La proposta de constitució reconeix l'Aran com a “entitat nacional”

Realitat, singularitat, poble i entitat nacional. En l'esborrany de constitució catalana que el grup Constituïm ha treballat durant més d'un any i que aquest dimecres ha presentat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la república independent reconeix l'Aran en tots aquests termes, però no s'hi refereix literalment com a part de la “nació occitana”. La proposta de carta magna, a la qual ha tingut accés El Punt Avui , preveu que el “poble aranès” pugui exercir el seu “dret a la lliure determinació”. En concret, parla de la “singularitat” de l'Aran com a “entitat nacional” i com a “realitat occitana dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística defensada pels aranesos al llarg dels segles”. Aquest és l'encaix que els 17 redactors de la carta magna atorguen a l'Aran, a la qual concedeixen l'oficialitat de la llengua occitana.

El preàmbul de la llei de l'Aran aprovada el 2015 descrivia la vall com “una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada” i també li atorgava el dret a decidir.

D'altra banda, la constitució no esmenta l'existència de cap exèrcit i aposta per la creació d'una agència nacional de seguretat i defensa que s'encarregui de garantir la seguretat i la defensa dels ciutadans, així com un institut internacional de pau i treva, amb l'objectiu de formar i desenvolupar mètodes no violents d'intervenció i resolució de conflictes armats o situacions de violència i estralls. L'organisme disposaria d'un cos professional especialitzat per detectar fonts de conflicte, fer de mediador i participar en missions d'ajut humanitari. No en va, en el preàmbul es declara Catalunya com a “nació de pau”.

En una disposició addicional es detalla que la república promourà la transformació de les indústries bèl·liques en “indústries de seguretat i prevenció de conflictes”.

Aquesta proposta de constitució íntegra es publicarà demà en l'edició en paper d'El Punt Avui.