Estat francès
Crisi social
Inflació perillosa per a Macron
La pujada de prop del 15% dels preus dels aliments força el govern a pactar amb la majoria de grans distribuïdors un període de tarifes congelades
Cada cadena elegeix els seus productes, que solen ser marques blanques
Una crítica a les promocions és la qualitat del productes
“El sector alimentari es dirigeix cap a un 25% d’inflació”
Enfangat en la reforma de les pensions, que s’ha aprovat per decret però que ha trasbalsat el país, el president Emmanuel Macron tem un altre front social amb l’espiral dels preus alimentaris.
El seu objectiu és que no convergeixin ambdós conflictes. Però les protestes al carrer poden aguditzar encara més el sentiment que el govern no és capaç de protegir la gent quan el cistell de consum s’enfila de manera descontrolada.
Per això, el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, es va treure de la màniga, a principi de març, el trimestre antiinflació, que deixa llibertat a les grans marques de distribució perquè elegeixin un nombre determinat dels seus productes i en congelin el preu durant la primavera.
El govern renuncia a dictar un cistell de consum de cinquanta productes amb preus fixos, com pretenia, per pactar aquesta altra estratègia amb els grans grups, o amb la majoria.
Le Maire descarta abaixar l’IVA dels preus alimentaris i d’altres productes bàsics, com s’ha fet a l’Estat espanyol, perquè considera que el marge de benefici se’l queden els mateixos distribuïdors.
Les alarmes van saltar quan l’institut d’estadística francès va revelar que la inflació interanual havia pujat al 6,2% al febrer i que, en bona part, es devia a una inflació alimentària del 14,5%.
De fet, en una revisió posterior, l’institut ho ha apujat al 6,3% i el 14,8%, respectivament. I les previsions és que la inflació alimentària continuï incrementant-se fins al juny i sobrepassi el 20%.
“En el sector alimentari, ens dirigim sens dubte cap al 25%, una cosa que no es veia des del 1981!”, s’exclama Jacques Reynaud, vicepresident regional d’Alvèrnia-Roine-Alps de l’associació de consumidors UFC Que Choisir a les pàgines del diari lionès Le Progrès.
Aquest periòdic publica, des del juny passat, un baròmetre alimentari mensual comparant 25 productes en set hipermercats diferents de la regió. En el del març, es registra una de les pujades mensuals més fortes, amb gairebé el 3%, i, des que es fa aquest baròmetre, l’increment acumulat és del 16,5%. Aquest cistell de consum ha passat de 95 a 113 euros i ja és superior als cent euros en tots els hipermercats.
“Si aconseguim estabilitzar els preus alimentaris en el 3% en el futur, ja podrem estar contents, però no tornarem a veure més els preus d’abans de la guerra d’Ucraïna”, hi afegeix Reynaud.
La realitat és que, d’aquí a l’estiu, a l’Estat francès, els preus alimentaris segur que continuaran augmentant, perquè també s’acaba de negociar els repartiment de costos entre els distribuïdors i la indústria agroalimentària, que inclou un increment del 10% per a aquests segons per la inflació energètica arrossegada.
La llet s’enfila
Si observem amb detall alguns d’aquests preus al país, trobem que on augmenten més és en els aliments frescos.
Així, Le Progrès constata que el litre de llet de la marca Lactel s’ha apujat un 32% en nou mesos. I que, en l’últim mes, el formatge La Vache qui Rit s’ha enlairat un 10% i les pomes Royal Gala un 15%. I, fora de les seccions d’aliments però entre els productes també bàsics, el paper de vàter Lotus Moltonel s’ha apujat des del juny passat fins a un 79%!
En la nostra particular comparativa en tres supermercats de Lió –un Carrefour, un Auchan (Alcampo) i un Lidl–, hem vist, per exemple, que la barra de pa més barata, la clàssica baguet, es troba al Lidl per 39 cèntims, seguit d’1,09 al Carrefour i 1,10 a l’Auchan.
A partir d’aquí, s’han de tenir en compte tot tipus de variables sobre qualitat, zona i estratègia comercial. Perquè, en el fons, l’anomenat trimestre antiinflació no deixa de ser un segell de propaganda del govern per als grans distribuïdors, encara que no tots.
Foto al ministeri
Le Maire va aconseguir reunir al seu ministeri per a la foto set dels nou grans grups que operen a l’Estat francès: Carrefour, Intermarché, Système U, Auchan, Casino i el de venda a domicili Cora, per aquest ordre d’importància en part de mercat.
No hi van voler anar el número u Leclerc i tampoc el grup alemany Lidl, el sisè. En tots dos casos, consideren que ja fixen uns preus màxims tot l’any i no necessiten la campanya governamental.
