Medi ambient

L’adeu a Solius, un punt i seguit

Avui és el darrer dia que s’abocaran residus municipals a l’abocador

L’ARC el vol fer servir encara com a planta de transferència perquè no té alternativa

Les darreres tones de residus municipals de Sant Feliu de Guíxols, Castell i Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni, Santa Cristina d’Aro i Llagostera seran llençades avui al tercer vas de l’abocador mancomunat de Solius, i a partir de demà s’emprendran els primers preparatius per a la clausura i segellament del dipòsit controlat. És el teòric punt final d’una activitat més o menys ordenada fa gairebé quatre dècades, que de fet havia arrencat ara ja fa més de mig segle de manera absolutament irregular. Però, a la pràctica, l’opció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) de continuar fent servir les instal·lacions com a planta de transferència –a banda del futur del reciclatge d’orgànica també pendent dels jutjats– ho deixaria en un punt i seguit insuficient en la batalla de Salvem Solius. I veient que SOS Lloret s’oposa a l’arribada de més residus i el consistori lloretenc, titular de l’abocador, s’hi nega, ja caldria l’ús dels punts suspensius.

Algunes fonts situen l’inici dels abocaments a Solius ja a finals dels anys seixanta, i fins a l’any 1987, segons un reportatge publicat el 1999 al Butlletí de Llagostera, no es va començar a posar ordre a una activitat que havia provocat incendis periòdics, un dels quals de fins a 100 hectàrees, i sancions. A finals dels vuitanta es va constituir la primera mancomunitat per part dels cinc municipis que continuen integrant el consorci, i sota la propietat de Sant Feliu de Guíxols i Castell i Platja d’Aro. Amb l’inici de la regularització, altres poblacions del Baix Empordà –Palamós– i la Selva –Santa Coloma, Caldes, Maçanet, Sils i Vidreres– en farien ús. I el 1989 s’hi van sumar altres petits municipis del Gironès i expedients municipals de Llagostera ja xifraven l’entrada de tones diàries en unes 200.

Fins a mitjans dels noranta no s’encarrilaria la creació del consorci actual, que va endreçar números i les recurrents denúncies per altres incendis i vessament de lixiviats i líquids tòxics a la capçalera del Ridaura. Posteriorment, ja el 2005, es va encarrilar la darrera fase i les denúncies contra la darrera autorització ambiental, del 2014, amb les darreres instal·lacions fetes i ja en marxa, van derivar en les sentències de clausura que a partir d’avui s’executen. Pel camí, altres interrogants, com ara l’accés de camions amb matrícules franceses, belgues o neerlandeses amb residus a l’abocador, o amb fangs provinents de depuradores del Maresme, documentats l’any 2000.

Incerteses

La nova direcció de l’ARC ha mirat de conciliar el compliment de les resolucions judicials amb la migrada oferta d’alternatives, tot un terreny minat en què el gerent de l’ens, Isaac Peraire, se’n va sortir inicialment oferint que les deixalles de la quinzena de municipis afectats –els cinc del consorci i una desena més del Baix Empordà i el Gironès– les repartissin entre les plantes de triatge prèvies a l’abocament a Vacarisses (Vallès Occidental) i Lloret, mentre que Torroella faria ús directament de les instal·lacions de Pedret.

Aquesta primera planificació alternativa, però, es va fer miques divendres, quan l’Ajuntament de Lloret –vegeu peça– va tancar la porta a l’ús del dipòsit municipal. I Peraire va haver de calmar els ànims per reconduir tots els residus, provisionalment, cap a Vacarisses, però amb un pretractament i compactació, encara, a Solius.

Pel tancament total

Malgrat tot, el fet que les deixalles de 14 municipis encara passin, dia a dia, per Solius no satisfà l’associació que ha aconseguit fer tancar el dipòsit. Una portaveu valora que Peraire i la Generalitat hagin assumit el tancament, que comporta a més les obertures d’expedients al consorci i a la gestora del complex, GBI, per defectes com ara no haver consignat els recursos per preveure’n un tancament que feia anys que s’anava prorrogant, tot i admetre’s com a imminent. L’alternativa “provisional” de mantenir-hi l’activitat, però, els fa indignar: “Caldria una nova llicència ambiental” i continuaran les molèsties per als veïns, pudors per la planta de compostatge i una activitat que ara mateix no té emplaçament alternatiu. El Consell Comarcal del Baix Empordà ha accelerat tràmits, però també admeten que fins passades les eleccions de finals de maig no volen obrir el meló dels altres tres emplaçaments alternatius per a la planta de triatge comarcal, secrets, i amb la quarta alternativa zero de millorar Solius com la més factible per no escampar més els residus. Però, de mitjana, una planta de residus triga anys a planificar-se i executar-se, de manera que la solució final va per llarg.

