Successos

El quadern negre

Tura Soler

Cas del nen xuclat a la sorra: “Podria tornar a passar”

Jordi Sargatal ho explica per l’existència de corrents fluvials que apareixen quan el mar boteix el curs extern del riu

“Podria tor­nar a pas­sar.” És la res­posta que dona Jordi Sar­ga­tal (zoòleg i natu­ra­lista, exdi­rec­tor del Parc Natu­ral dels Aigua­molls de l’Empordà, gran expert en zones humi­des) quan se li pre­gunta si es podria repe­tir un cas tan extra­or­di­nari com el que va pas­sar el 1980 quan un nen de 6 anys, René Hen­zig, va ser xuclat per la sorra a la platja de Sant Pere Pes­ca­dor. Sar­ga­tal remarca que tot i que el cas és extra­or­di­nari, “si va pas­sar un cop podria tor­nar a pas­sar”. Sar­ga­tal reme­mora que quan ell era petit i ja ron­dava per les zones humi­des de l’Alt Empordà, la seva mare li deia que vigilés que hi podia haver xucla­dors i se’l podrien empas­sar. Encara que l’existència dels xucla­dors que els plan­te­ja­ven els ances­tres és lle­genda, l’expert natu­ra­lista admet que ell mateix en més d’una ocasió va que­dar atra­pat en zones molles i hi va dei­xar les botes, sense poder-les recu­pe­rar. Aquí no hi ha aque­lles peri­llo­ses are­nes move­dis­ses dels deserts ame­ri­cans que ens ense­nyen les pel·lícules, però, remarca Sar­ga­tal, hi ha el que es poden ano­me­nar sor­ra­molls, simi­lars, però amb mullena pels cur­sos d’aigua sub­ter­ra­nis.

Els cur­sos d’aigua sub­ter­ra­nis s’obren pas fent forats sota la sorra i hi dei­xen con­ca­vi­tats; poden ser cau­sants d’enfon­sa­ments sob­tats de la sorra, que és el deu­ria pas­sar amb el nen que va morir quan hi va ser empas­sat. I perquè hi ha aquests cor­rents d’aigua allu­nyats del curs del riu? Sar­ga­tal recorda que anti­ga­ment el Fluvià desem­bo­cava a Sant Pere Pes­ca­dor, seguint un curs paral·lel a la costa, i que en anys de molta pluja aquest “riu vell”, com s’ano­mena aquest curs flu­vial, hi entra aigua i es pro­du­eix un feno­men que con­sis­teix que el mar boteix el riu (quan l’aigua del mar pres­si­ona cap a la costa i impe­deix que el riu desem­bassi al mar, lla­vors el riu busca via­ranys alter­na­tius i acaba pas­sant per sota les plat­ges, fent forats. I lla­vors que­den les con­ca­vi­tats que no es veuen però que en casos excep­ci­o­nals es poden enfon­sar, com va pas­sar amb el nen suís que va des­a­parèixer el 1980. El forat es torna a tapar amb sorra i ja no es nota.

Era el 25 de juliol del 1980 quan la família Hen­zig apro­fi­tava el seu dar­rer dia de vacan­ces a la platja de Sant Pere Pes­ca­dor. Eren junts a la sorra, on hi havia també altra gent, amics. De sobte es van ado­nar que el nen no hi era. El van començar a bus­car per tot arreu. No era enlloc, ni a l’aigua ni a la platja. Van donar senyal d’alarma, i durant dies tot­hom es va bol­car a bus­car el nen i la Guàrdia Civil es va posar a inves­ti­gar la des­a­pa­rició con­tem­plant la hipòtesi d’un segrest o d’un rapte a càrrec d’un pede­rasta. No van tro­bar cap pista i la família va haver de tor­nar a Suïssa sense saber què li havia pas­sat al seu fill. Tres anys després, el 4 de juliol del 1983, uns nens, també estran­gers, que juga­ven a la platja de Sant Pere Pes­ca­dor i feien un forat a la sorra amb les seves pales, van enso­pe­gar amb la cala­vera. Era el cos del nen des­a­pa­re­gut. Estava enter­rat a una pro­fun­di­tat d’un metre, i a uns 15 metres del mar. Al mateix lloc on l’havien vist per dar­rer cop. Hi havia el banya­dor blau que duia i la seva tova­llola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.