Successos

Crim de la infermera: els arrestats tenen un passat

Nicolau Morell, l’únic confés, es va fer ‘famós’ per la seva implicació en el cas de les 17 tones de marihuana de la cala Morisca

Pilotava una barca per desembarcar la droga del mafiós Cannavaggio

Nicolau Morell Talamas, un dels arrestats per l’assassinat a Girona de la infermera Carme Font Senén, l’únic que ha admès que planificaven l’assalt i que se situa a l’escena del crim, ja va ser protagonista de la crònica negra fa més de trenta anys, quan el seu nom apareixia entre els detinguts en l’anomenat cas de la cala Morisca, que va destapar una xarxa de tràfic de droga amb el comís de 17 tones de marihuana que s’havien desembarcat a través d’una sofisticada obra d’enginyeria construïda arran de mar entre Lloret i Tossa, que encara ara ningú s’explica com es va poder construir sense aixecar sospites. El capitost de la trama de narcotràfic era el mafiós Jacques Antoine Cannavaggio, àlies El Corso, i el paper que feia llavors Nicolau Morell era el de pilot de les llanxes que transportaven la droga des del vaixell Jasmine, ancorat mar endins, fins al port de desembarcament de la cala Morisca. Morell va ser detingut el 1988, quan tenia 34 anys. Nascut a Pineda, en aquells moments residia a Arenys de Mar i era un empresari del ram del tèxtil, llavors una indústria pròspera al Maresme, i també havia regentat una xampanyeria anomenada Club Glup a Pineda. El fiscal va demanar que el condemnessin a 16 anys de presó i una multa de 5.000 milions de les antigues pessetes. Però Morell va anar al judici que es va celebrar el 1992 a l’Audiencia Nacional estant en llibertat provisional i finalment se’l va condemnar a 6 anys i 5 mesos de presó i no va haver d’entrar a presidi perquè ha havia complert la meitat de la pena amb presó preventiva. Precisament pels 3 anys i 4 mesos que va passar en presó preventiva va acabar sent indemnitzat amb 230.000 pessetes, perquè la comissió de drets humans del Tribunal d’Estrasburg va considerar que l’Estat espanyol s’havia excedit en la pròrroga de la presó provisional convertint-la en una pena anticipada. L’empresari tèxtil que patrullava llanxes per al narcotràfic va quedar lliure, però a sobre li pesava el jou de la multa que li va imposar l’Audiencia Nacional: 2.551 milions de pessetes pels delictes de tràfic de drogues i contraban. Ell es va lliurar dels càrrecs de tràfic d’armes, que el grup de Cannavaggio també traginava des del Líban juntament amb la droga.

Nicolau Morell va abandonar el país. Al seu perfil de Facebook, que encara conserva, es presenta vivint a la República Dominicana fins fa uns anys. Actualment tornava a ser a Catalunya, cobrant una pensió de jubilació de 500 euros i amb deutes a sobre, que, a criteri dels Mossos, són el mòbil que el van empènyer a tramar l’assalt a casa de Carme Font, junt amb dos homes també amb un passat fora de la llei: Jordi Radresa Font, que és considerat l’ideòleg del pla amb la informació que tenia la seva dona, Consol Jacome, de la casa de la víctima, i el veí de Rubí Eugenio Pérez Prieto.

Jordi Radresa Font, tal com ja va explicar el diari, també es va fer famós en l’àmbit de la crònica negra per un cas peculiar que ja el va dur a la banqueta dels acusats a l’Audiencia Nacional en la mateixa època que Morell va ser empresonat per l’afer de la cala Morisca.

