Successos

successos

Un “sense nom” del cas de Capmany pot ser identificat

germana · Una dona que viu a Itàlia creu que una víctima del camió bolcat el 1997 és el seu germà

Cinc víctimes no identificades són enterrades al cementiri de Figueres

Una dona marroquina que actualment viu a Itàlia ha comparegut a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Roses per exposar, quan han passat més de vint anys, que sospita que un germà seu pot ser una de les víctimes del camió que traginava immigrants clandestins i que va bolcar a Capmany el 16 de març del 1997. Dels onze homes que van morir en l’accident, cinc no van poder ser identificats i van ser enterrats en nínxols de beneficència del cementiri de Figueres. Ara, els Mossos han passat la informació que els ha aportat la dona al jutjat de Figueres, que decidirà si hi ha prou motius per fer proves d’ADN i comprovar si algun dels difunts és el germà d’aquesta dona.

La dona afirma que van perdre la pista del germà coincidint amb el temps de l’accident i que, ara, un amic del seu germà li ha explicat que el noi ja havia provat un cop de fer el viatge cap a Europa, que sabia que ho volia tornar fer i que podria ser que anés en aquell camió.

El camió, de matrícula portuguesa, carregat d’ampolles de vidre i conduït per Felipe J. Martínez Moreno, que també va morir de resultes del sinistre, va bolcar quan va agafar el revolt situat al quilòmetre 768 de l’N-II, a Capmany, un punt negre. També hi va influir, però, l’excés de velocitat i el nivell d’alcoholèmia del xofer. Onze dels divuit homes magribins que viatjaven amagats entre la càrrega van morir i els altres cinc van resultar ferits. Als morts, en principi sense nom –NN (nomen nescio), segons la terminologia de la medicina forense–, se’ls va assignar un número de l’1 a l’11, i es va començar a treballar en les tasques d’identificació, difícils, perquè la majoria anaven indocumentats. Un duia uns papers que l’identificaven en una mena de doble fons de les sabates i, a partir d’aquesta dada, es va anar estirant el fil. Es va aconseguir posar nom al mort número 6 (Fouad el-Hadid) i al número 11 (Muhammad el-Hadri), i es va contactar amb familiars seus.

El 25 de març, en una cerimònia clafida d’autoritats de les diferents administracions, es van fer els funerals per als morts número 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9 i 10, que es van enterrar en nínxols de beneficència encarats a la Meca al cementiri de Figueres. La llei estableix que els morts no identificats s’han d’enterrar al municipi on s’ha trobat el cadàver, però, en aquest cas, es va optar per enterrar-los a Figueres perquè la petita població de Capmany no tenia prou espai per assumir els enterraments.

Després, va ser possible identificar els morts número 3 (Maat Bougettaoui) i 4 (Muhammad Edbiri). El 27 de maig, es va tramitar l’autorització de Sanitat per poder traslladar els cossos dels quatre homes identificats –Bougettaoui i Edbiri van haver de ser desenterrats– als pobles natals respectius al Marroc. Un vehicle funerari va transportar les víctimes per carretera fins als seus pobles d’origen. Els operaris funeraris encarregats del trasllat van viure una autèntica odissea per arribar a la destinació, perquè van haver de superar controls continus en territori marroquí, que sovint superaven regalant tabac als agents marroquins. Més endavant, es va identificar el mort número 1 (Mostafa Ghabbar) i el número 7, que també van ser traslladats al Marroc, prèvia autorització de Sanitat.

Els morts 2, 5, 8, 9 i 10 continuen sense nom, però a través de l’ADN es podrien identificar. Es tractaria de fer la comparació amb un familiar directe, com pot ser la dona que ara s’ha presentat a la comissaria de Roses per comprovar si es tracta del seu germà. El jutjat de Figueres decidirà, ara, quins tràmits fer i si cal fer exhumacions dels cossos.

LES XIFRES

18
immigrants
clandestins viatjaven amagats al camió que va bolcar a Capmany el març del 1997.
11
dels viatgers
clandestins van morir de resultes de l’accident.
5
víctimes
no van ser identificades i són enterrades amb un número de referència al cementiri de Figueres

El cas va instar canvis legals

Dos homes van ser jutjats en relació amb la tragèdia: Lakbir Aitsalah, l’home que hauria organitzat el transport dels immigrants, i Juan Vara, el segon xofer del camió. Se’ls va acusar d’un delicte de tràfic de mà d’obra, però el jutjat penal número 2 de Girona els va absoldre perquè enlloc no havia quedat acreditat que els viatgers clandestins fossin treballadors.

El fiscal va presentar un recurs i l’Audiència, per no deixar impune un cas tan greu i de tanta transcendència social, va condemnar Aitsalah a tres anys de presó, després de fer l’esforç d’interpretar que les víctimes eren treballadors potencials. El cas va fer veure la necessitat de modificar el Codi Penal, que va acabar incloent un capítol nou, el 318 bis, que castiga els qui afavoreixen o faciliten el tràfic il·legal de persones des de, en trànsit o amb destinació a l’Estat espanyol. Es va tapar així el buit legal, i aquest article és el que s’ha aplicat en els casos de tràfic d’immigrants que es va anar detectant els anys següents.

Clandestins d’Itàlia a Catalunya, ruta errada

Tura Soler

Vuit immigrants, d’Eritrea i Sudan, van arribar, dijous, a Celrà amagats dins d’un camió que venia de Rovigo, a Itàlia. Quinze més (11 d’origen d’Eritrea i 4 d’Etiòpia) localitzats divendres a Figueres. I el 9 de febrer, un camioner que transportava matalassos d’Itàlia a València es va trobar quatre tunisians dins del camió quan va fer una parada a Garrigàs. En tots tres casos, els expertes en moviments migratoris consideren que els polissons van pujar al camió a Ventimiglia (punt de parada habitual dels camioners a la frontera entre l’Estat francès i Itàlia i ara també lloc de concentració de refugiats) i que la seva intenció era baixar a l’Estat francès per quedar-s’hi o continuar ruta fins a altres països més al nord. Però els camioners en ruta no van obrir les portes durant el trajecte per l’Estat francès i no van poder baixar.

Als immigrants els interessa més arribar a aquest país o a d’altres com ara Alemanya, Àustria, Dinamarca, Noruega i la Gran Bretanya, que consideren més atractius per fer els tràmits de refugiats. Fins i tot, alguns que ja han fet els tràmits d’asil a l’Estat espanyol i tenen suport de Creu Roja o altres entitats s’aventuren a intentar creuar la frontera i arribar a altres països de més al nord, que els són més favorables a l’hora d’obtenir ajudes o instal·lar-s’hi, o perquè hi tenen més compatriotes que ja hi viuen. És el que intenten fer les famílies sirianes que, molt sovint (cada setmana hi ha casos), són detectades a la Jonquera quan intenten accedir a l’Estat francès. L’asil que els han tramitat en territori espanyol no els serveix per a altres països europeus i per això són retornats al país que els ha acceptat. Però molts volen arribar a l’Estat francès o altres països. En cas que ho aconsegueixin, han d’intentar regularitzar la seva situació per altres vies, perquè l’asil només serveix per al país que els l’ha concedit.

Els immigrants trobats al camió a Celrà no duien cap document identificació personal, però sí que tenien papers acreditaven que havien fet tràmits a Itàlia. Els menors quedaran sota la tutela de la Generalitat i els adults seran retornats a l’Estat francès, que, al seu torn, els podrà retornar a Itàlia, en virtut del conveni de readmissió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia