Girona fa un pas més per eliminar la simbologia franquista de la via pública

L’Ajuntament de Girona ha fet un pas més per aconseguir eliminar de la via pública la simbologia franquista que encara es pot trobar als carrers de la ciutat. La Comissió del Nomenclàtor de Girona es va reunir ahir per fer seguiment d’aquest tema i per posar nom a diversos espais de la via pública fins ara sense denominar.

Per un costat, el consistori ha demanat la col·laboració de la ciutadania per treure les plaques amb insignes de la Falange de les propietats privades incloses en el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

De moment, s’han enviat 128 notificacions a les propietats de veïns i veïnes en què se’ls informa de l’obligació legal que tenen de retirar les plaques, d’acord amb l’article 35 de la Llei 20/2022, del 19 d’octubre, de memòria democràtica. En concret, la llei preveu que, quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós amb projecció a un espai o ús públic, les persones o institucions que en siguin titulars hauran de retirar-los o bé eliminar-los.

L’acord per a la retirada de la simbologia i de la nomenclatura franquista de la via pública de la ciutat es va aprovar per Ple de forma unànime el 10 de juliol de 2017. Durant el 2023 s’ha completat el cens municipal d’edificis i habitatges amb presència d’elements contraris a la memòria democràtica, fet que ha permès contactar amb els veïns i veïnes afectats.

Per l’altra banda, la Comissió del Nomenclàtor ha acordat noves denominacions per a diferents espais dels barris de la Devesa-Güell, Sant Narcís, Barri Vell i Santa Eugènia. Una de les propostes que ha aprovat la Comissió és incloure en el catàleg del Nomenclàtor el nom del filòsof, catedràtic i polític gironí Josep Maria Terricabras, que va morir el passat mes d’abril. Es tracta d’una proposta conjunta de l’equip de govern format per Guanyem Girona, Junts i Esquerra, que ja es va anunciar per Sant Jordi i que pretén posar en relleu la tasca i la figura de Terricabras.

A banda, s’ha decidit tirar endavant el canvi de denominació de la pujada de la Torre d’Alfons XII, que rep el nom del qui va ser rei d’Espanya entre els anys 1875 i 1885, després que el consistori ho proposés d’ofici. La nova denominació, que s’ha acordat amb els veïns i veïnes del carrer, és la de pujada de la Torre de la Ciutat.

Al barri de la Devesa-Güell, la placeta triangular ubicada entre els carrers de Joaquim Vayreda i el passeig de la Devesa, prop d’on hi havia hagut l’antic estadi de la Devesa, passarà a dir-se plaça del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) 1919, a petició de la mateixa entitat en el marc del seu centenari. Mentre que a Sant Narcís, arran del suggeriment de l’Associació de Veïns de Sant Narcís, es batejarà amb el nom de plaça dels Til·lers l’espai que hi ha entre els carrers de Narcís Xifra i Masmitjà, avinguda de la Hispanitat i el carrer de la Mare de Déu del Mont.

La figura d’Isidre Vicens i Cubarsí també ocuparà un lloc a la ciutat. Pintor i mestre de pintors, va ser un artista de referència de la Girona del segle XX i un model per a la generació d’artistes gironins de la postguerra. Després de passar uns anys captiu pel règim franquista, va ser alliberat i va construir una obra de gran vàlua pictòrica. Pel seu compromís amb les llibertats del país, defensor de la justícia social i fidel a les seves conviccions, la comissió ha aprovat la petició de l’Ateneu d’Acció Cultural – ADAC, que havia demanat que els jardins de l’espai central de la Caserna dels Alemanys portin el nom de l’artista, ja que aquest era un dels indrets que més va freqüentar els darrers anys de la seva vida.

Finalment, la Comissió del Nomenclàtor ha acordat, arran d’un acord de Ple, donar el nom de plaça de Francesc Torres i Monsó a la plaça amb jocs infantils que hi ha al costat del Centre Cívic de Santa Eugènia i que fa cantonada amb el carrer de la Marfà. Francesc Torres Monsó (Girona, 1922 – Salt, 2015), conegut com a Paco, va ser un escultor, restaurador i ceramista gironí molt destacat de la segona meitat del segle XX.

A partir dels anys 60, l’artista va desenvolupar un llenguatge artístic propi que va acabar esdevenint un referent de l’avantguarda escultòrica a Catalunya. Va participar en nombroses exposicions individuals i col·lectives a sales, museus i carrers, a l’Estat espanyol així com arreu del món, i ha estat reconegut amb nombrosos premis: el premi Juli González el 1959, el premi de la III Biennal Hispano-Americana de 1959, la Creu de Sant Jordi l’any 1991 i el Premi Nacional de Cultura el 2013.