Successos

Troben morta la periodista desapareguda el 2011

Les proves d’ADN han confirmat que unes restes òssies trobades al febrer corresponen a la treballadora d’aquest diari

Era prop d’on se li va perdre el rastre i on es van fer moltes batudes

L’ADN ha confirmat que unes restes òssies que el 24 de febrer passat van ser trobades a la riba del Ter a la zona de l’Auditori de Girona, corresponen a Irene Rigall, la periodista d’aquest diari que va desaparèixer inexplicablement el 16 de març del 2011. Amb la confirmació científica a la mà, els Mossos han comunicat aquesta setmana a la família que no hi havia cap dubte que les restes trobades, una part del maluc, corresponen a Rigall, i ara el jutjat iniciarà els tràmits per declarar la defunció de la desapareguda. Així i tot, els Mossos no descarten dur a terme una recerca a la zona on es van trobar les restes, per si es troben altres parts del cos. La pista d’Irene Rigall es va perdre molt a prop de la zona on ha estat localitzada. La darrera persona que consta que va veure Irene Rigall va ser un company de feina, periodista d’El 9 Esportiu, que es va creuar amb ella a la tarda a la plaça Miquel de Palol, a pocs metres d’edifici de la Farinera, llavors seu del diari. Aquella mateixa tarda, el marit d’Irene va arribar al bar de la Farinera i va preguntar a diversos companys periodistes si havien vist Rigall, a qui ell havia perdut de vista a l’entrada de l’ambulatori, on ella va entrar mentre ell buscava aparcament. Quatre dies després de la desaparició es va trobar la seva bossa de mà amagada entre uns matolls a la paret del jardí d’uns habitatges de la zona de Taialà, arran de la carretera, a l’altre costat del riu, a més d’un quilòmetre del lloc on havia estat vista. Dies més tard, es va saber que l’endemà mateix de la desaparició un noi havia trobat el telèfon mòbil de Rigall darrere l’edifici de l’Auditori, arran del riu, i que se l’havia apropiat. En aquell moment, els Mossos van intentar comprovar si les càmeres de seguretat que hi ha en el recorregut que havia fet Rigall l’havien captat per si havia coincidit amb algú, però havien transcorregut més de 10 dies i les imatges del 16 de març estaven esborrades. Durant dies, després de la desaparició es van fer batudes per la llera del riu, camps, pous... als voltants de la ciutat de Girona, amb la participació de bombers, mossos, policies locals, voluntaris... Fins i tot es va organitzar una recerca amb caiac seguint el curs del riu des del pont de Fontajau fins a la zona dels meandres del Pont Major. Després que es repartissin cartells arreu, es van rebre trucades de gent que creia haver vist la periodista a diferents llocs, però totes les pistes van resultar en va. La família va crear un web per rebre possibles informacions sobre Rigall, i la seva fotografia es va incloure en els cartells d’associacions de persones desaparegudes a diferents països. La hipòtesi que sempre van tenir en compte els Mossos va ser que “havia caigut o s’havia llançat” al riu. Com va morir, serà molt difícil d’establir.

LA DATA

16.03.2011
Irene Rigall
va desaparèixer després que un company periodista la veiés per darrera vegada prop del diari.

LA XIFRA

7
mesos
fa que es van trobar unes restes òssies a Girona i ara s’ha certificat que corresponen a la periodista.
Les claus

Interrogat l’implicat en l’assassinat d’una altra desapareguda

tura soler

L’any 2014, quan ja feia tres anys que la periodista estava en parador desconegut, el fiscal Enrique Barata va interrogar, sobre la desaparició de Rigall, Doramas Sánchez, implicat juntament amb Dave Verbist en la desaparició, l’any 2013, d’una altra gironina, Montse Méndez, que va ser trobada esquarterada després que Verbist assenyalés els llocs on havia llençat els fragments del cos. Verbist va confessar el crim de Montse Méndez a Madrid, quan va ser arrestat per l’assassinat d’una jove danesa. Doramas, que era cambrer al bar de la Farinera, annex al diari on treballava Rigall, va negar que la conegués i no es va insistir més en aquesta pista.

Una de les pistes que van donar esperances que Irene Rigall continués viva la va donar, a finals del 2011, un testimoni, de fiabilitat reconeguda, que va explicar que havia vist una noia que li semblava que era Rigall a les hortes de Santa Eugènia, on ell treballa un hort. Va relatar que la noia tenia dificultats per expressar-se i que duia roba com la que vestia Rigall a les fotografies. Es va fer una recerca i es va localitzar la noia que havia vist el testimoni. Era una dona estrangera, que ja havia cridat l’atenció als taxistes a l’estació per la gran semblança que tenia amb Rigall.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia