Successos

El quadern negre

Tura Soler

Absolució per falta de perícia

L’Audiència absol els acusats d’estafar 180.000 euros a un ancià per falta de proves, que atribueix a la imperícia del jutjat instructor i de la investigació policial

L’Audiència de Girona ha absolt Anto­nia Rivera Villa­rino i Josep Cli­ment Prat, que van ser jut­jats per haver esta­fat 180.000 euros a un ancià d’Olot, fent-li entre­gar diners amb dife­rents ardits fins que el van haver arruïnat. El fis­cal havia dema­nat una pena de 6 anys de presó. La sentència, de la qual ha estat ponent la magis­trada Sònia Losada, exposa que en el judici, en què els acu­sats es van negar a decla­rar i van tes­ti­fi­car dos poli­cies locals, un empleat de banca i una neboda de l’ancià, no es van apor­tar pro­ves que jus­ti­fi­quin que els diners que la víctima va anar tra­ient dels seus comp­tes entre els anys 2014 i 2015 anes­sin a parar a mans dels acu­sats. El tri­bu­nal no va poder sen­tir el tes­ti­moni de l’ancià arruïnat perquè va morir el 24 de juliol del 2020, i no admet com a vàlida la decla­ració de denúncia que la víctima va fer davant de la poli­cia local, l’agost del 2015, perquè mai va ser rati­fi­cada judi­ci­al­ment. En aquest sen­tit, la sentència fa un repàs al jut­jat d’Olot per la seva dei­xa­desa en la ins­trucció. “Estu­por i sor­presa ens pro­du­eix com­pro­var que durant el lap­sus de temps des que es va fer la denúncia fins a la defunció, el jut­jat ins­truc­tor no el cités per pren­dre-li decla­ració o per rati­fi­car la que va fer davant de la poli­cia”, asse­nyala la sentència. I con­ti­nua rela­tant erra­des de la ins­trucció, com el fet que veient la gran quan­ti­tat de diners que havien des­a­pa­re­gut dels comp­tes de la vícti­mes no es decretés una entrada i escor­coll a casa dels sos­pi­to­sos ni s’oficiés a les enti­tats bancàries per com­pro­var si el seu capi­tal havia aug­men­tat. “I el cúmul de des­propòsits de la ins­trucció no s’acaba aquí”, remarca la sentència, abans de recor­dar la gran errada comesa a l’hora de dema­nar les dades de tru­ca­des del telèfon de l’esta­fat: es van equi­vo­car de número i van estar ana­lit­zat un telèfon que no cor­res­po­nia. I quan van dema­nar les dades amb el número cor­recte, l’ope­ra­dora els va res­pon­dre que era massa tard i que ja no les guar­da­ven. Sense pro­ves mate­ri­als, només que­da­ven els tes­ti­mo­nis dels poli­cies locals, entre ells l’agent 460, a qui el tri­bu­nal reco­neix l’angoixa que va mos­trar a la sala pel fet que hi hagues­sin per­so­nes capa­ces d’apro­fi­tar-se de l’edat de la víctima. La sentència recorda, però, que no es pot basar en sub­jec­ti­vi­tats dels poli­cies, per a qui també té retrets en la seva actu­ació. La sentència exposa que la iden­ti­fi­cació que els poli­cies locals van fer d’Anto­nia Rivera Villa­rino com a des­ti­natària dels diners que el seu còmplice Josep Cli­ment va anar a reco­llir a casa de la víctima hau­ria de ser nul·la. Perquè els poli­cies van saber la seva iden­ti­tat quan Cli­ment els va dir que era ella, però això va ser en una con­versa amb la poli­cia, que ja el con­si­de­rava sos­pitós d’estafa, i el van inter­ro­gar sense advo­cat. Doncs sense pro­ves vàlides, en tri­bu­nal absol els dos acu­sats. Però encara hi afe­geix un altre des­propòsit. La sentència indica que, en el cas de Cli­ment, si se n’hagués pro­vat la par­ti­ci­pació en l’estafa dub­ta­rien de con­dem­nar-lo perquè el jut­jat d’Olot havia dic­tat una reso­lució d’inca­pa­ci­tat par­cial per admi­nis­trar els seus béns jurídics i els seus drets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia