El narcotràfic es fa fort a Bèlgica
El port d’Anvers es converteix en la porta d’entrada de la cocaïna a Europa amb 109 tones confiscades el 2022, la xifra més alta de la història
Els traficants amenacen amb segrestar el ministre de Justícia i l’assassinat d’una nena a prop de la ciutat flamenca ha fet saltar les alarmes
El fiscal general tem que el país sigui classificat com “narcoestat”
L’increment de controls al port de Rotterdam fa que el transport de drogues es traslladi a Anvers Una part de l’executiu es planteja desplegar l’exèrcit a la localitat portuària per frenar el fenomen
Intents de segrest, tirotejos i amenaces. Podria ser la trama perfecta d’una pel·lícula policíaca, però el problema del narcotràfic és ben real a Bèlgica. El port d’Anvers, el més important del país, s’ha convertit en la principal porta d’entrada de la droga a Europa, un fet que porta associat una xarxa de delinqüència i crim organitzat que preocupa cada cop més les autoritats belgues. Fins al punt que alguns membres del govern del país reclamen desplegar l’exèrcit a la infraestructura portuària per lluitar contra les màfies.
L’any 2022 Bèlgica va batre tots els rècords de confiscació de droga. Segons van informar les autoritats duaneres locals, l’any passat es van interceptar 109 tones de cocaïna al port d’Anvers, cosa que converteix Bèlgica, juntament amb els Països Baixos i l’Estat espanyol, en un dels punts principals d’entrada de substàncies il·legals al continent. A més, el que més preocupa és la tendència: mentre al port veí de Rotterdam, als Països Baixos, les confiscacions van caure fins a les 52,5 tones l’any passat, a Anvers es van disparar. Tant és així que al port de la ciutat belga es confisca ja el 40% de la cocaïna que es detecta arribant a Europa.
Una part important de la cocaïna interceptada ve de l’Amèrica Llatina. Panamà, Colòmbia i l’Equador són els tres principals punts de sortida de les substàncies confiscades. I l’escenari clau és el port d’Anvers. De les grans ciutats de Bèlgica, és la més pròxima als Països Baixos, país que té una legislació de drogues molt més laxa que la resta de països del continent i que és un altre punt d’entrada important per a les substàncies.
Abans que en els darrers mesos el seu nom s’associés també a l’entrada de droga, Anvers era especialment coneguda pel seu treball i comerç amb els diamants. Amb una comunitat jueva molt important, passejar per la ciutat més poblada de Flandes és topar a pràcticament cada carrer amb multitud de botigues de diamants, especialment al barri on es concentra la major part de la comunitat jueva. La ciutat també va veure desenvolupar l’art dels pintors Peter Paul Rubens i Anton van Dyck, però el que porta ara el focus informatiu al municipi és el port.
El port d’Anvers és el segon més important d’Europa en volum de contenidors, només superat pel de Rotterdam. Però què és el que fa del port d’Anvers l’indret ideal per als narcotraficants? Un dels motius és la grandària. La infraestructura portuària ocupa 129 km², és a dir, és més gran que la ciutat de París. Tot i que en tones és més petit que el de Rotterdam, la superfície del port belga és més del doble de la de l’holandès. Ha crescut tant que hi passen carreteres i fins i tot algun poble hi ha quedat engolit per les ampliacions. El port ha crescut tant i té tantes entrades i sortides que és difícil vigilar tot el que hi circula.
A això s’hi suma la manca d’agents de duanes per supervisar tot el que arriba al port. Segons el servei de finances públiques de Bèlgica, ara per ara hi ha uns 350 agents de duana supervisant les mercaderies que arriben a la infraestructura. La intenció de les autoritats belgues és afegir-hi uns cent agents més dedicats exclusivament al control de drogues. A banda de les pròpies característiques, el port d’Anvers també podria estar sent víctima de l’èxit en l’increment dels controls a Rotterdam. Quan es reforcen els controls en un port, el transport de la droga es desplaça a un altre punt d’arribada.
Si una cosa assumeixen les autoritats belgues és que la supervisió és clau, i més quan els narcotraficants utilitzen tota mena d’artificis per amagar les substàncies. A la dificultat per a la vigilància s’hi suma que una de les característiques del port també és que té nombroses terminals de refrigeració, perquè és una ruta històrica per al transport de fruita, especialment provinent de l’Amèrica Llatina. Així, els narcotraficants no dubten a utilitzar aquesta característica per amagar droga dins de tot tipus de fruites, des de bananes fins a pinyes. Però no només això. Els agents del port han trobat també substàncies prohibides entre les caixes o en petits forats que queden en els contenidors de refrigeració.
