Administracions

Es constitueix el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona

Ara va de debò... o almenys això es proposen. Després d’uns quants intents fallits en les últimes dècades per constituir un ens institucional amb visió global i capacitat d’acció per afrontar els molts reptes conjunts d’aquesta regió, ahir es va constituir el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, que ja és de facto la segona més important de Catalunya. Tot i que els primers estudis que afrontarà seran precisament per delimitar amb més precisió quin àmbit engloba exactament –si bé ja advertien que pot ser que vagi canviant perquè la realitat no és estàtica–, d’entrada a la fundació hi ha els vuit municipis que s’hi consideren “imprescindibles”, que són Tarragona, Reus –els dos grans, que han impulsat la iniciativa–, Cambrils, Constantí, la Canonja, Vila-seca, Salou i Valls, a més dels consells comarcals del Tarragonès i el Baix Camp, la Generalitat i la Diputació, que actuarà, almenys en aquesta etapa inicial, com a paraigua i hi cedirà una primera estructura d’assistència tècnica a través de l’oficina de Projectes Europeus i Regió del Coneixement. “El projecte parteix d’una pluralitat institucional i ideològica que és una base sòlida per començar a construir”, destacava la presidenta de la Diputació, i del grup impulsor, Noemí Llauradó, que s’ho ha fixat com una de les línies estratègiques del mandat. “Des del primer moment, la Generalitat hi ha estat al costat, és imprescindible la seva ajuda”, agraïa al seu torn el vicepresident primer i alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que destacava que el nou ens vol ser útil “mancomunant serveis i creant economies d’escala”.

Les primeres passes ja s’han fet d’acord amb un estudi preliminar encarregat a la consultora Idencity, que es va presentar ahir en la reunió constitutiva i que aporta consideracions acadèmiques, assenyala criteris metodològics, recull possibles models a replicar i fa una primera fotografia del moment actual per identificar les dinàmiques metropolitanes que es produeixen al voltant de Tarragona i Reus, a partir de criteris com els fluxos econòmics i de mobilitat, els usos del sòl, els serveis, la cultura i la identitat. També determina, per exemple, que el que ara neix entra de ple en la definició d’àrea urbana funcional que reconeix la Unió Europea com a figura de planejament territorial i per tant en podria rebre l’impuls. Els estudis que s’emprendran ara també hauran de definir quina governança s’acaba donant a la nova figura, una decisió per a la qual no hi ha cap pressa –“es prendrà a mitjà o a llarg termini”, deia Llauradó–, i que tant pot acabar sent un ens anàleg a l’Àrea Metropolitana de Barcelona com prendre forma de consorci, gerència o altres models existents a Europa. També serà més endavant –ara el cost del suport tècnic inicial l’assumeix la Diputació– que es decidirà si els municipis i altres administracions implicades han de començar a aportar recursos propis per afrontar àrees o serveis que s’acordi prestar de manera conjunta. Això sí, en aquest punt, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, que destacava la “generositat” i el “treball compartit” que requerirà el projecte, obria la porta a una certa asimetria. “Pot ser que, en alguns àmbits, alguns municipis no s’hi afegeixin, perquè no tots tenen les mateixes necessitats”, assenyalava, després de felicitar-se, això sí, per la iniciativa, que indica la voluntat d’arribar a enteses en un territori tradicionalment “molt tensionat per disputes de campanars”.

El grup impulsor, que es reunirà cada quatre mesos, s’ha proposat d’entrada identificar i prioritzar els grans projectes estratègics que vol afrontar conjuntament, que Llauradó vol que siguin qüestions “tangibles” a fi que la ciutadania vegi aviat els avantatges del treball conjunt. Els impulsors, en aquest sentit, citaven ahir mobilitat, energia i urbanisme com els aspectes que poden tenir més recorregut d’entrada. A partir d’aquí, redactaran un full de ruta per planificar el desplegament, que volen presentar properament al president de la Generalitat, Pere Aragonès. Per redactar-lo i “enriquir la proposta”, avançava Viñuales, també es convocaran jornades temàtiques a les quals es convidaran altres agents com ara la URV, les cambres de comerç i ens socioeconòmics que actuen des de fa temps amb visió de territori. “No volem treballar d’esquena a la societat civil”, concloïa l’alcalde tarragoní, que anunciava que ara també es crearà una marca pròpia i un web.

LES FRASES

Ara volem avançar en qüestions tangibles perquè es vegin els beneficis d’impulsar polítiques comunes per a la ciutat global
Noemí Llauradó
presidenta de la diputació de tgn
És un dia important, però no el primer: hi ha hagut altres intents que no van fructificar i hem intentat aprendre ara de les errades
Rubén Viñuales
alcalde de tarragona
Hem volgut trencar fronteres territorials per afrontar des d’aquí reptes globals comuns i treballar de manera col·laborativa
Sandra Guaita
alcaldessa de reus
És important un grup impulsor amb totes les administracions que pensi solucions als reptes comuns, hi ha molta interrelació
Àngel Xifré
delegat del govern al camp de tgn

Quatre grups de treball liderats per alcaldes

D’entrada s’ha acordat crear quatre grups de treball, liderats cadascun per un alcalde i als quals s’adscriuran tècnics de les diverses administracions. Un primer, de territori, servirà per coordinar-se en l’elaboració que té en marxa el govern del pla director urbanístic de l’àrea central del Camp de Tarragona –que engloba set municipis, tots els fundadors tret de Valls–, a més de tractar altres aspectes de planificació, coneixement i innovació, i agenda urbana. Un altre analitzarà el desenvolupament econòmic i social, i versarà sobre activitat econòmica, atracció d’inversions, habitatge i tractament de la desigualtat social. Un tercer grup analitzarà la mobilitat, a partir del pla que ha començat a redactar també el govern, i consensuarà aspectes com les infraestructures, el transport públic i la intermodalitat. El darrer grup, de sostenibilitat, farà èmfasi en la gestió comuna de l’aigua, energia, residus i espais verds, per exemple vora el riu Francolí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

Les infermeres d’atenció primària es reivindiquen en un congrés

GIRONA
salut

Reclamen mantenir l’actual hospital Sant Jaume de Mataró fins que no es faci el nou

Mataró
Societat

Estudien construir un centre de processament de dades al subsòl de La Sagrera

Barcelona
SANTA COLOMA DE FARNERS

El BOE publica la proposta alternativa del ramal de la MAT fins a Riudarenes

SANTA COLOMA DE FARNERS
SOCIETAT

Glaceres que es desfan als soterranis de la Catedral per Temps de Flors

girona
QUART

La Festa del Fang s’avança al maig i amplia les activitats a tot el mes

QUART
societat

El Zoo provarà un sistema de filtres naturals per reutilitzar aigua

Barcelona
Urbanisme

Les obres de les Cales s’acabaran abans de l’estiu

Mont-roig del Camp
comerç

Barcelona és la capital amb més densitat comercial d’Europa

Barcelona