El discurs
d'investidura
Primer, el projecte
El futur president de la Generalitat exposarà avui les seves prioritats per al govern: el combat contra la crisi, la millora de l'educació i un nou pacte fiscal equivalent al concert econòmic
Les primeres actuacions que emprendrà són la reducció de l'administració i la convocatòria de cimeres per al nou finançament i per reduir l'atur
Mas no vol renunciard'entrada a cap punt del programa electoral amb què va guanyar el 28-N
Artur Mas no pensa renunciar a cap punt del programa electoral amb què es va imposar a les urnes el 28-N per tal que els seus adversaris li facilitin la investidura com a president de la Generalitat. Amb les negociacions encarrilades perquè dijous surti elegit en la segona votació al Parlament, el futur president de la Generalitat traçarà avui totes i cadascuna de les seves prioritats per a l'executiu. Una altra cosa és que, més endavant, la majoria simple amb què governarà l'acabi obligant a fer alguna concessió. D'entrada, però, vol posar el llistó alt. Mas ha treballat aquest cap de setmana a consciència en el discurs amb què obrirà foc al debat d'investidura.
Es preveu que el líder de CiU, que mai no ha estat gaire partidari de llegir discursos al peu de la lletra, desgrani aquest matí les mesures que pensa emprendre per combatre els seus dos grans enemics: l'atur i el fracàs escolar. Mas també farà èmfasi en la necessitat que Catalunya reivindiqui un nou sistema de finançament equivalent al concert econòmic, i ratificarà la seva voluntat de reduir el pes de l'administració amb tres premisses: austeritat, aprimament i agilitat.
El colofó del finançament
El finançament ha estat el projecte estel·lar de la campanya electoral de CiU i Mas el reivindicarà com a puntal del seu projecte. El president de la Generalitat in pectore plantejarà el concert econòmic com un objectiu de l'executiu però també de la resta de partits catalans i de la societat civil, amb qui aspira a teixir complicitats. Amb la mateixa cura que ha demostrat els últims mesos no parlarà, però, de “concert” i prou, sinó d'un nou “pacte fiscal amb l'Estat” que tingui similituds amb el model basc però que contribueixi alhora a la solidaritat amb els territoris espanyols.
Una de les primeres coses que Mas ja ha anunciat que farà quan l'executiu comenci a caminar és convocar totes les forces polítiques a una cimera per començar a dibuixar conjuntament l'esquema de la negociació del finançament, que CiU ha situat el 2012, després de les pròximes eleccions a les Corts amb –potser– un nou president al Palau de la Moncloa. La federació, no obstant això, veu amb bons ulls la proposta d'ERC d'obrir una comissió parlamentària per avançar en el model i podria avenir-se al fet que l'òrgan es constitueixi aviat.
En el capítol de l'autogovern, CiU ja va anunciar que pressionarà el govern espanyol per renegociar els traspassos que considera que s'han executat de manera insuficient, reclamarà el compliment íntegre de les inversions en infraestructures –d'acord amb la disposició addicional tercera de l'Estatut–i recorrerà contra totes les lleis que vulnerin la carta catalana seguint els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries, l'equivalent català del Tribunal Constitucional.
El més urgent
La crisi. Aquest és el gran cavall de batalla per Mas, que preveu impulsar un pla de reactivació econòmica consensuat amb els agents econòmics i socials en una nova cimera. La recepta de CiU per a aquest àmbit és coneguda: moderació fiscal, liquiditat per a la petita i mitjana empresa, l'aplicació de la llei de la morositat, l'impuls de la innovació, la internacionalització i les infraestructures i la formació per a l'ocupació. El futur president de la Generalitat aspira a establir les bases per acostar-se a l'ambiciós objectiu que s'ha fixat, tot i que admet que transcendirà la legislatura que s'obre: reduir l'atur a la meitat.
Mas també ha insistit que intentarà situar el fracàs escolar als índexs europeus. Per començar a acostar-s'hi, en el seu calendari més immediat figura la celebració d'una nova trobada amb la comunitat educativa per pactar un pla amb mesures que contribueixin a l'èxit dels alumnes. En l'àmbit educatiu, el líder de CiU no ha amagat, d'una banda, la seva aposta per afavorir el sistema concertat amb el convenciment que no tots els centres han de ser de titularitat pública i, de l'altra, per facilitar la llibertat d'elecció d'escola dels pares.
El govern, a dieta
És una de les constants del discurs de Mas i avui hi insistirà: la reducció d'entre un 20% i un 25% del pes de l'administració. El president de la federació nacionalista vol donar exemple des del minut u. Començarà reduint el nombre de departaments a dotze i elaborarà un pla de reducció i concentració dels organismes, les empreses i els consorcis públics. Tot això, al marge de l'auditoria que encarregarà per conèixer amb detall l'estat de les finances de la Generalitat. També s'ha marcat com a objectiu reduir la burocràcia a la mínima expressió simplificant la normativa.
Cohesió social
En la llista de les primeres actuacions que Mas relatarà avui hi ha igualment la preocupació pels ciutadans més vulnerables. I és que CiU s'ha compromès a prioritzar els deutes que l'administració hi té pendents. Aquestes són algunes de les mesures que el futur president de la Generalitat esmentarà al ple del Parlament. No té límit de temps per al seu discurs. Però tampoc no preveu fer-se etern.
