Administracions

LLUÍS AMAT

ALCALDE DE LA VALL D’EN BAS

“La variant no és com posar un Scalextric”

“No la volem. Ens fa molt de mal i hem influït tot el que hem pogut perquè el que es faci sigui el mínim mal possible”

“El nostre segell és que tot s’ha de fer per un perquè”

“Hi ha gent jove, amb nom i cognoms, que no poden quedar-se, per l’habitatge assequible”
“El sector primari és molt important, ajuda a posar senderi al territori”

“Benvinguts a la ruta del colesterol.” Així ens rep l’alcalde de la Vall d’en Bas, Lluís Amat. Ens detalla que és el nom popular de la carretera de Can Renyina, on molts veïns de la Vall d’en Bas van a estirar les cames, a fer un tomb amb bicicleta i a socialitzar. Iniciem la passejada, doncs, fent salut i socialitzant. De fet, no passen ni cinc minuts i ens creuem amb una parella del municipi: encaixada, salutació i pregunta de clixé per saber si ells i els respectius estan tots bé. “Soc molt passional i, en general, faig la caminada fins als Hostalets amb la meva dona. És el moment en què em puc deixar anar”, afirma com si donés detalls d’una teràpia. De fet, el trajecte discorre per un escenari màgic, i ho deu ser, perquè l’alcalde entra en un pla molt personal. I s’agraeix per trencar el gel i no encallar-nos en qüestions massa tècniques o polítiques.

Ens endinsem en un corriol entre conreus perquè ens vol mostrar l’skyline –així ho qualifica ell– del poble de Sant Esteve. Som forans, però reconeixem que la vista és de luxe: el poble sobre un petit turó amb el Puigsacalm i Santa Magdalena de teló de fons. “En un dia assolellat, és encara més espectacular”, ens diu realment entusiasmat, tot remarcant que el conjunt de Sant Esteve amb una xemeneia industrial d’obra vista de les d’abans fa pensar en un vaixell. “Aquesta vista em dona pau. Me l’estimo molt. M’ho estimo molt”, diu, i se’l veu un pèl emocionat. Aquesta afirmació ens crida l’atenció. Intuïm, ja camí cap als Hostalets d’en Bas, que no deu haver estat fàcil per a un barceloní establert a la Garrotxa des del 2003 esdevenir un veí més. No li cal justificar-se, però, preguntat sobre això, detalla que, des de petit, ha fet estades de colònies o de vacances familiars a la Garrotxa, i sentencia: “A la vall, sempre he estat vinculat a moltes entitats. No és cap mèrit, és egoisme. Em fa feliç.” D’aquesta vinculació al teixit associatiu de la vall en va sortir La Vall Plural, el grup municipal d’independents que lidera i que computa per ERC a través de la marca blanca Acord Municipal.

A Lluís Amat li ha estat difícil escollir els cinc indrets del municipi per on ha de discórrer la passejada. Voldria que als documents gràfics que acompanyen aquest text hi sortissin els set pobles que conformen el municipi de la Vall d’en Bas. Cal recordar que és fruit de la unió, l’any 1968, dels antics pobles de Sant Esteve, Sant Privat, Joanetes i la Pinya i cal afegir-hi les entitats de població de Puigpardines, el Mallol i els Hostalets. No en va, l’alcalde emfatitza aquesta diversitat i es mostra especialment orgullós del transport a demanda que han posat en marxa amb la implicació de Teisa. “Quan ens deien que la Vall d’en Bas ja tenia transport públic, no era ben bé així. Sant Esteve tenia i té transport públic, però no la resta dels pobles i nuclis del municipi”, diu. Es tracta d’un transport de Teisa amb accés a través d’una aplicació de mòbil o d’una trucada telefònica que facilita la connexió entre nuclis i amb Olot i amb una trentena de parades repartides per tot el municipi.

Arribem als Hostalets d’en Bas, al carrer Teixeda, una de les postals típiques del país, amb els balcons amb geranis –l’Ajuntament en regala cada primavera– i les eres, amb Sant Miquel i el racó del Grau al fons. És un dels punts que rep més visitants del municipi i Amat justifica la visita per donar detalls del pla de mobilitat sostenible que estan redactant i que inclou la creació d’aparcaments dissuassoris –el dels Hostalets s’ha ampliat–, la pacificació d’entorns com ara el carrer Teixeda, la creació o ampliació d’infraestructures que facilitin i convidin els veïns i els forans a anar a peu o en bicicleta, la gestió de punts amb sobrefreqüentació com ara l’àrea recreativa dels Pins de Sant Privat, Salvatella o el coll de Bracons...

Després, fem cap a Sant Privat d’en Bas. Arribats a la impressionant plaça porxada dominada per l’església i Cal Monjo, cedit per la família de Badia i Margarit per al cotreball, l’alcalde ens dona detalls de l’operació d’habitatges de protecció social que, juntament amb el Patronat de la Santa Creu, estan planificat rere l’església i que permetrà crear un accés més directe als habitatges que ja hi ha en una zona propera. “Els temes urbanístics són molt complicats”, es lamenta. I hi afegeix: “Hi ha gent jove, amb nom i cognoms, que no poden quedar-se a la vall, perquè no hi ha habitatge o el que hi ha és molt car.” Ara, doncs, avança el projecte de Sant Privat i es mostra esperançat que prosperaran d’altres en què treballen, a partir d’una radiografia de pisos buits que han dut a terme.