La cooperativa Leclerc va més enllà i ha publicat una comparativa pròpia sobre els seus preus respecte als de la competència. D’aquí, resulta que són un 2% més barats que Lidl i un 33% que Casino. Tot i que els experts també recorden que Leclerc no ha tornat a actualitzar la comparativa des del mes de gener. “Tot això el que farà és rellançar la guerra dels preus entre els grans supermercats”, adverteix, per la seva banda, Michel Biero, director de màrqueting de Lidl, al diari Le Parisien/Aujourd’hui.
Perquè, en un moment com aquest, totes les companyies multipliquen les seves campanyes. En una visita a l’hipermercat de dues plantes de Carrefour al centre comercial de La Part-Dieu de Lió, es poden comptar una desena de promocions diferents a mesura que s’avança pels passadissos, amb cartells enormes.
No malbaratar
S’ha de tenir la vista molt fina per advertir el petit rectangle governamental Trimestre Antiinflació, de fons ataronjat i amb un logo circular amb un carretó al mig, com en un senyal de tràfic de prohibició, i la inscripció al costat “preus bloquejats”.
Als supermercats Auchan i Lidl visitats, ni rastre d’aquest logo, ni tampoc en Carrefours més petits de barri. El que sí que crida l’atenció, per exemple a Auchan, és la gran quantitat de clients que s’aturen al prestatge antimalbaratament, que recull aquells productes que estan a punt de caducar i tenen el preu rebaixat.
Si es mira quin tipus d’articles ha escollit cada distribuïdor per identificar-lo amb la campanya oficial, la majoria són marques blanques de la pròpia companyia.
Una altra de les crítiques a aquestes promocions o les que hagin d’arribar és la qualitat del productes. La mateixa associació UFC-Que Choisir ha posat en dubte el seu criteri nutritiu.
És el cas de la primera cadena que va posar en marxa una campanya així, al febrer, Système U. Entre el 138 productes antiinflació seleccionats, l’entitat va comptar un 39% amb el nivell nutritiu més baix, D i E, perquè hi havia pastisseria industrial, ultracongelats, refrescos i, fins i tot, alcohol.
Quan ho va fer Intermarché amb 500 productes, no hi va incloure ni fruites ni verdures. I, només ara, hi ha afegit carn i peix.
Per això, molt oportunament des del punt de vista publicitari, Carrefour va anunciar, simultàniament amb la campanya del govern, que feia entrar al cistell un primer grup d’un centenar de productes “alimentaris sans”, amb fruites, verdures, pa, llet, ous i iogurts.
Bolquers i detergents
Un segon grup està constituït per productes d’ús diari, per a la higiene, bolquers i detergent.
Un recent estudi sobre higiene i precarietat a l’Estat francès, elaborat per l’associació Dons Solidaris, revela que el nombre de persones que han deixat de comprar productes com ara paper de vàter, xampú i dentifrici s’ha doblat en dos anys a causa dels preus.
Dels pagesos a la indústria i els supermercats
Vicenç BatallaEn l’acord del govern francès amb els grans grups de distribució hi ha el tema clau de la publicació dels marges de beneficis que s’emporta cada actor de la cadena alimentària. Amb prop del 15% actual de pujada de preus, és important saber on van a parar en cada moment aquests marges entre agricultors i ramaderes, indústria agroalimentària i distribuïdors. A partir d’ara, la Inspecció General de Finances del Ministeri d’Economia farà saber les dades cada trimestre, cosa que continua sense conèixer-se a l’Estat espanyol.
En l’informe de març, es descobreix que, el segon semestre del 2022 i en relació al 2019 –com a referent abans de la crisi de la covid–, la indústria havia registrat un 50% de progressió en beneficis bruts, eixugant totes les pèrdues per la crisi energètica. En el seu cas, els agricultors van progressar un 27%, però històricament aquest és el sector amb un nivell de vida més baix. Mentrestant, els distribuïdors van limitar la seva progressió al 9%. Això vol dir que les negociacions anuals entre industrials i distribuïdors que s’havien tancat, precisament, l’1 de març es tornaran a reobrir al juny, tal com va fer saber el ministre Le Maire, perquè les grans cadenes de distribució voldran recuperar el que deixaran de guanyar durant el trimestre antiinflació de primavera. Així ho exigeix Michel-Édouard Leclerc, el president del comitè estratègic de Leclerc, empresari que va per lliure en els pactes que proposa el govern. En aquestes dades creuades, s’evidencia que, en aquests moments, el màxims beneficiaris de la inflació a les prestatgeries són multinacionals com ara Nestlé, Coca-cola, L’Oréal i Unilever. Unes companyies amb què presidents com ara Macron encara tenen més difícil negociar per evitar la ràbia dels ciutadans.
