Successos

El quadern negre

Tura Soler

Quaranta mil morts enterrats en cent anys

La funerària Vicens celebra el centenari i publica llibres sobre la seva història i les seves aventures

La funerària Vicens de Figue­res, tal com diu el rètol d’entrada a les ins­tal·laci­ons, es va fun­dar el 1924. El dia 3 de febrer va fer cent anys jus­tos que l’empresa, fun­dada per Joan Vicens Jua­nola, va començar a rut­llar i a dur difunts cap a la tomba. En aquests cent anys han pas­sat qua­tre gene­ra­ci­ons de Vicens, que han enter­rat uns 40.000 difunts a la comarca, i han vist la gran trans­for­mació del món fune­rari, des dels ini­cis, quan la gent moria a casa i la feina con­sis­tia a anar al domi­cili a reco­llir el difunt (i ves­tir-lo i nete­jar-lo si abans no ho havia fet un veí encar­re­gat) i després tras­lla­dar-lo al cemen­tiri amb els car­ru­at­ges dels morts tirats per cavalls que solien ser pro­pi­e­tat dels ajun­ta­ments. La funerària Vicens va estre­nar el seu pri­mer cotxe fúnebre, un Seat 1400, el 1965 i ara, coin­ci­dint amb el cen­te­nari, incor­po­ra­ran un vehi­cle elèctric, per adap­tar-se als nous temps. Toca pre­ser­var el medi ambi­ent. El tana­tori Vicens es va inau­gu­rar el 1992 i allà s’hi fan les vet­lles que abans es feien a casa i cerimònies fune­rals que abans només es feien a l’església, però a can Vicens també cedei­xen les ins­tal·laci­ons per a actes cul­tu­rals com les xer­ra­des que es fan la diada de Tots Sants amb ora­dors com el forense Narcís Bar­da­let, i fins i tot s’hi ha fet la pre­sen­tació del lli­bre Rigor mor­tis. Fa cent anys, els enter­ra­morts, com els Vicens, eren fus­ters, perquè havien de fer a mida la caixa per a cada difunt, nor­mal­ment abans de l’enter­ra­ment. Ara al tana­tori ofe­rei­xen tot un catàleg de taüts, urnes funeràries si s’opta per a la inci­ne­ració i fins i tot catàleg de joies per fer a par­tir de les cen­dres. Dels 40.000 difunts que han posat a la sepul­tura, en des­taca Sal­va­dor Dalí, no sols per la par­ti­cu­la­ri­tat del per­so­natge sinó perquè l’han enter­rat tres cops. El pri­mer cop ara va fer 35 anys, quan va morir; el segon cop després d’exhu­mar-lo per extreure-li les cames per aga­far ADN, i el ter­cer cop quan el van haver de tor­nar a exhu­mar perquè el forense Narcís Bar­da­let li reim­plantés les cames talla­des i el tor­nes­sin a enter­rar. És una història sur­re­a­lista, com el mateix Dalí, de les mol­tes que ha vis­cut aquesta família de fune­ra­ris, que tot i con­viure i viure amb la mort, sense per­dre mai el res­pecte, mos­tren un gran sen­tit de l’humor. Fins al punt que han inven­tat un nom, les “vicen­ta­des”, per fer referència a aque­lles acci­ons iròniques pròpies dels Vicens. Com ara anar a un res­tau­rant i dema­nar tots els plats negres, com és el dol de les defun­ci­ons. Arròs negre, trom­pe­tes de la mort... I per com­me­mo­rar que han com­plert cent anys de vida trac­tant amb morts, tenen en car­tera un vídeo edi­tat per Car­les Pujol que expli­carà de forma gràfica la història de la funerària, i la publi­cació de tres lli­bres. Un serà sobre la història de l’empresa, un altre par­larà del món fune­rari en gene­ral i en el ter­cer, titu­lat Un altre món, es rela­ta­ran un reguit­zell de vivències i aven­tu­res dels Vicens en l’exer­cici de les seves fun­ci­ons funeràries, que inclo­uen també les reco­lli­des de difunts que han mort per cau­ses que són de caire judi­cial. Històries que demos­tren que la feina del fune­rari va molt més enllà de l’acció d’enter­rar o cre­mar cos­sos, que a vega­des es juguen la pell per reco­llir un mort, que fan de con­fes­sors als futurs difunts, algun cop han evi­tat un suïcidi...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.