Els ho van recordant
Les veïnes i veïns de Ripoll no estan especialment motivats amb el judici a l’Audiencia Nacional contra els tres acusats pels atemptats de Barcelona i Cambrils, i lamenten haver de reviure aquells fets
L’alcalde es manifesta escèptic pel que fa a la possibilitat d’esclarir tota la veritat i exigeix saber la relació de l’imam amb el CNI per tancar el dol
El 17 d’agost del 2017 és una data fatídica que els ripollesos intenten esborrar del calendari. Des d’aleshores, però, les actuacions policials, judicials, polítiques i mediàtiques els la fan reviure. Ahir, a la mateixa hora que s’iniciava el judici contra els tres acusats pels atemptats a la Rambla de Barcelona i a Cambrils (Baix Camp), les veïnes i els veïns amb qui va parlar aquest diari als carrers i botigues del centre de la capital ripollesa es manifestaven més preocupats per la situació generada per la Covid-19 que no pas per les seves declaracions. En això, hi van coincidir la majoria, tot i que també lamentaven haver de reviure l’agost del 2017, és a dir, que la ferida no està tancada, cicatritza a poc a poc, però, de tant en tant, es torna a obrir, ni que sigui una mica. De fet, alguns dels veïns o companys dels joves terroristes, que volen mantenir l’anonimat, encara ara no s’expliquen com es van poder radicalitzar, no entenen com pot ser que el jove simpàtic amb qui es creuaven a l’escala, diu una, o el company d’esports o de classe, hi afegeix una altra, fes el que va fer.
La responsable de la fleca del carrer Sant Pere explicava que, aquests dies, la gent no parla del judici, tot i que assenyalava que, segurament, avui sí que se’n parlarà després del primer dia de vista. A títol personal, afirmava que no vol escoltar, llegir, ni veure res sobre aquest judici, i remarcava la ràbia que sent en reviure aquells dies. I és que, al pis superior de la botiga, hi vivia, sense que ella en sabés res, el cervell dels atemptats, l’imam Abdelbaki es-Satty. “No vull pensar-hi més”, va sentenciar.
A la plaça de Sant Eudald, un dels extrems del carrer Sant Pere –l’altre és la plaça de l’Ajuntament i la plaça del Monestir–, responsables i treballadors de la farmàcia que hi ha coincidien que a Ripoll ningú parla del judici. En aquest cas, remarcaven que, segurament, l’actual situació de la Covid-19 fa que les veïnes i els veïns no estiguin pendents de la vista a l’Audiencia Nacional. Una altra veïna, ja al carrer, manifestava que tenia la sensació que, als carrers de la vila, s’hi veien menys ripollesos de la comunitat musulmana. Això no obstant, matisava que era només una sensació personal. Sigui com sigui, sí que va ser més difícil poder parlar amb ripollesos d’aquesta comunitat.
“Rentat de cervell”
El portaveu de l’associació Annour, Ali Yassine, remarcava que la comunitat musulmana i les famílies dels joves també són víctimes. “Som una pilota que és al mig i rebem cops per tots els costats”, deia, tot i que mai no s’ha registrat cap incident contra ells. I, amb relació a les famílies dels terroristes, assenyalava que estan destrossades. “Algú va fer un rentat de cervell a aquests nois”, sentenciava. Ali Yassine, finalment, insistia que l’islam és una religió de pau, de convivència i de respecte. “Mai cap violent aconseguirà els seus objectius en nom de l’islam”, assenyalava.
La veritat
Sigui com sigui, els ripollesos volen girar full, però no ho acaben d’aconseguir. L’alcalde, Jordi Munell, fa molts mesos que reclama que s’esclareixi tota la veritat sobre els atemptats i, sobretot, sobre la relació de l’imam de Ripoll amb la intel·ligència espanyola, el CNI, i així poder tancar el dol. Ahir, Munell no es manifestava gens optimista pel que fa a la possibilitat que el judici aclareixi les coses. “El sumari sembla que no inclou aquesta relació d’Es-Satty amb el CNI. No hi haurà, doncs, cap explicació sobre el motiu pel qual, quan va sortir de la presó, no va ser expulsat de l’Estat espanyol i va anar a parar a Ripoll”, lamentava, i recordava que es va vetar la creació d’una comissió d’investigació al Congrés.
Quant al pols de la capital del Ripollès aquests dies, l’alcalde reconeixia que totes les veïnes i veïns viuen el judici, amb més o menys intensitat, però el viuen. “Tant si vols com si no vols, remou memòries i consciències”, afirmava, i recordava que és el que va passar amb la comissió del Parlament que va investigar la qüestió, amb la presentació del llibre Sense por de morir, d’Anna Teixidor, o, per citar-ne només un altre exemple, amb l’arribada del 17 d’agost cada any. L’alcalde explicava que, quan van intervenir els tres acusats, va seguir el judici per la televisió.
L’eina fonamental per aconseguir girar full, no obstant això, és el pla marc d’intervenció comunitària envers les identitats socials, que lidera el Consorci de Benestar Social del Ripollès, amb la col·laboració d’administracions, entitats, professionals i particulars. És un pla que treballa per implantar un nou model de convivència amb una metodologia pròpia per aplicar-lo, l’Icert, acrònim d’Impacte, Emocions, Reflexió i Transformació. És una metodologia que, a través de material que causa impacte, aprofita les emocions que genera. Aquest pla educatiu inclou un entorn de suport i reforç en horari extraescolar ampliat fins als 20 anys per millorar la convivència.
Sigui com sigui, els ripollesos hauran d’aguantar quatre mesos de judici i, per tant, quatre mesos en què, dia sí, dia també, se’ls farà reviure aquell agost de fa tres anys.
