Successos

El quadern negre

Tura Soler

Crims de postal

El 1920, van assassinar l’alcalde de Sales de Llierca i es van editar i vendre moltes postals amb la imatge del cadàver de la víctima al lloc del crim i de l’autor emmanillat

La mati­nada del dilluns 26 d’abril del 1920, l’alcalde de Sales de Lli­erca, Miquel Quer Grau, en Que­lot Pedregós, tor­nava del ball de la festa del Roser de Tor­tellà quan el va aba­tre a trets Bona­ven­tura Güell Collell, en Rane­lla, un veí de Tor­tellà que havia llui­tat tres mesos a la guerra de Cuba i que, per gelo­sia, no accep­tava de cap manera que en Que­lot és casés amb la ger­mana petita de la seva dona. Sabuda l’ani­mad­versió que en Rane­lla tenia cap en Que­lot, aviat es va con­ver­tit en sos­pitós i, tot i que la seva dona, Gerònima Guinó, li va donar coar­tada, al final van aca­bar tots dos detin­guts i van anar a parar a la presó d’Olot. Al cap de dos dies de reclusió, el 28 d’abril, però, en Rane­lla, calçat amb esclops, va acon­se­guir esca­par de la presó d’Olot; va tra­ves­sar el Fluvià i va córrer cap a la mun­ta­nya.

Se li havia per­dut la pista i es comp­tava que hau­ria acon­se­guit tra­ves­sar la fron­tera i elu­dir l’acció de la justícia quan algú el va veure pels volts d’una bauma de la serra del Cucut, al terme de Sales, on s’ama­gava i que, per aquest fet, sem­pre més ha estat la bauma d’en Rane­lla. Es va cri­dar a some­tent i es va mun­tar una gran batuda per cap­tu­rar-lo. Una espessa boira va jugar a favor del fugi­tiu, i tot sem­blava indi­car que en Rane­lla tor­na­ria a esca­par-se quan un parell de some­tents que s’havien deso­ri­en­tat per la boira se’l van tro­bar per casu­a­li­tat i el van arres­tar. Ell, des­no­drit i amb els peus nafrats, no es va resis­tir. Pri­mer, el van por­tar a la presó de Tor­tellà i, després, va tor­nar a la d’Olot. Va con­fes­sar l’assas­si­nat de l’alcalde de Sales i va sor­pren­dre con­fes­sant-ne un altre de per­pe­trat anys abans, el 1909, a Sales. Es va decla­rar autor dels trets que, dis­pa­rats des de fora, van entrar per la fines­tra d’una casa i van matar Bar­to­meu Unió Jua­nola, en Casa­nova. Aquesta vegada, Bona­ven­tura Güell, en Rane­lla, va aca­bar con­dem­nat a molts anys de presó, però tam­poc en va com­plir tants, perquè se li va tenir en compte l’estat men­tal (qui sap si les atro­ci­tats vis­tes a la guerra de Cuba el van afec­tar) i perquè, quan es va pro­cla­mar la República, es va bene­fi­ciar d’un indult. De manera que en Rane­lla va tor­nar a ser lliure. Però va durar poc: va morir cosit a trets en algun marge de la car­re­tera de Figue­res per la banda de l’Empordà en una purga d’un comitè revo­lu­ci­o­nari durant els anys de la guerra. Sem­bla que va ser una revenja orques­trada per gent pro­pera a en Que­lot Pedregós, l’alcalde que va matar.

Aquesta és una de les mol­tes i magnífiques històries reco­lli­des en els dos volums d’Històries de l’Alta Gar­rotxa de Josep Vilar, el cap dels agents rurals de la Gar­rotxa, un autèntic “caçador d’històries” que ha reco­llit el tes­ti­moni dels seus pro­ta­go­nis­tes, que li han con­fiat unes vivències que ell ha guar­dat zelo­sa­ment en unes lli­bre­tes, la base dels lli­bres. Vilar, notari meti­culós, ha com­ple­men­tat les històries orals amb docu­ments ofi­ci­als que cer­ti­fi­quen els fets expli­cats. Docu­ment excep­ci­o­nal que il·lus­tra el cas dels crims d’en Rane­lla són les postals, que es van expo­sar durant anys al des­a­pa­re­gut hos­tal de la Palla, amb les foto­gra­fies del cadàver d’en Que­lot Pedregós vol­tat d’ una ger­nació de curi­o­sos i en Rane­lla, emma­ni­llat i cus­to­diat pels guàrdies. Se’n van edi­tar i ven­dre cen­te­nars. Crònica negra d’aquell temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.