Borràs i Ramis, testimonis mèdics de la brutalitat de les tortures

Laura Borràs i Toni Ramis han estat, avui, els protagonistes de la jornada reivindicativa davant la prefectura superior de policia espanyola a Barcelona. Tots dos han posat veu i presència als testimonis dels seus respectius pares, els doctors Antoni Borràs i Joaquim Ramis.

La presidenta de Junts, Laura Borràs, ha recordat la doble relació del seu pare amb la comissaria i els abusos policials en forma de tortures. Per un costat, el doctor Borràs va ser detingut i maltractat a les dependències policials de Via Laietana i, per un altre, com a metge de l’hospital Clínic va col·laborar en l’obtenció d’una fotografia que va permetre denunciar arreu la brutalitat de l’aparell repressor del franquisme.

La fotografia va ser la del cos ple de blaus de Francisco Téllez, un obrer detingut el 1975 i que va ser salvatgement torturat per la Guàrdia Civil. En col·laboració amb l ’activista Quim Boix, Remei Ramírez i l’Abadia de Montserrat, Borràs va fer les fotos quan Téllez era a l’hospital Clínic. Es veu el cos nu i ple de morats de la víctima de les tortures damunt una llitera d’hospital, una d’aquelles imatges que val per mil paraules. La imatge va córrer fins arribar a la impremta montserratina que va editar una fulls de denúncia.

“És una imatge que va servir per posar llum a la foscor”, ha subratllat Borràs que ha dit que el seu pare no va voler mai que es digués que ell era n’era el responsable, però que era feliç quan es feia referència a la seva persona com “el metge antifranquista”.

Joaquim Ramis va ser una personalitat de la vida mèdica i també social de la Catalunya del segle XX. Dedicat a la pediatria, la seva vocació per al benestar infantil va tenir un vessant cultural de primer ordre, ja que va ser un dels fundadors de la revista Cavall Fort.

Ramis va deixar testimoni de la seva trajectòria en unes memòries destinades als seus fills, i que avui ha recordat un d’ells. En aquest relat, el doctor Ramis explica com, de ben jove i amb la carrera acabada de fer, va ser requerit per anar a la Via Laietana per fer transfusions de sang a les garjoles. L’experiència va ser terrible, no només per l’estat lamentable de les persones que v a haver d’atendre, víctimes de brutals tortures, sinó també pel lloc insalubre on va haver de desenvolupar la pràctica mèdica.

L’acció reivindicativa davant la prefectura de policia es du a terme cada primer i tercer dimarts de cada mes organitzada per la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC. La pretensió es aconseguir que l’espai deixi de tenir usos policials i es destini l’edifici a un espai de memòria.