Administracions

L’excepció de la vall del Montseny

Dotze anys de majoria absoluta d’Entesa per Arbúcies, que reivindica l’experiència en la gestió municipal per revalidar el seu quart mandat

Esquerra es presenta com a alternativa i apel·la pel canvi

La política municipal a la vila d’Arbúcies ha tingut sempre un aire d’excepcionalitat. Ho escrivia l’any 2009, en un article d’opinió a El Punt, qui va ser durant 24 anys alcalde del municipi, Jaume Soler i Pastells (Arbúcies, 1950), conegut amb el sobrenom de Nic, no tant per la seva relació intensa amb Nicaragua com perquè el forn de la família es deia Can Nic. En l’article, Jaume Soler, Nic, remarcava, però, que aquesta percepció “d’excepcionalitat” arbucienca, poc més que una anormalitat política en un poble d’una mica més de 6.800 habitants, segons les últimes dades d’Idescat, i que es promociona com una “petita capital” entre la vall del Montseny i les Guilleries, “és una visió forana de la jugada”. És la mirada del foraster. El 1979, l’activista i flequer es va convertir en el primer alcalde d’Arbúcies de la democràcia aconseguint majoria absoluta i encapçalant la llista de la Candidatura Unitària i Popular d’Arbúcies (CUPA); tota una fita en la història del municipalisme català.

Independents pioners

La CUPA era una formació independent, deslligada de les jerarquies i militàncies dels partits tradicionals, que obliguen a una determinada acció política, i vinculada a les classes populars, que defensava els seus interessos, i fomentava una gestió municipal transparent, a més de la solidaritat i la participació. La CUPA agrupava joves bregats en la clandestinitat de la lluita antifranquista. Una de les característiques de la idiosincràsia arbucienca és el pes important que han tingut les formacions independentistes en el ple. La CUPA sempre va guanyar les eleccions amb majoria absoluta fins a les municipals de l’any 2003, quan la candidatura d’Esquerra Republicana, liderada per Roger Zamorano, apel·lant al discurs del canvi i també al desgast polític i personal que suposa estar més de vint anys al capdavant d’un consistori petit, va desbancar l’històric alcalde independentista d’Arbúcies, Jaume Soler, Nic. Va començar, aleshores, un període de vuit anys en què Arbúcies va sortir d’aquesta mena d’oasi polític enmig de la vall del Montseny, “l’aire d’excepcionalitat arbucienca” de la mirada del foraster a la qual feia referència Jaume Soler, amb un mandat primer dels republicans de Roger Zamorano en solitari i després un altre amb el tripartit ERC-PSC-CUPA.

Fa dotze anys que Pere Garriga Solà (Arbúcies, 1962), exmembre de la CUPA i fill de can Fonoll, al veïnat de la Pocafarina, és alcalde de la vila sota la marca d’Entesa per Arbúcies. L’Entesa forma part de la coalició municipalista Independents de la Selva que a les municipals del 2015 va cohesionar diferents llistes d’independents de la comarca. El 2011, amb la seva proclamació com a batlle, es tancava una etapa de vuit anys del govern d’ERC amb Roger Zamorano, el qual el juny del 2009 havia perdut una moció de confiança vinculada al pressupost. Han estat, doncs, tres mandats consecutius amb majories absolutes per a Pere Garriga, en el que es pot considerar, de nou, un cas excepcional, infreqüent en el municipalisme català. El 28 de maig cerca un quart mandat.

Els últims deu anys, l’execució del pla de barris ha estat una peça cabdal per a la metamorfosi urbanística de molts municipis i Arbúcies no ha estat una excepció. A la zona del Prat de Can Delfín i el molí del Roquer, s’hi han anat desenvolupant els equipaments esportius del poble. El poliesportiu vell municipal és on, en principi, es preveu fer la nova biblioteca, a la planta baixa. És la gran assignatura pendent. Fa 25 anys es va optar per canviar la biblioteca situada al carrer Camprodon per un espai minúscul i provisional a Can Cornet. És una de les 23 biblioteques de les comarques gironines que cal ampliar o traslladar perquè no s’ajusten al que marca el mapa de la lectura pública de Catalunya. A finals d’aquest any s’ha d’acabar la redacció del projecte executiu de la biblioteca Rafael Vilà i Barnils d’Arbúcies, que compta amb ajuts de la Diputació i la Generalitat amb la previsió d’iniciar les obres el setembre del 2024.

Les finances de tots els ajuntaments han quedat trastocades per dues emergències a les quals fa quatre anys els alcaldes van haver de fer front pocs mesos després de ser escollits: el temporal Glòria i després la pandèmia de la covid-19. Arbúcies tampoc ha estat una excepció en aquest sentit. A les arques municipals d’Arbúcies, el Glòria va representar un impacte d’1,6 milions d’euros per refer carreteres, camins, clavegueram. Encara que amb el 50% de subvencions, el pagament s’ha de fer primer. La covid va representar també més despeses. Calculen que a Arbúcies ha suposat 1,1 milions més. Les emergències han endarrerit projectes com la llar de jubilats, que es va inaugurar el maig de l’any passat. Altres projectes pendents són el reivindicat centre de dia per a persones grans i enllestir el centre polivalent de Naus Ayats amb un projecte d’usos de l’espai per acollir-hi la trentena d’entitats que formen el teixit associatiu d’Arbúcies.

