Administracions

La Jonquera inesperada

Aquest municipi fronterer de 3.351 habitants i 7 milions de visitants anuals vol anar més enllà del seu potencial comercial

Aposta pel patrimoni i el medi natural per trencar amb una imatge massa estereotipada per qüestions de seguretat

“Troben 706 plantes de marihuana en dos pisos de la Jonquera.” “Detenen un home que tenia una ordre de detenció internacional.” “Buscat 25 anys a tot el món, arrestat a la Jonquera i alliberat en un dia.” Aquests són tres dels titulars que El Punt Avui ha publicat recentment i que fan referència a la Jonquera. És una fotografia fixa que preocupa l’Ajuntament i, per extensió, afecta la imatge de la població. Un municipi que té altres imatges llegendàries, com la que Pella y Forgas plantejava el 1883 a Historia del Ampurdán, que feia somiar un suposat itinerari fabulós, fins i tot mític, d’Anníbal i els seus elefants en la segona guerra púnica, i que passava per Figueres, Peralada, Espolla i Requesens.

L’objectiu, doncs, és trencar la visió estereotipada d’un espai encastat en una zona fronterera, complexa i difusa, entre dos estats. I, per això, la Jonquera es mou amb inquietud per tal de reivindicar el seu passat per enfocar el seu futur. Ho vol fer promocionant el seu patrimoni natural i patrimonial. No ho té fàcil. Porta gran d’entrada de la resta d’Europa a l’Estat espanyol, eix viari de mercaderies i passatgers, la Jonquera es veu delimitada per tots aquests elements. Però també exerceix una certa capitalitat, on treballen persones de tota la comarca, i té un teixit social potent. La població té un important marc natural i cultural que vol i necessita complementar amb el potencial comercial.

Per entendre la Jonquera i l’eix sobre el qual es treballa en aquesta promoció, que porta per nom La Jonquera amagada, el millor és que fem una aproximació en xifres del que representa la seva ànima, formada per 3.351 habitants, i que té 257 establimenters comercials: Portús (70), Outlet Gran Jonquera (65), zona centre i duana (12) i polígon sud (20). Tot això atrau uns 7 milions de visitants anuals, amb uns 30.000 vehicles circulant diàriament en els dos sentits. A aquest trànsit, a més, cal afegir-hi uns 11.000 camions diaris.

Una història per descobrir

El Museu Memorial de l’Exili, un projecte clau promogut per l’Ajuntament que es va iniciar el 2000-2001 i es va inaugurar el 2007, és una de les grans palanques per reforçar l’aposta. Un dels punts de partida. Un treball que ha de servir per descobrir el priorat de Santa Maria del Coll de Panissars, el castell de Requesens, els búnquers, l’itinerari megalític, l’ermita de Santa Llúcia i de Sant Julià i el salt del Fitó, entre d’altres. Aquest procés, i segons explica l’alcaldessa, Míriam Lanero, ha de convertir la Jonquera en un destí integral, més enllà de la imatge comercial, reforçant el seu propi teixit social i defugint altres imatges “malauradament” massa lligades amb qüestions de seguretat ciutadana que copen titulars.

Segons explica Lluïsa Macias, regidora de Promoció Econòmica i Turisme, els ingredients clau hi són: comerç, història i natura. “És evident que som un gran centre d’activitat econòmica, però el que es pretén és potenciar els nostres recursos naturals i culturals. Que la gent que ens visiti descobreixi una Jonquera que per a ells, ara mateix, està amagada.” Lanero, per la seva banda, explica que, per dur a terme aquest objectiu, dediquen “bona part del pressupost al manteniment de l’entorn natural del municipi i a la cura del medi ambient i els seus recursos, així com a actuar urbanísticament per millorar la població”. En aquest darrer punt, l’alcaldessa destaca que l’ordenació urbanística té un exemple amb la reforma dels carrers Prat d’en Malagrava i Sant Pere del Pla de l’Arca, que ocupen una superfície d’uns 5.400 m², amb una inversió de 2.348.788 euros, en què també s’inclou l’ordenació de les zones verdes i el mobiliari urbà. El projecte té molt en compte l’ordenació de les zones verdes d’aquest àmbit, incloent-hi incorporar un itinerari per a vianants que connecti la zona verda del carrer Prat d’en Malagrava amb el carrer Roc de Miradones, que suposa la creació d’una passarel·la sobre el còrrec existent, i l’ordenació de l’espai lliure de tot el sector del Roc de Miradones.

Sortir del no-lloc
La Jonquera és, en bona part, encara un no-lloc. Aquest neologisme vol definir un espai intercanviable on l’ésser humà roman anònim. Es poden considerar no-llocs els mitjans de transport, grans cadenes hoteleres, supermercats, àrees de descans, grans centres comercials i duanes. Unes zones on més aviat s’estableix una relació de consum. Aquesta és la gran fita que es proposa la Jonquera. En definitiva, sortir del no-lloc.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

salut

Crida especial per augmentar la donació de plasma durant tota la setmana

barcelona
RELIGIÓ

El bisbe Octavi ja guia els fidels de la diòcesi de Girona

GIRONA
SERVEIS

Zones d’esbarjo i vegetació resistent a la sequera, a la Colònia Castells

BARCELONA
infraestructures

Les obres a la carretera de les costes del Garraf, fins la tardor

Sitges
EQUIPAMENTS

Excés de clor a les piscines municipals de Vilanova i la Geltrú

VILANOVA I LA GELTRÚ
societat

Alerta per possibles fragments de plàstic en croquetes congelades de Bon Preu, Eroski i Alteza

barcelona
infraestructures

Estudien si es pot fer una estació més a Martorell

MARTORELL

Retards a la línia R11 entre Vilamalla i Sant Miquel de Fluvià per un robatori de coure

VILAMALLA
societat

Torrebesses fa la primera ruta de l’oli i la pedra seca

Torrebesses