Successos

Mor a la presó Pere Puig, l’assassí del rifle d’Olot

El paleta que va matar quatre persones estava molt malalt però no se’l va alliberar per por que reincidís

Pere Puig Puntí, el veí de la Vall d’en Bas que el 15 de desembre del 2010 va agafar el rifle de cacera i va assassinar els amos de l’empresa on treballava (Joan Tubert i el seu fill Àngel) en un bar de la Canya i, minuts després, dos treballadors de la CAM (Rafael Turró i Anna Pujol), ha mort a l’hospital penitenciari de Terrassa. Puig, condemnat a 60 anys de presó, complia condemna a la presó del Puig de les Basses de Figueres, on fa uns mesos se li va diagnosticar una greu malaltia i ell va desestimar de rebre cap tractament per intentar curar-se. Quan el seu estat va empitjorar, es va traslladar a Terrassa, que disposa de centre hospitalari penitenciari. Tot i que la llei preveu que els presos en estat terminal puguin passar en llibertat els darrers dies de la seva vida, en el cas de Pere Puig els responsables penitenciaris van descartar alliberar-lo ni que fos en el darrer moment. Tot i que durant l’estada a la presó sempre va mantenir bona conducta i no va generat conflictes, se’l va considerar de risc arran de les sinceres confessions que sempre va fer a l’equip terapèutic del centre. Pere Puig admetia que el dia de la matança se li havien escapat dos dels seus objectius (un electricista que treballava per als seus amos i el responsable del bar on va protagonitzar el primer tiroteig) i que, si mai podia sortir, els volia anar a buscar.

Puig serà enterrat avui a Sant Esteve d’en Bas.

LA DATA

28.06.18
a les onze del matí
es fan els funerals, a l’església de Sant Esteve d’en Bas.

Va escriure una carta per demanar perdó pel “disbarat”

Quan va saber que estava molt malalt, Pere Puig va escriure una carta en què demanava perdó a les víctimes. El manuscrit de Puig conté dues parts diferenciades. La primera, dirigida al tribunal sentenciador, l’Audiència de Girona, l’escriu en castellà i seguint una mena de formulisme jurídic, amb els apartats “fets” –que es concreten en “penediment, condol i perdó a les víctimes– i “fonaments”, en què exposa: “En virtut de la meva vida i de la veritat del que exposo en aquest escrit, desitjo per favor que tinguin en compte el meu humil penediment, la benevolència de la meva vida, humanitàriament. Salutacions cordials.” Signa com “l’infrascrit”.

El segon apartat anava adreçat directament als familiars de les víctimes, i el va redactar en català. “Jo vaig tenir els meus defectes, els meus errors, i vaig emprendre una experiència d’equivocar-se i no encertar”, escrivia. “Ara jo voldria donar el meu condol [...] a aquelles persones, i és que jo vaig fer un disbarat molt gros i expresso el meu dolor pel sentiment que hom té per la pena i la pèrdua tan considerable d’aquelles persones. Pena, dolor per l’absència, la pèrdua d’alguna cosa o persones. [...] Ho sento molt”, exposava Puig, que, deia, volia “honrar la memòria dels difunts”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia