Política

Política

Tamames i l’oda a la ‘Nació Catalana’

El candidat de la moció de censura de Vox ha lloat la “nació de nacions” des que era diputat constituent i ho reiterava en ple discurs del rei el 3-O del 2017

“Del nou nom de ‘Nació’, en tenim precedents singulars com ‘País Basc’, entre d’altres”

En les cartes a Mas hi ha neguit per l’1-O i Puigdemont

Rufián, Nogueras, Bel i Vehí entomen el repte de replicar al catedràtic i ex-PCE de 89 anys
El gran coneixement de la història catalana i el seu aspecte venerable obliguen a afinar el to

El locutor Federico Jiménez Losantos coneixia de primera mà el càsting fet per Fernando Sánchez Dragó i aviat es va escandalitzar al micròfon d’Es Radio. “Fa dies, en una copa d’homenatge a Mario Vargas Llosa, Sánchez Dragó, que és qui va inventar aquesta moció de censura, m’explica en veu baixa: «Això de Ramón Tamames ja està fet. Però no ho diguis, no es pot dir res fins demà.» No li vaig voler dir que dues hores abans Tamames ho havia explicat tot a l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques perquè la notícia s’estengués per tot Madrid”, ironitzava Jiménez Losantos el 7 de març. “Santiago Abascal es creu infal·lible quan presenta Tamames com a president en una moció de censura. I no el coneix! Santi no sap qui és Tamames! Jo, sí. Santi no coneix els llibres de Tamames i no els ha llegit! Jo, sí”, és el clam diari del locutor, que connecta amb l’estupor les bases de Vox en veure que el catedràtic de 89 anys oferia, en ple discurs del rei el 3 d’octubre del 2017, un nou estatus polític per a Catalunya i el reconeixement de la “Nació Catalana”. Tamames, que ha passat del PCE –on va viure el Dissabte Sant Roig de la legalització– al CDS d’Adolfo Suárez abans de ser demà el rostre de la censura de Vox, era coherent amb el que opinava sobre Catalunya des de l’etapa de diputat de les Corts constituents.

Com a diputat al Congrés del 1977 al 1982 (legislatures constituent i primera) i del 1986 al 1989 (legislatura tercera), Tamames viu el “retorn a casa” amb un “sabor especial”, com confessava dijous –una ironia més de la moció ultradretana– a la sala de la cambra que porta el nom de la feminista Clara Campoamor. Després que Abascal el presenti demà a les nou del matí a l’hemicicle, el catedràtic de 89 anys, que intervindrà des de l’escó –pel problema de mobilitat que l’incapacita per pujar els sis esglaons de la tribuna–, és un nom habitual del Civet de Fonteta (Baix Empordà), la cita anual en què Luis Conde aplega polítics i empresaris. En l’edició del 16 de setembre del 2017, Tamames va saludar Artur Mas i a partir d’aleshores va néixer un intercanvi epistolar durant la tardor del procés que està recollit en l’última edició revisada del 2018 del llibre ¿Adónde vas, Catalunya?. Després del referèndum de l’1-O i de les càrregues policials, Tamames tria el 3-O, en ple discurs del rei Felip VI en què legitima l’acció policial i obre la porta al 155, per adreçar-se a Mas i insinuar la seva tristor pel que ha vist. “[A Fonteta] et vaig comentar que podríem parlar després de l’1 d’octubre. Des d’aquell dia han passat moltes coses, i sobretot el mateix primer d’octubre, que no és per recordar amb alegries unànimes”, admet.

‘Nació’, com ‘Principat’ o ‘País’

Si bé els instruments de vent de la villa y corte s’entreguen al do de pit de l’a por ellos, aquell 3-O el professor Tamames creu que “és l’hora de plantejar una oferta de possible acord, per frenar una evolució perversa que podríem lamentar tots”. I concreta: “La possibilitat, en cas que es pogués –i ja sé que és molt difícil–, seria saludada per tots com la gran ocasió [...]. No seria tan difícil reconsiderar el nou estatus de Catalunya, i fins i tot el nou nom de la comunitat com a «Nació Catalana». Ja existeixen precedents, encara que siguin molt diferents, de noms singulars en la nostra estructura política, com ara «Principat d’Astúries», «Comunitat Foral de Navarra» i «País Basc»”, il·lustra Tamames en la seva carta a Mas. L’etapa com a diputat constituent permet a Tamames recordar que en l’article 2 de la Constitució del 78, amb el mot nacionalitat, “de fet ja s’estava anunciant la idea de nació, que es va formular en el projecte d’Estatut del 2006, que hauria d’haver-se considerat després del referèndum del poble català el 2010.” “En la Constitució, hi batega la idea que Espanya és una nació de nacions, una supernació”, havia reflexionat ja el 2003 en el seu llibre Introducción a la Constitución Española, que ara escandalitza Vox –el perill de no llegir del qual alerta Jiménez Losantos el partit que ell vota–, però que Adolfo Suárez va beneir fins al punt d’escriure’n el pròleg.

Si bé el 13 d’octubre del 2017 Tamames està angoixat per la DUI –“creuar el Rubicó independentista seria un acte d’autoimmolació dels dos milions de catalans que tu cites que volen la independència”, diu a Mas–, en la carta del 25 d’octubre es neguiteja pel fet que Carles Puigdemont no vagi al Senat per evitar el 155 i opina que la convocatòria d’eleccions seria l’única sortida en “una cruïlla que es complica per moments”.

El gran coneixement de la història de Catalunya que mostra en els llibres i el seu aspecte venerable fan que els portaveus Gabriel Rufián (ERC), Míriam Nogueras (Junts), Ferran Bel (PDeCAT) i Mireia Vehí (CUP) entomin el repte de donar-hi demà rèplica, conscients de l’obligació d’afinar el to. A Rufián no se li escapa que Tamames parla d’Oriol Junqueras com “el Bolívar de Catalunya”. Vehí prepara una rèplica inicial amb reflexions sobre la Transició i el feminisme, i serà Albert Botran qui ataqui Vox en el segon torn. La moció no triomfarà –“té 52 vots, i si el vot fos secret...”, aventura Tamames–, però del retorn del passat depèn que sigui per a Vox el que Losantos anomena “moció en pròpia porta” o “moció de Tamames i Tamemos”.

Escó d’Abascal, però adaptat per a l’ocasió
El Congrés ha afrontat un test d’estrès logístic en la preparació d’aquesta moció de censura, la segona que Vox presenta aquesta legislatura. L’elecció de Ramón Tamames –i la mobilitat reduïda als seus 89 anys– ha trastocat la posada en escena habitual, ja que l’exdirigent del PCE i del CDS aviat va traslladar a Meritxell Batet la incapacitat de pujar i baixar els sis esglaons que porten a la tribuna d’oradors. La primera alternativa era disposar una taula a peu de pista, però amb doble ubicació, perquè el candidat a president ha de parlar a l’hemicicle i alhora no donar l’esquena al president espanyol i als portaveus en el torn de les rèpliques. Després de la pluja d’idees, l’opció final triada per Tamames i Vox ha estat ubicar-lo a l’escó de Santiago Abascal (segona fila i just darrere dels escons blaus dels ministres), adaptat per a l’ocasió amb una taula i un micròfon baix perquè el catedràtic intervingui des de l’escó, assegut durant tot el debat. El càlcul del que podria durar demà la primera jornada de la moció de censura és de dotze hores com a mínim. El Congrés es planteja destinar un uixer a disposició seva a jornada completa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona