El sainet de l'avançament electoral

El possible avançament electoral de les generals es pot convertir en “el sainet” de l'estiu. La data és, a l'hora de parlar de política, el comentari de la sobretaula. És fàcil argumentar la necessitat que s'avancin, com també és fàcil argumentar tot el contrari i defensar que el millor és que es facin el març de l'any vinent. Però és una especulació buida de contingut, ja que només l'actual president del govern espanyol pot prendre la decisió. És d'esperar, però, que la consultarà amb el nou candidat del PSOE.

En clau espanyola, tothom té la convicció que hi ha d'haver un avançament electoral. En clau catalana, és diferent. En l'àmbit intern dels partits hi ha matisos sobre la conveniència de l'avançament. En cas que les eleccions es fessin al novembre, o fins i tot el 23 d'octubre, això complicaria la vida de les forces catalanes. La majoria tenen els seus congressos. Per citar algunes complicacions: a hores d'ara, CDC no té clar sí el número dos serà Pere Macias o Oriol Pujol. A ERC no els convenç la candidatura de Ridao i veuen difícil trobar un cap de llista que tingui ganxo. Al PSC tenen clar que la cap de llista serà Carme Chacón. Tot i que Celestino Corbacho també aixeca el dit perquè creu que la ministra seria una bona segona de Rubalcaba a la candidatura de Madrid. ICV valora portar-hi Dolors Camats. És una tasca difícil perquè haurà de decidir si hi va amb el PCE o amb els novells ecosocialistes d'Equo.

I el PP? El cartell és Sánchez-Camacho. Tot i que caldrà veure la disponibilitat de la presidenta del PP, que sona més per a Catalunya que no pas per a Madrid.

És cert que s'espera foc nou i eleccions. Tot i que no cal perdre de vista que pel futur català s'ha de tenir clar l'objectiu de la feina que es vol fer a Madrid abans d'anar-hi.