Dotze anys a la saga de l’assassí de Palafrugell

Dotze anys d’investigació no han servit per atrapar el criminal o criminals que el vespre del 13 de novembre del 2008 van cosir a ganivetades Montse Sánchez, la dependenta de la botiga Lipstick de Palafrugell, que va ser atacada en el moment que anava a pujar al seu cotxe al pàrquing del Casal. Va ser un altre botiguer, un joier, qui pels volts de les nou del vespre va descobrir la víctima agonitzant al costat del cotxe. Dos testimonis que havien estat al pàrquing minuts abans van veure un home vestit amb jaqueta de tres quarts de color mostassa i caputxa que podria ser el criminal. I el mateix home que unes càmeres van captar baixant pel carrer ample, amb la jaqueta a la mà tot i el fred. Però mai se l’ha pogut identificar per les imatges, massa allunyades. Quan s’apropava a les càmeres, el sospitós va girar cap al carrer Sant Pere. Imatge perduda. El va tornar a captar una càmera d’una botiga al carrer Rajola, però no es va poder identificar. L’únic trumfo que li queda a la investigació és l’ADN extret de la sang trobada a la paret del safareig del carrer ample on el matí del dia 14 va ser trobada la bossa de mà de Montse Sánchez. La sang correspon a un home i l’ADN es va comparar amb centenars d’individus i els Mossos van encarregar un complex estudi d’ADN mitocondrial, el que serveix per enquadrar el llinatge, per intentar arribar al criminal a través del perfil genètic familiar. Només es va poder establir que és d’origen europeu. Massa ampli per acotar el llinatge. Ara ja pràcticament només queda esperar que un cop de sort faci saltar una coincidència en el banc d’ADN i se sàpiga de qui és la sang trobada al safareig, que els investigadors mantenen que només pot ser de l’assassí, que s’hauria tallat i fet una ferida molt sagnant mentre apunyalava Montse Sánchez.