Política

Convergència no vol cedir la presidència de la Diputació

Vol reclamar-la en funció dels pactes de CiU, però li va a la contra la gestió de l'últim mandat

Miquel Noguer, Pere Vila i Fermí Santamaria, els més ben situats

Aquesta setmana es coneixeran els 27 diputats

La negociació del nom forma part del joc polític que viu ara el país

Unió demanarà, d'acord amb els pactes existents dins la federació de CiU, la presidència de la Diputació de Girona, que han ostentat en l'últim mandat els alcaldes de Salt, Jaume Torramadé, i de Platja d'Aro, Joan Giraut. Precisament, la convulsió viscuda durant aquests quatre anys és el principal argument perquè Convergència s'hi negui i reclami la presidència, basant-se, també, en els resultats de les últimes eleccions del 24-M. Ara mateix hi ha tres noms que destaquen per ser els escollits, tot i que moltes fonts alerten que serà finalment el president de CDC, Artur Mas, qui acabarà decidint després d'escoltar el territori.

El nom del futur president de la Diputació forma part, doncs, del joc polític que viu el país actualment i en especial la federació entre Unió i Convergència. És difícil saber en aquests moments la força que té Unió per negociar, després dels resultats de la consulta de diumenge i dels moviments que s'entreveuen si el president Mas fa finalment una llista de país. Unió té noms per posar damunt la taula, però amb més debilitat que fa quatre anys. I els que proposa Convergència són pesos pesants: Miquel Noguer, que ha repetit majoria absoluta a Banyoles però té a la contra el fet d'haver estat vicepresident primer d'un mandat convuls; Pere Vilà, home fort de CDC que ha perdut l'alcaldia de Llançà, i Fermí Santamaria, alcalde de Llagostera, patrocinat per l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont.

Els diputats

El president sortirà d'entre els 27 diputats que prendran possessió a mitjan juliol, en una data encara no prevista. Per al partit judicial de Girona, tenen molts números Fermí Santamaria, Miquel Noguer i una regidora de Girona, per CDC, i Jaume Torramadé voldria repetir tot i haver perdut l'alcaldia. Els dos diputats d'ERC podrien ser David Mascort, alcalde de Vilablareix, i un regidor dels quatre de la ciutat de Girona. Per completar la llista faltaria un diputat del PSC que no seria de Girona ciutat i un de la CUP, no escollit fins ara tot i que s'ha fet circular el nom de Dani Cornellà, que no serà a la Diputació.

Al partit judicial de Figueres, els noms més ben situats són Marta Felip i Pere Vila, per CDC, i Manel Toro, per Unió. El PSC continuaria apostant per Consol Campenys, alcaldessa de Vilafant, i el diputat d'ERC seria un alcalde nou però amb experiència municipal.

Al partit judicial de Puigcerdà, el diputat serà de Convergència i totes les fonts apunten a Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà amb una amplíssima majoria d'onze regidors sobre tretze.

Pel que fa al partit judicial d'Olot, CiU ha perdut un diputat dels dos que hi ha en joc. L'escollit serà l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, i el representant que ha guanyat ERC serà Pep Companys, alcalde de Santa Pau.

Al partit judicial de la Bisbal, Lluís Sais, alcalde d'aquest municipi, i el regidor de Torroella que formava part de la llista més votada Josep Maria Rufí, també cap d'ERC a la regió, són els més ben situats. Per CiU volen ser-hi l'alcalde de Platja d'Aro i actual president en funcions de la Diputació, Joan Giraut, i l'alcalde de Forallac, Josep Sala. Pel PSC, Teresa Ferrés ha fet un pas endavant, com també l'alcalde de Palafrugell i primer secretari del PSC, Juli Fernández.

Finalment, al partit judicial de Santa Coloma, s'entreveuen com a diputats de CiU l'alcalde d'Hostalric, Josep Antoni Frias; el de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, i el de Vidreres, Jordi Camps. Per ERC, seria Joan Martí, nou alcalde de Santa Coloma de Farners, i un altre alcalde que podria sortir d'entre els de Breda, la Cellera, Massanes, Riells i Sant Julià. I si finalment la Junta Electoral dóna un diputat a Independents per la Selva, la seva candidata seria l'alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich.

El diputat que balla entre el PSC i IpS

La junta electoral de Santa Coloma decidirà en breu si Independents de la Selva (IpS) té dret a tenir una cadira a la Diputació o si, en tot cas, se li ha d'adjudicar al PSC. Per llei, la distribució dels llocs es fa en funció dels vots aconseguits a cada partit judicial –que té més o menys diputats assignats en funció del nombre d'habitants– i es determina un mínim d'un 3% dels vots a la circumscripció per tenir representant. IpS supera aquest percentatge al seu partit judicial. El PSC sosté que cal valorar-ho en funció de tota la demarcació. Aquí hi ha el dilema. Però Pere Garriga, portaveu d'IpS, ho té clar: “No donar-nos el diputat és anar contra els partits petits i afavorir els tradicionals. Si no ens ho donen, reclamarem que es revisi si totes les designacions s'han fet amb el mateix criteri.”

a. puig



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès condiciona assistir a la Conferència de Presidents al fet que s’hi parli d’ampliar el fons Covid per al 2022

Barcelona

Puigneró, sobre els comuns: “No podem discriminar algú que vol aprovar uns pressupostos que porten el segell de JxCat”

BARCELONA

Albiach: “L’acord de pressupostos és un inici del que vindrà. S’han acabat les majories absolutes”

BARCELONA
LAURA BORRÀS
PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

“Si la majoria s’ha trencat, es refà, és un imperatiu”

Barcelona

La Xina silencia amb mà de ferro les denúncies del #MeToo

Tòquio
MARISA PANISELLO I ALONS NAVARRO
PORTAVEUS DE LA COMISSIÓ PER LA RETIRADA DELS SÍMBOLS FRANQUISTES DE TORTOSA

“Volen allargar la retirada del monument per si cau la llei de memòria”

Tortosa

L’OMS critica les restriccions de viatges per l’òmicron

nairobi

Cap solució en la reunió sobre els migrants de Calais

París

Suport de la CE i l’OTAN a Lituània davant Minsk

vílnius