David Madí es retira després de catapultar Mas al govern

No podia ser d'una altra manera. Amb un càlcul acurat del tempo, en la primera executiva de CDC posterior a la victòria electoral, David Madí va anunciar al conjunt de la direcció que deixa la política per dedicar-se a l'empresa privada. Era una decisió que ja havia sospesat amb Artur Mas i avançat als integrants de l'anomenat pinyol i als seus estrets col·laboradors. L'estrateg dels convergents, pare de les tres campanyes del Mas candidat, es retira en el moment més àlgid de la seva trajectòria política: amb l'objectiu assolit de convertir el líder de CiU en el pròxim president de la Generalitat.

“Ha estat el col·laborador més proper, el més valuós i el més estimat”. Mas el va definir amb aquestes paraules en la roda de premsa posterior a la reunió de la direcció. “Després de 13 anys col·laborant junts, per mi és una pèrdua molt dolorosa”, admetia. L'anunci va arrencar una ovació emocionada de l'executiva, que es va desfer en dos llargs aplaudiments. El segon va ser per a Daniel Osàcar, el tresorer del partit i de qui la fiscalia ha demanat la imputació per la seva presumpta relació amb el cas Millet. També va comunicar la seva determinació de deixar el càrrec ahir mateix. Però Madí va eclipsar els flaixos.

El consell nacional el rellevarà a mitjan gener. Mas quadra l'elecció del substitut amb el sudoku del govern, guiat pel propòsit que l'entrada a la Generalitat no deixi el partit buit i desmantellat a les portes de les eleccions municipals. Quan se li va preguntar si no hauria intentat nomenar-lo conseller per evitar-ne la marxa, el líder de CiU va ser taxatiu: “Hauria fet el que hagués calgut per retenir Madí”. Mas, però, va lloar que “gent destacada de la política” decideixi apartar-se'n. L'estratega dels convergents va explicar que marxa havent fet una “llarga reflexió personal” i en coherència amb la seva concepció que és convenient saber sortir de l'univers dels partits, havent fet un servei temporal. Madí va confessar que, si el 2006 hagués aconseguit catapultar Mas a la presidència, hauria plegat aleshores. El líder de CiU, que feia anys que li havia sentit dir que marxaria, va reconèixer que “en algun moment” li va demanar que posposés la decisió.

Paradoxes de la política, Madí ha aconseguit el seu propòsit amb la campanya menys fidel a l'estil agressiu que va imprimir en les anteriors i que va generar crítiques dins la formació. Surt de la direcció per la porta gran. “Els ideals del país es poden servir des de la primera línia i des de l'esfera privada”, va dir. Madí, que prové d'una família d'empresaris, continuarà estant vinculat a CDC com a militant de base.