Peraire, per la seva banda, s’ha mostrat partidari de no obrir nous abocadors. El mapa gironí pivota, doncs, només a l’entorn del pretractament i dipòsit a Pedret i Lloret –per ara tancat a més residus aliens als que ja hi ingressen– i la represa prevista de la incineració a Campdorà (cap al 2026). Salvem Solius plantegen fer-ho bé: amb una infraestructura nova, que disposi de permisos, allunyada de veïns i alhora ben comunicada per carretera –fins i tot per ferrocarril–, una utopia al Baix Empordà i amb encaix difícil a la demarcació. L’únic clar, en principi, és que a partir d’avui ja no s’abocarà més a Solius, i en els darrers dies hi entren camions d’empreses constructores, però es dedueix que preparen el terreny per aportar-hi la capa d’àrids per al segellament.

LA CRONOLOGIA

1967
Arrenquen
els primers testimonis hemerogràfics sobre l’abocament de deixalles a Solius, a la revista ‘L’Ardenya’.
1987
Es constitueix
la Mancomunitat de la Conca del Ridaura, amb Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro com a propietaris, Llagostera i Santa Cristina com a hostes i Calonge.
1994
Es funda
el consorci de l’abocador amb els mateixos cinc municipis integrants i la Generalitat, per endreçar l’abocador.
2009
S’emprenen
les reformes sense llicència dins del perímetre de l’abocador, legalitzades pretesament el 2014 i declarades nul·les pel TSJC.
12.02.23
Avui,
d’acord amb la resolució d’Acció Climàtica, és el darrer dia per al dipòsit de residus efectiu a les instal·lacions.

El cop de porta institucional i veïnal de Lloret

SOS Lloret i diverses associacions de veïns del municipi –una quinzena de moment– han promogut aquesta setmana un manifest contrari a la derivació dels residus de nou municipis cap a la planta de tractament i l’abocador lloretencs, en què instaven el consistori a emprendre el procés de clausura un cop expirada la darrera pròrroga, a finals d’aquest 2023. El govern local, després de diverses reunions amb l’ARC, va anunciar divendres que “nega l’autorització per rebre els residus procedents de Solius”, tot entenent la “preocupació” de veïns i entitats.

La negativa, de moment, s’ha reconduït derivant les 10.000 tones anuals estimades cap a Vacarisses, per bé que des de l’ARC estimen que un cop triades es podrien reduir a 5.000. Malgrat les xifres, el portaveu de SOS Lloret, Jordi Palaudelmàs, insisteix que l’abocador municipal ja suporta 160.000 tones anuals de deixalles de la Selva i poblacions de l’Alt Maresme, el Gironès i el Baix Empordà, que provoquen molèsties i un impacte d’emissions a diverses urbanitzacions properes. L’entitat es malfia que el dipòsit de Lloret disposi d’un pla de clausura clar i restarà amatent a l’evolució de la negativa municipal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LA CELLERA DE TER

Els viveristes demanen que l’ACA els “obri l’aixeta” per no haver de tancar

LA CELLERA DE TER
campdevànol

Un projecte vol convertir el Ripollès en refugi de persones LGTBIQ+

campdevànol
gastronomia

Un ‘mercat’ gastronòmic quedarà obert al Port Vell

Barcelona

S’Agaró, un referent centenari

S’Agaró

El camí de ronda, un regal

s’agaró
Claudio Grande
Cap de l’oposició de Llançà per Alternativa per Llançà (AxL)

“El govern de Junts i el PSC està fent una política continuista”

Llançà
Vicissituds abans, durant i passada la guerra
MOMENTS DIFÍCILS

Vicissituds abans, durant i passada la guerra

Terramar, precedent avantatjat i inconclús
SITGES

Terramar, precedent avantatjat i inconclús

Estratègia comercial pionera
PROMOCIÓ INTENSA

Estratègia comercial pionera