Destronat però no vençut

El Tribunal Suprem no ha admès a tràmit la demanda contra el rei Joan Carles I presentada per Albert Solà, perquè considera que no aporta el més mínim principi de prova i els arguments que esgrimeix només deriven de la interpretació imaginativa del demandant. Però el destronat pretès fill de Joan Carles I no es rendeix, anuncia que anirà a Estrasburg, on segur que sabran interpretar el piló d'indicis que té, i defensa la seva història als mitjans de diferents països (ja ha concedit unes 300 entrevistes) mostrant al món la prova que cap tribunal no li pot discutir: la cara. Solà té una gran retirada amb Joan Carles i amb altres avantpassats del llinatge dels Borbons.

El Suprem diu al demandant que no s'hi val a dir que aporta una prova d'ADN que avala que ell i Joan Carles I tenen un vincle familiar quan no aporta documents clars que ho avalin, tret d'un encàrrec amb provisió de fons que Solà va fer a un perit, exagent del Cesid, perquè fes la confrontació del seu ADN amb el del rei, que suposadament hauria obtingut d'un got on havia begut Joan Carles I, prova que no seria legal. Però entén el Suprem que cap dels documents aportats no prova que s'hagués fet aquesta confrontació d'ADN.

“No només no s'aporta el que es diu que s'aporta sinó que amaga dades voluntàriament.” La resolució del Suprem també rebat la teoria del “Chupete verde”, expressió que constava en l'expedient del nadó Albert Solà a la maternitat de Barcelona, que el demandant assegura que “segons alguns historiadors consultats” era la inscripció oficial per designar nens procedents de llinatge reial. El Suprem veu massa inconcreció i troba a faltar l'informe d'algun historiador. La suposada protecció i condescendència que, segons Solà, tota la vida li ha dispensat la casa reial són interpretacions imaginatives del demandant. Remarca el Suprem que si la casa reial va demanar que els tornés a passar un fax perquè el full era en blanc i si va respondre a una carta per derivar l'atenció de la mare adoptiva als serveis socials de la Generalitat, ho va fer per la cordialitat que caracteritza la institució a l'hora d'atendre totes les comunicacions dels ciutadans. I prou. Tampoc entén que es pugui fonamentar com a indici que Joan Carles I és el seu pare el fet que el seu enllaç matrimonial a Mèxic sortís en una crònica de societat al diari El Sol. Tampoc s'explica el Suprem per què Albert Solà considera que és a causa de la suposada paternitat de Joan Carles I que ell va obtenir molt fàcilment la nul·litat matrimonial quan l'Església les concedeix amb comptagotes.

Un cop rebut aquest revés del Suprem, Albert Solà no es rendeix. Assenyala que ja s'ho esperava. Que tot plegat és perquè no s'han sabut interpretar els documents i indicis que té, i confia que això ja ho farà el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg. Satisfet que tothom ja l'identifiqui com “el monarca de la Bisbal”, concedeix entrevistes a mitjans d'arreu del món per explicar la seva història reial real. Dilluns va ser entrevistat per Televisa, televisió de Mèxic, país on ell va viure molt de temps, i on encara viuen les dues filles del seu matrimoni.

Davant les càmeres de Televisa, Albert Solà va reiterar que ell sempre s'ha sentit protegit per la casa reial perquè considera que el tenien com “un as a la màniga”. Per si li passava alguna cosa a Felip. Argumenta que sempre s'ha sentit tractat com un rei a l'ombra, pel tracte especial que va rebre quan feia la mili, perquè quan van haver d'operar el seu pare va venir una eminència expressament d'Itàlia, la seva mare adoptiva no va haver de fer una llarga espera quan va necessitar una operació de maluc, va poder obtenir la nul·litat matrimonial... Quan els periodistes vinguts d'arreu exclamen la retirada que té amb Joan Carles I, el seu millor trumfo, ell somriu i diu que abans que es presentés com a pretès fill del rei ningú li ho comentava. Diu que potser és qüestió de suggestió, però és clar que està molt orgullós que la seva cara recordi la del monarca. Davant les càmeres que difondran la seva imatge a Mèxic afirma que ell no vol cap dret dinàstic: “Jo sóc cambrer i ho vull continuar essent.” Ell de regnar ja regna al seu imperi mediàtic.