Medi ambient

Un mal estiu d’incendis que podria haver estat pitjor

El balanç estival, de 581,29 hectàrees, és el pitjor des del 2013, però el 99,4% dels estralls van arribar abans del final de juliol

La segona meitat de campanya no hi ha hagut focs greus, tot i la pluja escassa

La campanya estival d’incendis forestals i agrícoles a la demarcació, que a finals de juliol apuntava a infernal, s’ha tancat amb un balanç de 581,29 hectàrees cremades (593,55 si es compten tots els focs registrats des de l’1 de gener). Són moltes més que el 2020, de fet un any excepcional que s’ha decidit excloure de la sèrie històrica de registres en el conjunt de Catalunya. Però que en conjunt també supera la suma d’hectàrees arrasades a les comarques gironines des del 2015, quan se’n van cremar 102; 2016 (257) i els quatre anys posteriors, de gran bonança (128,4 hectàrees entre el 2017 i el 2020).

Malgrat això, les sensacions entre els cossos de Bombers i Agents Rurals de la Generalitat són d’un relatiu alleujament, perquè ha estat una campanya en què les condicions meteorològiques adverses –de calor i vent–, sumades a l’extrema sequedat de les masses vegetals, feien esfereir a mitjan estiu.

Un juliol nefast

El dia 25 de juliol, quan els Bombers van donar per estabilitzat el foc de Ventalló (52 hectàrees) i van aconseguir controlar el del massís del Montgrí (91 més), ja s’acumulaven 578 hectàrees, el 99,4% del saldo final de la temporada.

A l’agost, però, el cap de la regió d’emergències de Girona, l’inspector de Bombers Jordi Martín, explica que la meteorologia els va donar una treva que podria semblar irònica: “Una onada de calor amb molt poc vent”, cosa que va fer simplificar les tasques d’extinció dels darrers episodis. Ja a finals d’agost, les pluges i dies d’altes humitats posteriors van fer la resta.

Martín hi suma, però, factors com ara la conscienciació dels catalans davant les notícies d’incendis greus i “la bona tasca de comunicació i pedagogia”, i també l’aplicació de les restriccions de nivell 3 del pla Alfa, de prevenció d’incendis, com ara la prohibició d’accés a espais naturals protegits. En calent, molts estiuejants potser les van trobar excessives, però pel cap regional d’emergències, “si s’elimina el factor humà, el risc decau” i també el nombre d’incendis originats des d’aleshores.

Des del cos d’Agents Rurals, Sergi Fontseca, agent major d’incendis adscrit a la Selva, recorda que “el 90% d’incendis en el medi natural tenen causa antròpica”, per l’acció humana, i les restriccions eviten situacions clares com ara el trànsit de vehicles o motocicletes que, circulant o estacionats, poden fer cremar rostolls en situacions extremes per guspires o el simple contacte de catalitzadors o tubs d’escapament roents amb herbes seques. “Fins i tot el fregament de pedres per la roda d’una bicicleta”, admet, pot arribar a desencadenar un incendi.

No coincidents, per sort

L’altra gran preocupació de Bombers i Agents Rurals, al juliol, va ser la possibilitat que coincidissin dos grans incendis en el temps. Va arribar a passar amb els del parc del Montgrí, a Torroella, i el posterior de Ventalló, tot i que relativament propers i en fases diferents. Respecte a la dificultat per controlar-los, Martín admet que el més complicat va ser el del Montgrí, amb “una vegetació més densa” i una orografia complicada.

Cada incendi, però, aporta experiència i noves solucions per atacar-ne de futurs, amb una extinció més ràpida: “Sempre mirem de planificar al llarg de l’any, però quan ja s’ha produït l’incendi poden aparèixer noves oportunitats”, a més de la feina feta prèviament, on Martín destacava “la bona gestió a la serra de Rodes”, amb franges i punts d’atac segurs.

LA XIFRA

581,29
hectàrees
cremades, entre forestals i no forestals, aquest estiu a les comarques gironines

Risc d’incendi que s’estén cada cop més a tot l’any

“Fa anys que tenim clar que el risc s’ha desestacionalitzat”, admet Martín, que recorda els exemples d’incendis greus al març –a Vall-llobrega (2014) i Solius (2012)– o al novembre de 2013 a Foixà.

Les 415 hectàrees del foc de Llançà i Port de la Selva pesen en el balanç

Tot i les condicions crítiques de l’estiu, l’atzar de les condicions meteorològiques i el lloc on es produeix un incendi són decisives. En l’estadística d’aquesta campanya especialment dura, pesen les 415 hectàrees que, d’una tacada es van acumular en l’incendi del cap de Creus. La suma de factors negatius, especialment el vent, poden complicar qualsevol foc, com va succeir al juliol de 2012 a la Jonquera, on els fronts incontrolables van arrasar 10.500 ha.

El 2020, el més greu de Catalunya van ser 11,8 ha cremades a Caldes

El volum de focs al llarg de tot el 2020 va caure en picat, amb només 37 incidències en tot l’any a les comarques gironines. Va ser l’any de de les restriccions més fortes per la pandèmia, però també el Glòria i de la llevantada de Sant Jordi, que van mantenir el territori ben regat. La majoria de focs van ser controlats havent cremat menys d’una hectàrea. I el pitjor, de tot Catalunya, van ser 11,77 hectàrees cremades a l’agost a Caldes de Malavella, a l’entorn de l’A-2 i el bosc d’en Perpinyà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern invertirà 4,5 milions per treure l’amiant dels tots els habitatges de Badia del Vallès

badia del vallès

Detingut després de robar a Blanes un cotxe amb un nadó a dins

malgrat de mar

Els Mossos investiguen una doble agressió homòfoba en grup a Barcelona

barcelona

El Regne Unit, Alemanya, Holanda i Itàlia detecten casos de la variant òmicron

londres
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient hivernal

barcelona

La vacunació ha pujat un 64% l’última setmana pel certificat covid

barcelona

Aragonès preveu reactivar l’ús del certificat Covid a principis de setmana

badia del vallès

Mor un menor de 17 anys en caure per un barranc de 20 metres al castell de Tona

tona

Tres morts d’una mateixa família, intoxicats per monòxid de carboni en un habitatge de Catarroja, al País Valencià

catarroja