Societat

Els països de la UE només acullen 12.000 refugiats

El compromís era acceptar 160.000 demandants d'asil des d'Itàlia i Grècia

L'Estat n'ha acollit 744 dels 15.000 promesos

La Comissió Europea va recuperar ahir un missatge d'urgència dirigit cap als estats membres sol·licitant-los que incrementin els seus esforços en matèria d'acollida de persones refugiades. El balanç és tristament contundent: el compromís, ja fa més d'un any, va ser que es donaria aixopluc a com a mínim 160.000 persones de les que estan esperant a a Itàlia i Grècia, però la realitat és que amb prou feines s'ha donat solució a 11.966.

En el cas de l'Estat, el govern ha acceptat 744 persones dins del programa de reubicació des de Grècia (600 demandants d'asil) i Itàlia (144). El compromís del president espanyol, Mariano Rajoy, és d'un total de 15.000 en el termini de dos anys. A més de 289 dels països veïns de Síria, com Turquia, Jordània i el Líban.

“Cal més esforç”

“No som on hauríem de ser per ajudar els refugiats de Grècia. Si els estats membres estan realment preocupats per la situació, haurien de fer més per canviar la situació”, va reclamar ahir en roda de premsa el vicepresident primer de l'executiu comunitari, Frans Timmermans. L'holandès va indicar que en els últims mesos els estats han respost a Brussel·les amb una tendència a l'alça en l'oferta de places disponibles per acollir, però, malgrat tot, va valorar que cal més esforç perquè “els trasllats segueixen sense complir el ritme desitjat”.

La Comissió Europea, tal com va recordar el vicepresident primer, té poders per obrir expedients als estats membres que no compleixin amb els compromisos vinculants, tot i que també va dir que considera que encara no ha arribat el moment de fer aquest pas, sinó que cal insistir en “la via política”.

Timmermans va admetre que no és fàcil, perquè encara que Brussel·les portés els països incomplidors davant del Tribunal de Justícia de la Unio Europea, això no oferiria una solució immediata al problema i, fins i tot, el programa de reubicació podria acabar anant més lent. “Siguem pragmàtics –va indicar–, perquè és molt injust” deixar Itàlia i Grècia sols davant l'arribada massiva d'immigrants i refugiats.

Projecte de Pallassos sense Fronteres i la UAB al Líban

Pallassos sense Fronteres i la unitat de traumes, crisis i conflictes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'uneixen per reduir l'estrès posttraumàtic dels infants refugiats que han patit conflictes bèl·lics al Pròxim Orient. L'aliança de l'ONG i de la institució universitària tindrà la seva primera actuació a la vall de Bekaa, al Líban. Encara s'han de concretar les dates, però també s'estudien operacions futures en zones amb conflictes com ara el nord de Jordània i el Kurdistan iraquià.

El responsable d'operacions de Pallassos sense Fronteres, Carles Requena, va explicar ahir que els membres de l'ONG s'han format amb experts de la universitat en una nova tècnica anomenada teaching recovery techniques (TRT), que consisteix a guanyar-se la confiança de la criatura per ajudar-la a afrontar els seus records i també els malsons provocats per la guerra. Per poder dur a terme aquesta pràctica també es formarà personal local.

En el cas del Líban es preveu fer tres o quatre actuacions que duraran aproximadament un mes cada una. Hi participaran una quinzena de pallassos i artistes de circ. Requena va explicar que es treballarà sobretot amb persones refugiades –un de cada quatre habitants del Líban ho és–, però també amb població local. L'objectiu és reduir l'estrès posttraumàtic dels infants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Entra en erupció el volcà Aso, al sud-oest del Japó

Tòquio
Cooperació i Salut

Operació Boulembou

Palamós
societat

Colau reacciona a les crítiques per la brutícia de la ciutat activant un pla especial de neteja

Suport virtual a pacients de càncer de mama, a Olot

OLOT

La taxa de residus s’apuja un altre cop a Castell-Platja d’Aro, un 24% per als habitatges i un 20% als industrials

CASTELL-PLATJA D’ARO
MONTSERRAT JIMÉNEZ
Professora d'història de la UAB

“La bruixa és un cap de turc per a les frustracions col·lectives”

Cerdanyola del Vallès

Els bombers qualifiquen de “risc baix” el foc al cotxe de la Urbana

barcelona
girona

Més facilitats i nous perfils per fer un voluntariat

Impuls per a la reforma de la Casa de Cultura

girona