“Contra la crisi climàtica, calen sacrificis nous i individuals”

Sí, davant del golf de Roses, no pas a dins. I en altres llocs. Feia dècades que reivindicàvem les renovables com a solució i, ara que es projecten, les veiem com una amenaça. Per mitigar el gran problema, que és el canvi climàtic, l’eòlica i la fotovoltaica com a fonts d’energia són ara mateix l’única solució a l’abast amb efecte immediat, encara no en tenim cap altra. I em sap greu parafrasejar dirigents polítics, però estem passant del Renovables sí, però no així al Renovables sí, però no aquí.

Hi ha incerteses tècniques i impactes potencials, i cal estudiar-los a fons. És una bona notícia que la Generalitat proposi una prova pilot abans per abastir un territori com les comarques gironines, on menys del 7% de l’electricitat que es consumeix ara és renovable. I si ens mirem el volum energètic global, amb combustibles per a la mobilitat, el gas per a calefaccions i el dièsel per produir aliments o maquinària pesant, és menys d’un 1%. Si resulta que amb 35 turbines al mar es pot abastir la meitat de la demanda elèctrica actual a Girona i comarques, i n’estalvien 100 a terra ferma, no sembla mala idea.

Posats a triar, prefereixo l’eòlica marina, però el Galatea i les altres instal·lacions, si es fan bé i fora dels espais protegits, tampoc les veig malament. Crec que hem de fer les paus amb el fet de veure amb els nostres ulls l’impacte de l’energia que necessitem, i no podem seguir externalitzant-la cremant combustibles fòssils i urani, que fan un mal difús immens arreu –i que també s’extreuen d’algun lloc i el degraden–. Si hem d’electrificar la mobilitat, la calefacció, consums industrials, l’agricultura, etc. en un context d’escalfament global, vol dir que necessitarem molta més electricitat que actualment, i això es tradueix en tot tipus de centrals arreu del territori.

Amb onades de calor més llargues i pics més elevats, necessitarem més aire condicionat, malgrat que millorem l’eficiència energètica dels edificis. I el turisme, per exemple a la Costa Brava, potser podrà allargar la temporada, però, amb menys pluges i més erràtiques, caldrà dessalar més aigua de mar amb plantes que consumiran molta més energia. Les renovables són imprescindibles per adaptar-nos a aquests nous escenaris.

Ara ja no. Al desembre, quan encara no havia pres posició, el col·lectiu va rebre algunes reaccions virulentes, però ens hem assegut a parlar i convenim que cal un debat per definir, més enllà de si ens agrada més o menys, alternatives. Què fem, ja que caldrà fer alguna cosa, i com ho fem, l’així.

L’endarreriment acumulat fa indignar, però ja no només per les renovables, sinó per la descarbonització. I encara ens trobem amb propostes estèrils com ara l’ampliació dels aeroports del Prat o Girona, però amb la Proencat com a mínim ara hi ha l’aposta. Aquest 2022, gràcies a les renovables, l’augment global de CO2 ha estat inferior a l’1%. Ara bé, segons la ciència, ara cal encadenar davallades del 5% anual fins al 2030. Pensar a decréixer.

Ho defensava un informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (GICC). En tot cas, cal deixar de banda el PIB creixent com indicador de progrés –perquè computa la contaminació i les catàstrofes com a positius per a l’economia–. És imprescindible un canvi social i cultural. Fa més de 70 anys que tenim un consum irresponsable, però no n’aprenem: cada cop veiem més cotxes SUV, un 40% del total de matriculacions, en comptes de vehicles més petits, eficients i elèctrics. Si ens moguéssim menys en cotxe, per feina, amb el teletreball, o per oci, faríem passes de gegant. En el cas de la UdG, els desplaçaments diaris als campus són el 90% de la seva petjada de carboni. Però quin polític hi legislarà i serà capaç d’imposar-ho? Potser haurem de començar a pagar la gent perquè vagi a la feina en bici, com als Països Baixos, però en el fons estem parlant de sacrificis i canvis d’hàbits individuals que pocs estan disposats a fer.

Són benvingudes, però no suficients. Hem d’anar cap a un model híbrid, amb particulars, comunitats, indústries i administracions produint energia. Aprofitar cobertes, zones degradades o autovies pot ser útil, però si només fem això, obviem demanda futura que vindrà d’electrificar el transport o la calefacció. D’altra banda, en segons quines propostes, tampoc es té en compte l’augment de materials necessaris, els costos de manteniment, com afecta l’eficiència de les xarxes i quin preu tindria l’energia resultant.

A més de descentralitzar el model oligopolístic, caldria fer-ho amb el sistema de generació, transport, emmagatzematge i distribució de proximitat. Serien desitjables més línies, i subterrànies, però cal una governança: que es discuteixi i es dissenyi amb el mínim impacte i sempre bidireccional. Però amb el condicionant que haurà de ser econòmicament viable.