Medi ambient
Gestió forestal a les Gavarres per la sequera
El consorci de l’espai protegit accentua recursos en finques pròpies o en custòdia i adquirirà més sòl
El material guanya valor i això pot fer reactivar boscos sense cura
Treballen també per posar fre a les accions descontrolades dels senglars i la sobrefreqüentació d’humans , especialment d’aficionats a la BTT
El Consorci de les Gavarres ha aprovat un pressupost per a aquest exercici que creix del 10% respecte a l’any passat, fins als 391.717 euros, i amb el focus sobre la gestió de les finques en propietat o custòdia –i l’adquisició de la finca Abradó, per 10.000 euros– per millorar les masses forestals i frenar, en la mesura que sigui possible, el creixent risc d’incendis en plena sequera. El gerent, Quim Gubau, que ha dissenyat per primer cop els comptes després d’assumir el dia a dia de l’ens a la primavera de l’any passat, explica que se centraran a “reduir densitats de pins i arbres morts per la manca de pluges”, reduir competència i intentar que les masses d’alzinars i suredes, més resistents i valuoses, vagin endavant.
Entre els espais d’actuació hi ha la gran finca de Can Puig, de 172 hectàrees a Fitor i cedida en custòdia per la Fundació Catalunya- La Pedrera, i la de Can Vilallonga (240 hectàrees més de la’Incasòl de Generalitat en el mateix règim) i les Pedreres –de l’Ajuntament de Celrà–. També al voltant del cim de Montigalar i Montnegre. I s’aposta per donar continuïtat a la pela de 17 hectàrees de Can Vilallonga, un cop transcorreguts 19 anys del darrer aprofitament i comptant que l’accés es manté relativament franc per a tractors gràcies a les feines d’estassada i pasturatge en la darrera dècada.
Reactivar la producció de suredes
Gubau admet que el consorci pot, tot just, “donar exemple” de les potencialitats dels boscos gavarrencs perquè els propietaris privats en prenguin nota i s’hi afegeixin. El preu del suro “continua a l’alça”, diu, i això està fent que la pela de proximitat torni a ser competitiva per a les indústries de l’entorn. Malgrat això, la seva destinació encara se centra en la trituració, i no pas per fer-ne taps o usos més preuats.
A la finca de Can Vilallonga, el consorci ha tret a subhasta l’aprofitament, amb un preu de sortida d’11.000 euros, en què estimen que es podrien valorar les fins a 12,7 tones de la unitat d’actuació, a finals de primavera. Ho fan amb criteris més restrictius, per exemple, per excloure’n arbres febles, però per sota del teòric preu de mercat. L’altre problema, explica el gerent, és l’escassedat de peladors professionals, però per això la finca també serveix com a camp de pràctiques per a la certificació professional de l’ofici que vol impulsar l’Institut Català del Suro, un altre petit pas dels molts que cal fer perquè el massís torni a ser productiu. Finalment, l’altra pota de la prevenció d’incendis és el pasturatge de ramats, que van introduir fa una dècada, i que cada any s’expandeix cap a nous àmbits perquè, sobretot, les cabres, redueixen la càrrega de combustible potencial al sotabosc.
Vetllar pels amfibis
Entre les 52 actuacions previstes al pla anual, destaca també el seguiment d’una desena de basses inventariades dins de l’espai protegit, que “amb la sequera ens hem trobat que s’assequen massa ràpid i els amfibis no tenen prou temps per completar el cicle reproductiu”. En alguns casos, allà on detectin animals, miraran d’aportar-hi aigua per solucionar el problema.
En matèria hidràulica, també preveuen avançar en el projecte d’adequació de la bassa de Can Vilallonga, on Acció Climàtica destinarà 600.000 euros més a la restauració del gran centre d’interpretació i divulgació del parc, per bé que continuen treballant en la descentralització d’accessos i referents entre els municipis que hi donen accés tant per la banda del Gironès com per la del Baix Empordà interior i litoral. Mostra d’això, també, és la continuïtat del festival cultural itinerant Art & Gavarres, que enguany es desplaçarà cap a les Gavarres marítimes, amb el pol de la vall palamosina de Bell-lloc com a possible epicentre. L’àmbit va patir un gran incendi fa deu anys, on han tornat a rebrotar les suredes, i ara tindrà com a fil conductor la situació de sequera. Les accions planificades aquest any, a més, inclouen avançar en la desurbanització –amb Palamós i Calonge i Sant Antoni– dels vestigis del projecte fallit d’urbanitzar Puig Cargol, i també treballen per posar fre a les accions descontrolades dels senglars i la sobrefreqüentació d’humans, especialment d’aficionats a la BTT.
