Successos

Quadern negre

Pau Lanao

Dimarts de Carnaval

El 6 de febrer del 1894, el moliner va trobar la seva dona i dos fills colpejats i estesos enmig d’una bassa de sang. El culpable, un conegut de la família

“Penses que tinc les mans brutes de sang; no me’n trobaràs ni una gota”

Jaume Tarrés Aubach era un home empre­ne­dor. Nas­cut a l’Hos­tal del Fang, a les Encies (Gar­rotxa), aviat es va ado­nar que amb la terra no hi havia futur i es va fer moli­ner. El 15 de juliol del 1883 es va casar amb Mar­ga­rida Pineda al Mer­ca­dal de Girona i tres anys més tard es va tras­lla­dar a l’Empordà, on va llo­gar els molins de l’Armen­tera i l’Arbre Sec. L’arri­bada dels fills, Jaume(1889), Enric (1890) i Mercè(1892), i la bona marxa dels nego­cis van donar ales a un matri­moni que anava amb el vent de cara fins el dimarts 6 de febrer del 1894 quan en Jaume i l’hereu van anar a Sant Pere Pes­ca­dor a men­jar la sopa de Car­na­val. El dia va ser rodó però, a la tarda, quan van tor­nar a casa van tro­bar oberta la porta forana i la dona i els fills petits col­pe­jats i este­sos enmig d’una bassa de sang. Impac­tat, va anar a bus­car l’alcalde, Jaume Causa Majó, que el va acom­pa­nyar al lloc de la tragèdia on, com va publi­car en un ban el 10 de febrer, van des­co­brir: “La dona estava sota la taula boca avall, amb el cap esber­lat per sis cops de des­tral i un de mar­tell... El nen Enric també tenia tres cops de des­tral al cap i la nena, Mercè, mal­fe­rida però viva.” La notícia va córrer com la pólvora. Al poble, veus xafar­de­res van pre­sen­tar Tarrés, home de caràcter esquerp, com a pos­si­ble sos­pitós. Una ampo­lla d’aiguar­dent mig buida sobre la taula i una taca de sang en una fines­tra tren­cada que donava a la bassa del molí, van fer intuir a Causa que la supo­sició era falsa, que l’agres­sor havia llançat l’arma homi­cida a l’aigua, i va fer bui­dar la bassa. Alhora, i sabe­dor que un vidu, Joan Gal­ce­ran Viusà, àlies el Pas­tor de la Gra­lla, estava obses­si­o­nat i asset­java sexu­al­ment Mar­ga­rida, es va acos­tar a la casa on vivia amis­tançat amb Maria Quer i la filla d’aquesta, Maria Sellas, per dema­nar expli­ca­ci­ons. Gal­ce­ran els va rebre amb una falç a la mà i una afir­mació sos­pi­tosa: “Pen­ses que tinc les mans bru­tes de sang. No me’n tro­baràs ni una gota.” “No, home, no –va con­tes­tar Causa–, però hi ha qui et culpa de la mort de la moli­nera i hem de demos­trar que no has estat tu.”

L’endemà, mig enter­rada entre el llot, va aparèixer una des­tral ensan­go­nada. El pas­tor, que va jurar que no era seva, va ser des­men­tit per la família Quer, que el va cor­re­gir asse­gu­rant que el dia ante­rior se l’havia endut per fer lle­nya. En veure’s atra­pat, Gal­ce­ran ho va expli­car tot. Havia apro­fi­tat que l’home de Mar­ga­rida havia mar­xat i amb la intenció de man­te­nir rela­ci­ons amb ella –per al que pogués pas­sar es va posar dos ves­tits, un a sobre de l’altre– i va anar al molí. Pri­mer va salu­dar la mes­tressa, que sar­gia roba amb la petita a la falda, i li va fer una pro­po­sició. Ella va con­tes­tar que no en volia saber res i, enfu­ris­mat, la va col­pe­jar, va fer callar els nens que plo­ra­ven, la va vio­lar i un cop morta va tor­nar a abu­sar del cos. Tor­nant al poble es va ren­tar al Rec Vell, es va des­fer de la roba tacada, va com­prar boti­far­res a la car­nis­se­ria i es va dei­xar veure a la plaça, on toca­ven sar­da­nes. El dia de l’enter­ra­ment de les vícti­mes, Gal­ce­ran va entrar a la presó de Girona. Jut­jat el 25 de juny, a les vuit del ves­pre, es va conèixer la sentència: con­dem­nat a mort. El 2 de març del 1895 al patíbul de la Font del Rei i en presència de 6.000 per­so­nes, va ser exe­cu­tat amb el gar­rot vil. La lle­genda diu que quan el capellà li va pre­gun­tar si es volia con­fes­sar, va con­tes­tar: “Sí, amb una noia de quinze anys.” Ell en tenia cin­quanta-vuit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia