L’escenari del crim, acotat

La inves­ti­gació del doble crim de Sus­queda avança. Els Mos­sos han acon­se­guit aco­tar la zona on es van dis­pa­rar els trets que van posar fi a la vida de Marc Hernández i Paula Mas. I també han conclòs que la data del doble assas­si­nat va ser el 25 d’agost al matí, l’endemà del dia que la pare­lla va pujar a Sus­queda.

L’esce­nari del crim se situa a l’entorn del bar­ranc, que arrenca a la font del Borni, a peu de pista, i que desem­boca a la riera de Rupit, just al punt on el 26 de setem­bre es van tro­bar els cadàvers. L’aco­tació s’ha fet a través del tes­ti­moni d’almenys tres per­so­nes que van asse­gu­rar que havien sen­tit trets des de diver­sos punts de la vora del pantà. Els Mos­sos han fet una recons­trucció simu­lació situ­ant alguns agents en cadas­cun dels punts on eren els tes­ti­mo­nis i d’altres a la zona d’on cre­ien que pro­ve­nia el soroll dels trets. Han cri­dat des de la zona del bar­ranc de la font del Borni i han com­pro­vat que des dels altres punts els crits es podien sen­tir a l’uníson.

Dues de les per­so­nes que van sen­tir els trets (tres i un crit) són dos homes que vivien a El Llo­mar, una masia situ­ada al bai­xant con­trari del bar­ranc de la font del Borni de la riera de Rupit. La font del Borni dista cinc quilòmetres d’El Llo­mar per la pista fores­tal. Menys en línia recta.

Un dels tes­ti­mo­nis és el pro­pi­e­tari del mas, Oli­vier Max, un ciu­tadà belga que ha com­prat la masia amb la intenció de reha­bi­li­tar-la, tot i que, des del juny, quan s’hi va ins­tal·lar, viu en una caseta de fusta. Max diu que el dia que van res­so­nar els trets ell era arran del pantà, i un amic seu, que lla­vors també vivia al cam­pa­ment d’El Llo­mar, també era vora l’aigua, però allu­nyat d’ell. No va ser fins pas­sats força dies que Max va expli­car als Mos­sos que havia sen­tit trets, perquè, explica, just aquell dia havia mar­xat cap a Bèlgica per anar a cele­brar l’ani­ver­sari del seu fill. Abans de mar­xar, ell i el seu amic van anar a por­tar la cami­o­neta a un taller d’Olot i un altre vehi­cle a un taller d’Anglès perquè els fes­sin les repa­ra­ci­ons per­ti­nents i esti­gues­sin a punt quan tor­nes­sin del viatge. Oli­vier Max no recorda exac­ta­ment la data de la marxa, però els Mos­sos han conclòs, a través de diver­ses com­pro­va­ci­ons dels seus movi­ments i visi­tes als tallers, que el dia dels trets va ser el diven­dres 25. “Jo pen­sava que era el dijous 24, però els Mos­sos em diuen que m’he equi­vo­cat de dia”, asse­nyala.

Max explica que quan va sen­tir els trets no va mal­pen­sar, perquè a la zona van molts caçadors –dijous, men­tre érem a la masia, vam sen­tir trets–, i que va ser durant l’estada a Bèlgica que es va assa­ben­tar, perquè li van tru­car, que una pare­lla havia des­a­pa­re­gut al pantà. I quan va tor­nar, els inter­ro­ga­to­ris dels Mos­sos van ser una cons­tant. Sobre­tot després que ell i el seu com­pany des­co­bris­sin que els havien robat els estris d’una barca i que els n’havien enfon­sat una altra al pantà amb pedres a dins. També amb pedres, els cri­mi­nals van inten­tar enfon­sar, sense èxit, el caiac de les vícti­mes, i també hi havia rocs dins del cotxe de la pare­lla, que van enfon­sar al pantà.

El fet que en una de les bar­ques hi hagués res­tes de sang va fer sos­pi­tar que es tractés de sang d’en Marc i la Paula –que encara no havien apa­re­gut–, que els hagues­sin matat a prop d’El Llo­mar i que, per tant, els habi­tants de la masia hi pogues­sin tenir relació. L’amic d’Oli­vier Max va expli­car als agents que la sang era per un tall que s’havia fet ell amb una mànega que esti­rava dins la barca. I l’ADN així ho va cer­ti­fi­car (vegeu El Punt Avui del 16 d’octu­bre).

Max és cons­ci­ent que van ser en el punt de mira de la inves­ti­gació. “Com que tinc una màquina exca­va­dora, ja es pen­sa­ven que havia enter­rat algú”, remarca. Quan van aparèixer els cos­sos, però, el 26 de setem­bre, i es va com­pro­var que en Marc i la Paula havien estat vícti­mes d’un tiro­teig –amb una pis­tola de cali­bre petit, pos­si­ble­ment de 9 mm Para­be­llum–, el tes­ti­moni dels nois del mas El Llo­mar, que deien que havien sen­tit trets al bar­ranc de la font del Borni, va pren­dre rellevància en la inves­ti­gació. Max diu que el dia dels trets també va veure un Land Rover atu­rat a la pista a prop de la font, si bé creu que era d’un caçador habi­tual. No recorda, però, haver vist pas­sar l’Opel Zafira de la pare­lla assas­si­nada, que va aca­bar enfon­sat a la zona de la plat­geta de la Palo­mera, a vuit quilòmetres d’El Llo­mar en direcció contrària al camí de la font, a través d’una pista embos­cada i molt difícil de tran­si­tar amb un turisme. Per dur el cotxe fins al lloc on el van enfon­sar, els cri­mi­nals havien de pas­sar per davant d’El Llo­mar.

Max explica que abans del crim sí que era habi­tual veure tran­si­tar cot­xes amb gent que no li ins­pi­rava con­fiança cap a la zona de la plat­geta, però que ara la zona ha esde­vin­gut molt més solitària. “El meu amic i la seva dona han deci­dit mar­xar. Tenien nens petits i ara els fa por estar-se aquí després del que ha pas­sat”, explica Max, que, ara que té els per­mi­sos per començar a fer obres a la casa, li costa tro­bar pale­tes que vul­guin tre­ba­llar a la zona. El lam­pista, en canvi, ha optat per ins­tal·lar-se en una cara­vana durant els sis mesos que compta que fei­ne­jarà a la masia. Aquest home, de Girona, és del parer que la zona no ha de ser menys segura perquè s’hi hagi per­pe­trat un crim. “Un assas­si­nat pot pas­sar a qual­se­vol lloc. A Girona van esquar­te­rar una noia [es refe­reix a Montse Méndez] que era veïna meva”, recorda.

El pro­pi­e­tari d’El Llo­mar –va com­prar la finca a una immo­biliària després de des­co­brir-la per inter­net– con­fia que els Mos­sos resol­guin el cas aviat i que això faci que retorni la tran­quil·litat als bos­cos de Sus­queda, on ell, tot just arri­bar-hi, ja va tenir un incendi acci­den­tal a la finca que li va cau­sar danys per valor de 25.000 euros perquè va afec­tar maquinària. “Crec que els Mos­sos estan sobre la pista.” afirma. I compta que, si el cas es resol, li podran tor­nar les bar­ques que li van comis­sar per ana­lit­zar-les.