Ara bé, no és només així com entra la droga al país. També han trobat cocaïna líquida impregnada en roba o a l’interior de troncs. També hi ha mètodes més clàssics, com ficar la cocaïna en bosses, sovint d’esport, que se situen sense amagar a sobre d’altres mercaderies. Un cop les mercaderies arriben al port, a les terminals hi ha persones esperant per treure la cocaïna el més ràpidament possible.
Un cop arriben, de vegades les substàncies no es treuen directament a fora del port, sinó que es canvien a contenidors que ja han estat inspeccionats o a d’altres que no reben tanta atenció dels agents de duanes, com els que transporten mercaderies d’un país de la UE a un altre de la comunitat. Si les fórmules de transport són diverses, l’objectiu és sempre el mateix: que la substància surti del port d’Anvers sense ser interceptada.
Un cop a Anvers, és molt fàcil fer arribar la droga allà on es consumirà, per exemple a França o Alemanya. Tot i així, segons l’agència europea per a la cooperació policial, l’Europol, part de la droga que arriba al port de la ciutat flamenca es transporta als Països Baixos i d’allà xarxes criminals la distribueixen per tot el continent. Una part de la droga que arriba a Anvers també es processa a Brussel·les. Segons estima la policia belga, a la capital s’hi processa una tona de cocaïna a la setmana per després distribuir-la per tot el continent.
Advertiment del fiscal general
Més enllà de les xifres, les advertències a les autoritats belgues sobre l’increment en l’arribada de droga al país provenen de la justícia. “Hi ha el perill que Bèlgica sigui classificada com narcoestat”, alertava el fiscal general de Brussel·les, Johan Demulle. I l’advertència es basa en fets. Les màfies que trafiquen amb droga estan cada cop més infiltrades en el teixit social, estan més organitzades i són cada cop més violentes.
Tant és així que les amenaces arriben a les més altes instàncies del país. El ministre de Justícia, Vincent van Quickenborne, està sota protecció especial per amenaces del narcotràfic, després que fos víctima d’un complot per segrestar-lo. Coincidència o no, les amenaces van arribar després que presentés un pla de lluita contra el narcotràfic a Anvers, on bandes rivals ja lluiten pel control territorial amb intimidacions.
Segons va explicar el ministre, tant ell com la seva família van haver d’abandonar el seu domicili per refugiar-se en un lloc secret, pel risc de segrest per part de les màfies. “Tot indica que l’amenaça ve de l’entorn de la droga”, va indicar Van Quickenborne poc després que ja pogués tornar a casa seva. “La màfia està aconseguint el control del país”, advertia també el que era el president del Col·legi de Fiscals Generals de Bèlgica, Ignacio de la Serna.
El patró segueix el dels Països Baixos, on les amenaces de segrest han arribat fins i tot a la mateixa família reial: les autoritats del país van haver d’aïllar la princesa Caterina-Amàlia davant la possibilitat que fos atacada. El mateix primer ministre belga, Alexander de Croo, ha admès en més d’una ocasió que la situació és “crítica”.
Si les amenaces de segrest al ministre de Justícia han fet saltar les alarmes sobre el nivell de violència al qual recorren les xarxes de narcotràfic, també ha preocupat especialment la mort d’una nena d’onze anys en un tiroteig a la casa on vivia amb la seva família a prop d’Anvers. Segons va confirmar l’alcalde de la ciutat, Bart de Wever, l’assassinat va ser una revenja entre grups implicats en el tràfic de drogues. De fet, la nena era neboda d’Othman el-Ballouti, un dels més importants narcotraficants de Bèlgica.
Davant dels problemes que està generant l’augment en l’arribada de cocaïna, Bèlgica està immersa en un debat polític i social sobre com fer front al narcotràfic. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és desplegar l’exèrcit al port d’Anvers. Ara bé, aquesta idea genera una gran divisió no només al país, sinó en el mateix govern. El primer ministre s’hi nega, com també ho fa la titular de Defensa, Ludivine Dedonder. “Els militars no tenen el poder de la policia ni el de fer investigacions judicials. No s’han de confondre els rols”, subratllava.
Malgrat que el govern sembla no plantejar-se aquesta possibilitat, sí que són cada cop més les veus en l’executiu que demanen que s’actuï. El darrer ha estat el vice primer ministre, David Clarinval. El que ningú nega ja és que el narcotràfic s’està fent fort a Bèlgica i que qualsevol actuació per fer-hi front pot tenir conseqüències. Així ho advertia el ministre de Justícia: “El combat contra la droga és difícil, i probablement hi haurà més tragèdies.”
Ve de la plana 22
