Política

La CE vol aixecar els controls dins de Schengen pels refugiats “abans de final d'any”

Brussel·les proposa expulsar els immigrants sense dret a asil, retornar els refugiats a Grècia i prohibir el trànsit entre països

Preveu que a l'estiu ja estigui operativa la guàrdia europea de fronteres, que hauria de frenar l'arribar de persones de forma irregular

La Comissió Europea ha presentat aquest divendres un full de ruta per acabar “abans de final d'any” amb els controls fronterers dins de la zona Schengen que apliquen vuit estats europeus arran de la crisi dels refugiats. La CE demana als estats membres que retornin totes les persones que no tenen dret d'asil i que els prohibeixin viatjar entre països. Brussel·les remarca, a més, que mentre no es canviï, cal aplicar el reglament de Dublín, que preveu que els refugiats hagin de demanar asil en el primer país europeu on arriben, en la majoria dels casos, Grècia. De fet, ja estudia retornar els refugiats que són a l'interior d'Europa cap al país hel·lè.

El comissari d'Interior, Dimitris Avramopoulos, ha explicat en una roda de premsa a Brussel·les que a l'estiu ha d'estar operativa la guàrdia europea de fronteres, que hauria de frenar l'arribar de persones de forma irregular. “Hem d'acabar amb les greus deficiències de les nostres fronteres exteriors, ja que una zona interior sense controls fronterers només és possible si tenim una protecció forta exterior”, ha indicat el comissari grec.

Avramopoulos ha dit que cal moure's “des de les decisions unilaterals i la reintroducció de controls fronterers” cap a una “estratègia coordinada per eliminar tots els controls de frontera interior a finals d'any”. Segons ell, això passa per aplicar una política clara amb els nouvinguts, distingint entre demandants d'asil i immigrants econòmics, i complint, mentre no es canviï, amb el reglament de Dublín.

Immigrants econòmics versus refugiats

“Els que volen venir a Europa i tenen dret a protecció internacional la tindran. La resta, han de ser retornats. I aquest procés ja ha començat”, ha dit Avramopoulos, remarcant que ja s'han enviat 300 persones de tornada cap a Turquia perquè estaven a la UE “irregularment”. “Els que volen venir a Europa i saben que seran aquí il·legalment no tindran llum verda per fer-ho”, ha afegit.

La UE preveu per tant, dos tipus de retorn: un, cap a Turquia o el seu país d'origen, per les persones que no puguin demostrar que necessiten protecció internacional, és a dir, que no fugin, per exemple, de la guerra de Síria. En el segon cas, es tractarà de retornar a Grècia –o al primer país d'entrada de la UE- qualsevol persona amb dret d'asil que estigui, per exemple, en un altre estat, com Àustria, Croàcia o Eslovènia. Això significa l'estricta aplicació del sistema de Dublín, que Avramopoulos ha negat que pugui convertir Grècia en un gran camp de refugiats com el del Líban.

“La decisió per la qual un estat membre és responsable de gestionar una petició d'asil s'ha de prendre d'acord amb la llei de la UE, en particular el sistema de Dublín. Això significa que cal que hi hagi l'oportunitat real de retornar els demandants d'asil al primer país d'entrada”, assegura el comunicat de la Comissió Europea difós aquest divendres. En aquest sentit, afegeix que els seus tècnics estudien “reprendre les transferències cap a Grècia” abans del juny.

El full de ruta de la Comissió també estipula que els estats “han de rebutjar l'entrada a la frontera d'un tercer país als nacionals que no satisfacin les condicions del codi de Schengen i que no hagin presentat una demanda d'asil tot i haver tingut l'oportunitat de fer-ho”. Aquests “retorns”, diu Brussel·les, s'han de fer “a les fronteres exteriors de Schengen i a les dels estats membres amb controls interiors temporals”.

Ajuda econòmica a Turquia i Grècia

Paral·lelament, la Comissió Europea també ha aprovat aquest divendres el segon informe de seguiment de Turquia en el compliment dels requisits per aconseguir una liberalització dels visats. L'objectiu és completar el procés de liberalització el mes d'octubre, si Turquia compleix amb els seus compromisos amb Europa, que inclouen mesures de protecció pels refugiats per evitar que creuin cap a la UE. Avramopoulos ha destacat els “esforços” de Turquia amb els refugiats. L'informe remarca que Ankara està “oferint allotjament i assistència a més de 2,5 milions de refugiats de Síria i recentment ha fet possible que puguin accedir al mercat laboral”.

Brussel·les també ha anunciat el compromís de pagar 55 milions d'euros per costejar les necessitats educatives dels nens sirians refugiats a Turquia, i 40 milions d'euros més a través del Programa Mundial dels Aliments i la Creu Roja per alimentar els refugiats. Els diners cobriran l'educació de 110.000 nens sirians, que s'afegiran als 200.000 a qui la UE ja dóna suport, segons el comunicat. A més, serviran per oferir menjar d'emergència a 735.000 sirians refugiats.

La Comissió, finalment, també ha decidit pagar 3,5 milions d'euros d'emergència a Grècia per cobrir els costos de gestió dels centres de rebuda de refugiats que es crearan a les illes de Kos, Lesbos, Samos, Chios i Leros. Els diners, diu Brussel·les, hauran de servir per “reforçar la capacitat de Grècia per gestionar efectivament els fluxos migratoris excepcionals al país garantint un funcionament com cal de la identificació, el registre i la rebuda” dels refugiats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia