policial
El misteri de Susqueda
El sospitós del doble crim de Susqueda dona mostres d’ADN sense recança
La defensa del sospitós del crim de Susqueda presenta un recurs i demana que l’alliberin argumentant la feblesa dels indicis esgrimits pel fiscal
Jordi Magentí Gamell va acceptar sense posar cap impediment durant la seva detenció, que se li agafessin mostres d’ADN que, en el seu moment, podrien servir per incriminar-lo si es donés el cas que el seu perfil genètic aparegués en algun punt o objecte relacionat amb els assassinat de Marc Hernández i Paula Mas. Magentí va donar ADN proclament la seva innocència, tal com va fer en el decurs de totes les diligències que es van practicar entre la seva detenció i el seu empresonament: escorcolls, declaració, inspecció de l’escenari del crim... I també va insistir en la seva innocència quan va entrar a la presó, on, a petició de la seva defensa, exercida pel bufet Salellas, se l’ha sotmès al pla de vigilància contra suïcidis, a pesar que els especialistes psiquiatres i psicòlegs no van detectar que presentés una situació especial de risc. Des del dijous dia 1 de març Jordi Magentí està ingressat en règim normal de presó comunicada al centre penitenciari del Puig de les Basses, on comparteix cel·la amb un altre reclús. Però la seva defensa ja va presentar ahir un recurs contra l’empresonament. La defensa demana al jutjat número 2 de Santa Coloma que revoqui la presó i, davant la previsible negativa del jutjat que el va empresonar, que sigui l’Audiència de Girona qui revisi la situació del detingut. La defensa argumenta, en primer lloc, que la detenció de Magentí no es va ajustar a la legalitat perquè els Mossos van excedir les 72 hores de màxim de privació de llibertat que preveu la llei abans que un detingut sigui posat a disposició del jutge. Magentí va ser agafat poc després de les set del matí del dilluns 26 quan sortia de casa del seu oncle a Anglès i no va ser posat a disposició judicial fins al dijous més tard de les vuit del matí. La defensa ja va presentar, per aquest motiu, un habeas corpus que no va ser acceptat. El recurs, presentat quan la causa continua sota secret de sumari, també remarca que els indicis –almenys els que va esgrimir la fiscalia en la compareixença– contra Magentí no són prou sòlids per justificar la privació de llibertat. Aquests indicis mencionats pel fiscal es resumeixen que Magentí era al lloc del crim el dia del crim, que no hi podia haver ningú més i que Magentí no ha donat explicacions clares de què hi feia, al pantà. La defensa també intenta rebatre que existeixi risc de fugida de Magentí, un dels motius que en justifiquen l’empresonament. Tot i que tenia un bitllet comprat per anar a Colòmbia, afirma la defensa, lluny d’amagar-ho ell mateix ho va explicar als Mossos. El risc de reiteració delictiva, la defensa també considera que està mal aplicat en el cas de Magentí, perquè l’antecedent pel qual va ser condemnat, l’assassinat de la seva dona, es remunta a l’any 1997.
LA DATA
Trets al matí a l’altra banda del pantà
tura soler
Jordi Magentí admet que anava al pantà molt sovint i que hi era aquell dia que van ressonar els trets a la zona del barranc de la Font del Borni. Tot i que la instrucció remarca que Magentí es contradiu, la versió que ell manté és que cap a dos quarts de dotze del migdia va sentir detonacions que va identificar com a trets, però assegura que ell era a l’altra banda del pantà, i, per tant, lluny de l’escenari del crim.
Si els trets van ressonar al matí, els assassinats s’haurien comès el divendres 25 d’agost, i no pas el dijous 24 com fixa la investigació com a data del crim, ja que el dijous al matí Marc i Paula encara no havien pujat a Susqueda. Cap al migdia van ser gravats per les càmeres de La Caixa de la Cellera i a l’hora de dinar van ser al bar La Parada del Pasteral. L’amo del Mas Llomar, que des de casa seva també va sentir trets i un xiscle, també va explicar que era a mig matí, entre les onze i les dotze, quan van ressonar els trets. Les incògnites a l’entorn del crim del pantà persisteixen.
