Successos

El quadern negre

Tura Soler

Crim d’Isabel Ordóñez: les càbales de l’alcalde

Josep Bassaganya, alcalde de Sant Joan a l’època de l’assassinat, creu que es poden creuar pel carrer amb el criminal

Josep Bas­sa­ga­nya era en un con­cert al mones­tir de Sant Joan de les Aba­des­ses quan la nit del 23 de juny del 1983 li van comen­tar que al poble hi havia pre­o­cu­pació perquè la Isa­bel Ordóñez, filla d’en Benito i la Rosa, una família que ell conei­xia molt bé, no havia arri­bat al poble a la mit­ja­nit, l’hora a la qual havia dit que arri­ba­ria a través d’una tru­cada que va fer a una tia des de l’estació de Vic. Josep Bas­sa­ga­nya feia tres set­ma­nes que havia estat nome­nat alcalde de Sant Joan de les Aba­des­ses i l’endemà a mig matí li va arri­bar la notícia que a la Mam­bla d’Orís, a uns cent metres de la car­re­tera de Vic a Ripoll, havien tro­bat una noia assas­si­nada. Va tenir clar que era la Isa­bel. Aquesta set­mana venint de Vic encara es va atu­rar a l’esce­nari del crim, ara molt can­viat per la cons­trucció de la vari­ant. Josep Bas­sa­ga­nya, ara jubi­lat, allu­nyat de la política, la muni­ci­pal i la gene­ral, guarda totes les car­tes que en aquell moment, com a alcalde, va enviar, a tots els minis­tres, tots els con­se­llers, tots els par­la­men­ta­ris, tots els dipu­tats i totes les auto­ri­tats judi­ci­als i polítiques exis­tents per dema­nar que es resolgués l’assas­si­nat de l’estu­di­ant. Va rebre res­pos­tes de bones inten­ci­ons però tot va ser en va. Bas­sa­ga­nya, com a alcalde, es va reu­nir tants cops com va poder amb un capità de la Guàrdia Civil de Vic res­pon­sa­ble de la inves­ti­gació. Però la inves­ti­gació es feia sota secret i mai li van reve­lar les línies d’inves­ti­gació. I el cas es va tan­car el 1984, un any després. Per les dades de què es dis­po­sava, Bas­sa­ga­nya està con­vençut que la Isa­bel, que va arri­bar amb tren a Vic a les 22.15 h, va pujar al cotxe d’un cone­gut. Ho creu perquè conei­xia la noia, res­pon­sa­ble i asse­nyada, i no s’aven­tu­ra­ria a fer auto­es­top de nit. I perquè quan va tru­car a la seva tia va dir que arri­ba­ria cap a la mit­ja­nit, cosa que fa pen­sar que ja deu­ria saber que tenia mitjà, que només podia ser un cotxe, per fer el tra­jecte, ja que a aque­lla hora ja no hi havia cap tren que arribés a Ripoll i encara menys fins a Sant Joan de les Aba­des­ses, on arran d’una eslla­vis­sada pràcti­ca­ment ja no hi arri­bava cap tren. Qui en aquell moment era l’alcalde con­si­dera que la inves­ti­gació hau­ria d’haver apro­fun­dit en l’entorn de la noia i com­pro­var qui era fora del poble aquell ves­pre, en què a Sant Joan de les Aba­des­ses se cele­brava la festa petita i hi havia ins­tal·lat un enve­lat. La tesi de Bas­sa­ga­nya és que l’agres­sor havia de ser un sol home, un cone­gut de la noia, que havia de tenir esgar­ra­pa­des perquè l’autòpsia va reve­lar que la noia s’havia defen­sat amb les ungles. De l’anàlisi de l’escena del crim es deduïa que la Isa­bel hau­ria rebut un cop al cap a la paret d’un pont i que després l’agres­sor li va des­fi­gu­rar la cara a cops de roc i es va endur la roba i els objec­tes per­so­nals. Un intent de difi­cul­tar la iden­ti­fi­cació de la víctima. Bas­sa­ga­nya manté la hipòtesi que l’agres­sor va matar la noia després d’un atac sexual per evi­tar que ella el delatés. Pot­ser perquè era algú que tenia molt a per­dre perquè estava ben situat fami­li­ar­ment i social. Troba una injustícia que l’assassí encara campi lliure i creu que és ben pos­si­ble que encara se’l creui pel car­rer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.