Jordi Radresa, que ara oficialment és transportista, va ser arrestat el 1989 amb el seu germà Josep quan canviaven bitllets falsos de 10.000 pessetes en una gasolinera de Sant Jaume de Llierca. A casa seva, a Ullà, la Guàrdia Civil hi va trobar bitllets falsos per valor de 6.120.000 pessetes fabricats amb una fotocopiadora que els havia costat uns 5 milions de pessetes. Van anar a parar a l’Audiencia Nacional, competent en el delicte de falsificació de moneda, i van acabar empresonats a Carabanchel. Els van condemnar a 12 anys i un dia de reclusió menor, però en la sentència el mateix tribunal va proposar un indult, tenint en compte “la mínima qualitat dels bitllets falsificats i l’escassa perillositat dels condemnats”. I, per aquest motiu, Jordi Radresa va ser indultat pel Consell de Ministres, que li va condonar la presó que li hauria quedat per complir amb la condició que no tornés a delinquir. Radresa també acumula diverses condemnes a penes menors per delictes d’estafa i falsificació de documents. Mai fins ara se l’havia implicat en delictes violents. I el tercer home empresonat pel crim, Eugenio Pérez, a qui en la seva declaració Morell assenyala com el causant de la mort de Carme Font, és l’arrestat que acumula més delictes en els seu currículum, encara que no hagin tingut la transcendència dels casos dels seus companys. Delictes que van des dels robatoris amb violència i intimidació fins a delictes de conducció temerària i contra la seguretat del trànsit. I arran de les punxades de telèfon i dels seguiments que li van estar fent els Mossos pel cas de la infermera, pot afegir-hi un nou delicte: tràfic de drogues. Els Mossos van descobrir que parlava amb uns familiars sobre “hierbajos” i van descobrir que freqüentava un local en uns baixos de Rubí on un parent hi tenia plantes de marihuana. I s’ha obert una investigació a part.

Consol Jacome Calle, la dona de Radresa, la quarta empresonada, és l’única de qui no consten antecedents. Colombiana d’origen, va conèixer Font a través d’una clienta del servei de podologia, es van fer amigues i Font la va col·locar com a auxiliar d’infermeria al servei de diàlisi de la Clínica Girona, on ella era la supervisora. Coneixedora de la vida i la casa de la víctima, es considera instigadora del crim. Va passar un missatge a la víctima per dir-li que la seva cunyada li enviaria un client. I s’hi van presentar dos assaltants. Ella no ha admès res.

LA FRASE

Hola. Li he donat el telèfon a la Montserrat, que t’envia algú que es vol fer alguna cosa dels peus. Bon dia
Consol Jacome
arrestada que no admet la seva participació en la trama

LA DATA

25.09.20
Carme Font
va ser assaltada mortalment a casa seva, on també tenia la consulta de podòloga

Els arrendadors d’una masia de Mieres

Jordi Radresa Font i Nicolau Morell Talamas van arrendar el desembre del 2018 una estada, la part que havia estat turisme rural, del Mas Solà de Mieres. L’arrendament anava a nom dels dos, però només hi vivia habitualment Morell, que rebia visites de Radresa i d’altra gent que no passaven desapercebuts en un poble de poc més de 300 habitants de la Garrotxa. Morell es mostrava com un home elegant, de bones maneres, simpàtic però discret, i no solia identificar-se amb noms i cognoms si no havia de fer tràmits necessaris, però no va evitar que el seu passat com a narcotraficant fos de coneixement general. El que ningú s’esperava és veure’l implicat en el crim de la infermera. Els Mossos, pel seguiment de telèfons i càmeres, han pogut constatar que el 25 de setembre Morell i Pérez van sortir de la masia de Mieres per anar cap a Girona i després de perpetrar l’assalt mortal a casa de la podòloga van tornar a Mieres. Després, però, Morell se’n va anar a viure a casa d’un familiar a Lloret, localitat on es va reunir amb Radresa, quan els Mossos ja els seguien. I per una trucada interceptada, els Mossos van deduir que Morell intentava fugir, perquè es buscava un refugi per viure fora del país. Un amic seu del Maresme li va dir per telèfon que havia provat si podia anar amb uns coneguts a Alemanya però que li havien respost que no era possible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.