Pla per protegir el Baix Ter d’inundacions
La UdG, en el marc d’un projecte PECT, ha fet un pla i Torroella vol aplicar-lo
L’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG ha elaborat un pla per controlar la inundabilitat a la conca del rec Vell-Ter Vell, l’àmbit del qual s’inclou dins del municipi de Torroella de Montgrí. En el treball, dirigit pel doctor Xavier Quintana, es defineixen directrius i actuacions concretes per a una gestió global de les habituals inundacions que es produeixen a la plana, des de la captació a la resclosa d’Ullà, fins a la llacuna de Ter Vell. Les propostes es basen en criteris de sostenibilitat que garanteixen la compatibilitat de l’activitat agrícola i la conservació dels ecosistemes aquàtics.
Alentir i retenir l’aigua
La idea del pla és canviar l’actual model de drenatge, que es fonamenta a buidar ràpidament l’aigua quan plou. Això fa que arribi massa ràpidament als sistemes aquàtics que fan de desguàs (en aquest cas el Ter Vell) i provoqui desbordaments, especialment a les zones planeres. Amb el nou model de drenatge es pretén alentir i retenir l’aigua a la capçalera, als vessants del Montgrí, per fer que arribi més lentament a les llacunes receptores.
D’aquesta manera s’incrementaria la capacitat de drenatge a banda i banda de la carretera de l’Estartit. Per dur-ho a terme es faria utilitzant llacunes i aiguamolls connectats en rosari per facilitar la laminació de l’aigua de pluja. A més de retenir l’aigua, aquest sistema també retindria nutrients i contaminants, la qual cosa serviria per millorar l’estat ecològic de les llacunes receptores.
Prioritat municipal
El regidor de Món Rural, Genís Pigem, assegura que la resolució d’aquesta problemàtica històrica és una de les prioritats per a l’actual equip de govern, per resoldre una greu problemàtica que té impactes socials i econòmics en el territori: “Els episodis de pluges són cada vegada més irregulars en nombre i quantitat d’aigua. Això provoca que, en moltes ocasions, caigui molta aigua en poca estona i provoqui inundacions a les carreteres i als camps, sobretot de la plana agrícola entre Torroella i l’Estartit. A part, aquesta aigua de pluja tampoc s’aprofita convenientment.”
D’altra banda, Pigem també argumenta que es considera necessari mantenir un cabal constant d’aigua al llarg del rec del Ter Vell.
