Política

rasclet

el

Una vaga raonable

“Precaritzar més la mà d'obra no ajuda a la transformació del model productiu”

Algunes de les crides que convoquen a la vaga general utilitzen expressions d'un revolucionalisme tronat, sobretot quan blasmen el govern socialista per haver pactat amb la dreta o quan denuncien que la reforma laboral és la culminació d'una ofensiva neoliberal. Pactar no és cap crim. I el liberalisme no és pecat. Però aquest anacronisme del discurs sindical no significa que no existeixin raons de pes per justificar la vaga des del punt de vista dels interessos dels assalariats, els drets dels quals es veuen greument rebaixats per la nova norma. Despatxar un treballador serà ara molt més fàcil, fins al punt que, a la pràctica, es desdibuixarà la diferència entre l'acomiadament improcedent i l'acomiadament objectiu. De fet, només caldrà que l'empresa justifiqui “mínimament” que preveu passar per dificultats perquè una proposta de reducció de plantilla sigui considerada procedent.

Aquesta i altres mesures comporten un retrocés social evident. A favor de la reforma s'al·lega que la flexibilització laboral estimularà el creixement econòmic. Potser sí.

De totes maneres, no sembla pas que precaritzar encara més la mà d'obra ajudi gens a la necessària transformació del model productiu. Tanmateix, és innegable que la normativa satisfà l'empresariat espanyol més tradicional, un sector que el franquisme va aviciar tot dispensant-li un tracte fiscal i laboral extremadament favorable. Un doble privilegi –ben poc liberal, per cert– que encara continua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Europa, sota l’ombra russa i xinesa

Brussel·les
Ruben Wagensberg
Diputat d’ERC, exiliat a Suïssa acusat pel cas Tsunami

“L’amnistia és una victòria política incontestable”

Barcelona
Pep Berga
Alcalde d’Olot (Junts)

“M’hi haurien d’insistir molt; vuit anys està molt bé”

Olot
Jordi Gasulla
Cap de l’oposició (CUP)

"No volem ser l’eterna oposició”

Olot
amèrica del nord

Mèxic elegeix a la seva primera presidenta en les eleccions més grans de la seva història

barcelona
Política

Illa recepta “humilitat” en les converses per a la investidura

barcelona
guerra a europa

Zelenski acusa la Xina d’obstaculitzar la cimera de pau a Suïssa

barcelona
iran

L’expresident iranià Ahmadinejad vol tornar a aspirar al càrrec

barcelona
europa

L’empresària Halla Tómasdóttir, nova presidenta d’Islàndia

barcelona