Després de Sant Privat, ens dirigim cap al Mallol, un poble de pessebre. Dalt del mirador, amb la notaria històrica i l’església a l’esquena i amb bona part de la plana de la vall als nostres peus, no podem passar per alt la polèmica per la variant que tothom coneix com la variant de les Preses, però, que, a la pràctica, afecta majoritàriament territori del seu municipi. “No la volem. Ens fa molt de mal i hem influït tot el que hem pogut perquè el que es faci sigui el mínim mal possible”, diu. I hi afegeix: “Puc entendre les molèsties pel trànsit que pateixen els veïns de les Preses i els del vial Sant Jordi d’Olot, però també han d’entendre que ens fan malbé casa nostra.” Lamenta que, en general, es faci èmfasi en el pes que la indústria, un dels principals arguments dels defensors d’aquesta infraestructura, té en el PIB comarcal. “El pagès també és important i també és empresari. El sector primari és molt important, ajuda a posar senderi al territori i tots necessitem menjar.” I remarca que cal centrar-se en el mentrestant. “La variant no és posar un Scalextric; trigarà molt de temps a fer-se. Moltes vegades, s’han creat expectatives innecessàries, com ara el recent anunci de la licitació del projecte constructiu sense el retorn de les al·legacions i sense l’estudi d’impacte ambiental”, sentencia.

Lluís Amat, a més, aprofita per remarcar que les polítiques ambientals són un dels eixos capitals i transversals de tota l’acció del seu govern. Diu que tenen un municipi privilegiat amb els millors sòls agraris del país i amb un pòsit històric –fet remença i jaciment arqueològic de la Dou– i cultural, que fins i tot els ha valgut ser el centre d’un estudi del prestigiós Institut Smithsonian, i que això, juntament amb les persones, és l’eix sobre què pivota tot allò que fan i que es materialitza en l’activitat del centre de natura i cultura de Can Trona. “El nostre segell és que tot s’ha de fer per un perquè; tot té conseqüències. Els projectes conjunts amb universitats i entitats, el ja citat transport a demanda, l’ampliació de la xarxa de carrils bici, la redefinició del geriàtric cap a un servei més personalitzat, etc. no són bolets aïllats”, diu.

Finalment, enfilem cap un altre poble de pessebre, Joanetes, on precisament se celebra un dels pessebres vivents més històrics i populars, amb la representació d’oficis i sota l’estel de Nadal més gran del món, un títol que recull el Llibre dels Rècords Guiness. Visitem una zona d’esbarjo infantil. A l’alcalde li surt la vena de docent –és mestre i ha estat rere un munt d’iniciatives pedagògiques i educatives, com ara l’escola taller d’Olot– i diu que és un bon exemple de la importància que donen als infants. “Volem que facin de ciutadans des de petits. A part que són el futur, ens ajuden a crear entorns més lògics i agradables”, sentencia. Això no obstant, matisa que paren molta cura també en les persones grans i posa d’exemple les accions per ajudar-los a superar la bretxa digital, la recuperació de la Festa de la Vellesa i el nou camp de petanca, un vertader centre de relacions socials del col·lectiu.

Es acomiadem al davant d’un altre parc infantil, el de l’antiga estació. “Han decidit com el volem els infants del parvulari”, hi insisteix orgullós, minuts després de remarcar la dificultat de gestionar un municipi que ocupa una àrea com tota la ciutat de Barcelona, sense els dos ports.

Per una terra de pessebre

No en va el municipi de la Vall d’en Bas ha estat considerat la Suïssa catalana. Qui no l’ha visitat, no pot copsar la profunditat del paisatge, però entès en el sentit ampli: els conreus, les granges, els pobles, les persones... I, després de la passejada, s’entén millor l’interès, quasi l’obsessió, de l’alcalde per remarcar que la Vall d’en Bas és un municipi de pobles, la suma de les idiosincràsies dels pobles i els nuclis que l’integren. I també s’entén que el desenvolupament que promou el seu equip s’emmarqui en el respecte per aquest entorn.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Coronavirus

Espanya mantindrà la mascareta al transport públic

Brussel·les

En marxa el nou telescopi de Pujalt, un dels més grans del país

barcelona

Robles apunta a expulsions en el cas del sorteig del servei d’una prostituta al quarter del Bruc

Madrid

Projecten dos nous parcs eòlics marins al golf de Roses

ROSES
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient suau

Barcelona

Pep Admetlla dedica una obra a Guanyem Girona per col·laborar amb el projecte

GIRONA

Barcelona enviarà generadors elèctrics, més material d’emergència i camions de bombers a Kíiv

Kíiv

Primer aniversari de la vila de llibres de Calonge amb bona afluència de públic

CALONGE

Sánchez xifra en 2.500 milions la inversió per construir la canonada d’hidrogen verd entre Barcelona i Marsella

Alacant