L’oposició d’Esquerra ha assenyalat més d’un cop la delicadesa de les finances municipals, mentre que el govern d’Entesa defensa que, tot i les mancances, en termes d’endeutament i de pagaments s’està en la línia, recordant que el nivell de deute de fa dotze anys era del 143% i actualment s’està al 66%. Serà un dels melons que s’obriran durant la campanya, com també la neteja dels carrers i la seguretat, en un terme municipal molt gran amb més de 400 cases de pagès, set urbanitzacions i tres nuclis agregats.

Les llistes

Dels partits que formen l’actual ple –Entesa per Arbúcies, ERC i la CUP–, els cupaires no presenten llista. En canvi, sí que ho fa el PSC, que no presentava candidatura a Arbúcies des del 2011. L’alcaldable és David Carles, instal·lador elèctric de 49 anys i militant socialista. Tot i que no és d’Arbúcies, hi té vinculació, tant per lligams familiars com pel fet d’haver-hi treballat molts anys. Ester Soms encapçala la llista d’ERC per tercera vegada amb l’objectiu de revertir els dotze anys de majoria absoluta d’Entesa, i en aquest sentit, es presenten com l’alternativa, definint-se com “la nova oportunitat” apel·lant a la necessitat del canvi. Durant aquest últim mandat l’oposició ha criticat la gestió unilateral de l’actual equip de govern i en especial la gestió econòmica. Del programa electoral dels republicans destaca crear un pla turístic lligat amb la dinamització del comerç, a més de potenciar la cultura enllestint el teatre amb una programació anual estable.

El municipi està situat en una vall de gran vitalitat turística, en el triangle Viladrau-Sant Hilari-Arbúcies, i és un pol de turisme rural atret per l’encant del Montseny, i també pel patrimoni, com el castell de Montsoriu. La promoció turística del poble inclou el Museu Etnològic, a la Gabella, amb el futur Centre d’Investigació i Documentació del Vescomtat de Cabrera, la marca turística compartida amb el Consell Comarcal de la Selva. La recuperació de la història local és un altre dels eixos de l’obra de govern d’Entesa. “Arbúcies, gent d’astúcies, mata valons”, diu una dita popular. N’han estirat el fil per fer una jornada de recreació històrica i commemorar el combat d’Arbúcies ocorregut el gener del 1714.

Joc a tres.
Els partits van poder presentar les seves candidatures fins al 24 d’abril a mitjanit. Dels partits que no tenen representació a l’Ajuntament, el PSC, amb l’alcaldable David Carles, presenta llista. Junts no presenta cap candidat.
Pere Garriga i Solà
Entesa per Arbúcies.
Nascut el 1962 a Arbúcies, involucrat en activitats i en la xarxa associativa del poble, va començar com a regidor del 1995 al 2003, va deixar-ho per treballar en el món del periodisme i l’administració, i després hi va tornar i és alcalde des del 2011. L’objectiu de les municipals del 28 de maig és revalidar el seu quart mandat.
Ester Soms i Pagespetit
Esquerra Republicana.
Nascuda el 1980, és la presidenta de la secció local d’Esquerra d’Arbúcies. Professionalment és tècnica administrativa de grau superior. Es va presentar per primer cop com a cap de llista el 2015. Es marca com a objectiu evitar una quarta majoria absoluta consecutiva de l’alcalde Pere Garriga.

LES CLAUS

Idiosincràsia arbucienca
Arbúcies va ser dels primers ajuntaments democràtics a ser governats per una formació independent, deslligada de les jerarquies dels grans partits. La CUPA va governar amb majoria absoluta del 1979 al 2003
Sense la CUP.
La CUP ha decidit no presentar llista a Arbúcies en part per la dinàmica de majoria absoluta que regna al municipi selvatà des de fa una dècada i per la impossibilitat real de trencar-la. Fa quatre anys, la CUP va obtenir dos regidors, Aniol Pujolràs Frigola –que era el portaveu– i Josep Lluís Ribas Mompel


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Albiol, preocupat perquè la “classe mitjana” té problemes per accedir a l’habitatge

Badalona

L’Ajuntament aprova inicialment la zona de baixes emissions

girona
InFRAESTRUCtures

Les obres per unir Girona amb Sant Gregori a través d’un tram de via verda, a licitació

girona

La Diputació tanca la compra de l’edifici de Caixa Tarragona

Tarragona
SANT FELIU DE BUIXALLEU

El consistori i Interior estudien aixecar una comissaria dels Mossos al polígon

SANT FELIU DE BUIXALLEU
societat

El govern aprova una estratègia per reduir la pobresa infantil i acostar-la a la mitjana europea

barcelona
societat

Sisena edició del Mercat de la Furgoteca el primer cap de setmana de maig

salt
religió

Rafel Barruè, nou abat de Poblet en substitució de l’actual bisbe de Girona

Poblet
Societat

La Sagrada Família estrena una instal·lació digital amb roses creada amb intel·ligència artificial

Barcelona