Educació

entitats

novetat editorial

Memòria d'una escola banyolina mig oblidada

Una monografia tracta, per primer cop, de l'Escola d'Arts i Oficis

L'Escola d'Arts i Oficis de Banyoles. Una visió comparativa en el context de les escoles gironines omple un buit en la historiografia local, però també en la relativa a l'ensenyament en altres municipis gironins, ja que el treball abasta no només el cas de l'escola d'arts i oficis banyolina, sinó les de caràcter similar que hi ha o hi va haver a Girona, Palamós, Palafrugell, la Bisbal, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Figueres, Puigcerdà, Ripoll, Llagostera, Sant Joan les Fonts i Salt. La monografia, amb molt de material inèdit, l'han elaborada la catedràtica de la UdG Roser Juanola i l'investigador Joan Anton Abellan, i ha estat editada per l'Ajuntament i la Diputació dins de la col·lecció Quaderns de Banyoles.

Francesc Figueras

L'escola es va fundar el 1928 per iniciativa de l'aleshores arquitecte municipal Francesc Paco Figueras (que en seria el director) amb la complicitat de l'alcalde Lluís Torrent, i es va tancar el 1975, coincidint amb la implantació dels ensenyaments reglats de formació professional. Els destinataris de l'Escola d'Arts i Oficis de Banyoles eren, d'una banda, professionals vinculats al món de la construcció i, d'una altra, joves que volien aprendre dibuix, pintura o escultura. Obria als vespres, un cop la gent sortia de treballar o de les escoles. Va tenir la primera seu, molt precària, a la Pia Almoina. En la dècada del 1950, es van separar físicament les classes d'arts i les d'oficis: les primeres es van seguir fent a la Pia Almoina, mentre que les segones van passar a l'edifici del Museu Darder. En la darrera etapa de l'escola, a partir de principis de la dècada dels seixanta, les classes es van concentrar al Darder.

Mentre que el director, Francesc Figueras, gestionava la part d'oficis, del vessant artístic es cuidava el pintor Manel Pigem Rosset. En les millors èpoques, hi va arribar a haver 122 alumnes, que rebien classes d'una desena de professors, entre els quals destacava Joan de Palau. Per a part de l'alumnat, aquelles classes eren poc més que un entreteniment en un poble sense massa alternatives de lleure els dies feiners, però per a altres va suposar el descobriment d'una vocació, com seria el cas dels artistes Lluís Roura o Josep Ponsatí.

Al marge de diversos arxius i alguns testimonis orals, una de les principals fonts d'informació per a la redacció del llibre ha estat la documentació que la família de Francesc Figueras va deixar a la ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Sis anys de presó per un jove que en va matar un altre a Pineda el 2022

Barcelona
Societat

Reclamen que s’inclogui la llengua de signes catalana al 112

Barcelona

El servei de transport públic de la Vall arriba als 1.500 usuaris

CAMPRODON

La Diputació de Barcelona dona 47 milions en ajuts a la transició ecològica

Barcelona

Es limita l’ús de petards per garantir una revetlla segura i inclusiva

girona
economia

Els conductors de bus de Moventis s’uneixen per reclamar més personal

lloret de mar
Serveis

Estiu d’obres i amb talls parcials a les línies L5, L2, L4 i L10 nord de metro a Barcelona

Barcelona

Les colònies i casals Pere Tarrés atendran 35.000 infants i joves, 6.500 d’ells becats

Barcelona
GIRONA

Projecten un camp solar al recinte de la depuradora de Campdorà

GIRONA