Successos

El quadern negre

Tura Soler

La tora blava, planta assassina

La tora blava, que ara floreix, és molt perillosa, ha mort gent que l’ha ingerit per error, i una perruquera de Vilafranca la va usar com a arma per intentar matar el marit

L’any 1988, l’Audiència de Bar­ce­lona va con­dem­nar la Mont­ser­rat, una per­ru­quera de Vila­franca del Penedès, per l’assas­si­nat frus­trat del seu marit, l’Arnaldo. La sentència asse­nya­lava que l’acu­sada, fent-se pas­sar per una “esposa sol·lícita, amo­rosa i ima­gi­na­tiva”, va anar enve­ri­nant de mica en mica el seu home posant-li acònit al men­jar. L’home va anar a parar diver­sos cops a l’hos­pi­tal per unes paràlisis neu­rològiques i unes bai­xa­des del ritme cardíac que el dei­xa­ven a les por­tes de la mort. Els símpto­mes al prin­cipi van des­pis­tar els met­ges, però al final es va des­co­brir que es trac­tava d’un emmet­zi­na­ment i es va poder pro­var que la per­ru­quera n’era l’autora perquè es van tro­bar res­tes de plan­tes d’Aco­ni­tum que ella s’havia fet por­tar per un her­bo­rista de Vila­franca, que l’havia encar­re­gat a un majo­rista de Bar­ce­lona. L’acònit, que pot cau­sar la mort en peti­tes dosis i en pocs moments, és una substància que no deixa ras­tre a l’orga­nisme i no es detecta en les anàlisis. Podria esde­ve­nir l’arma per a un crim per­fecte. En el judici, la per­ru­quera va dir que feia ser­vir l’acònit per fer créixer els cabells als seus cli­ents, però no se la van creure.

I aquesta substància assas­sina, que els indis ja uti­lit­za­ven fa 3.600 anys per untar les flet­xes perquè fos­sin més mortíferes, prové d’una planta d’una bellesa extra­or­dinària i molt abun­dosa a zones mun­ta­nyo­ses de Cata­lu­nya: la tora blava. La planta, que ara comença a flo­rir, està molt arre­lada al vol­tants de refu­gis i punts turístics, com el san­tu­ari de Núria, i sovint els visi­tants no són cons­ci­ents de la seva peri­llo­si­tat i tam­poc hi ha rètols que ho adver­tei­xin. Abunda a les pas­tu­res però el bes­tiar, savi i ins­tin­tiu, no se la menja. A part del cas de Vila­franca, a Cata­lu­nya no es coneix cap altre cas d’ús cri­mi­nal de la tora, però sí que s’han produït molts casos d’into­xi­ca­ci­ons acci­den­tals, algu­nes mor­tals. El 1995, una família d’excur­si­o­nis­tes van con­fon­dre la tora amb api sil­ves­tre (con­fusió fàcil quan la tora encara no ha flo­rit) i la van posar en una ama­nida. Tota la família va resul­tar greu­ment into­xi­cada i va ser ingres­sada a l’hos­pi­tal de Puig­cerdà. El pare de família va morir i l’informe forense va resol­dre que la tora havia estat la cau­sant de la mort, tot i que les anàlisis de tòxics van donar nega­tiu. No deixa ras­tre. Però se sabia que n’havien men­jat. El maig del 2018 una família andor­rana també va con­fon­dre la tora per xicoira, una mena d’esca­rola sil­ves­tre, i van aca­bar ingres­sats a l’UCI, i aquell mateix any un sen­de­rista francès que havia collit la planta en una ruta al massís del Canigó va morir a l’hos­pi­tal de Per­pinyà i la seva com­pa­nya es va sal­var però també va haver de ser ingres­sada. La tora blava és la més veri­nosa de les plan­tes que crei­xen a Cata­lu­nya, però el metge forense d’Olot, Ripoll i Puig­cerdà, Jaume Rus­sell Fos­ses, ha cata­lo­gat en un estudi 51 plan­tes tòxiques que es poden tro­bar a Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.