Medi ambient

SEQUERA

Els municipis gironins on caldria tancar aixetes o revisar a fons dades

La feina de fis­ca­lit­zació que l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) ha emprès per mirar que els muni­ci­pis com­plei­xin el límit diari de con­sum (230 litres per habi­tant i dia) tot just acaba de començar. I és fei­xuga, perquè una repas­sada de les dades per­met com­pro­var –o no, perquè en molts casos hi fal­ten els con­sums muni­ci­pals de l’abril i el maig– que només 77 ajun­ta­ments pas­sen el tall, dels 180 a exa­men.

En rea­li­tat, pel que fa al con­junt de muni­ci­pis, n’apro­va­rien 107, ja que n’hi ha trenta –els de l’aqüífer del Baix Ter i el Daró– fora de l’estat d’emergència hídrica per la sequera. Sumen els 210 sota tutela de l’ACA a la demar­cació, ja que els onze de la Cer­da­nya s’emmar­quen en la Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

La falta de dades dels dos dar­rers mesos –en un total de 43 casos– es podria arri­bar a atri­buir als envi­a­ments tri­mes­trals, però, a 15 de juny, set con­sis­to­ris giro­nins encara no havien tramès cap dada dels dar­rers dotze mesos: Beuda, Lladó, Maçanet de Cabrenys, Sant Andreu Salou, Sant Fer­riol, Vila­ma­nis­cle i Vilo­priu. El direc­tor de l’ACA, Samuel Reyes, ha evi­tat fins ara donar noms de pobla­ci­ons con­cre­tes, però hi ha una tren­tena d’expe­di­ents san­ci­o­na­dors oberts arreu de Cata­lu­nya, ini­ci­al­ment per sota dels 1.000 euros. Han començat collant més aquells que encara no han pre­sen­tat xifres i no pas els que es pas­sen dels 230 litres de mit­jana.

Els que més gas­ten

Tot retor­nant a les dades apor­ta­des, 69 dels 180 ajun­ta­ments ana­lit­zats exce­dei­xen el límit. El rànquing el lide­ren tres peti­tes pobla­ci­ons: Santa Llo­gaia d’Àlguema (715 litres dia­ris per habi­tant), Tor­rent (699) i Pla­no­les (663), i Riu­de­llots de la Selva (615) i Pont de Molins (528) esti­ren fins al cinquè lloc.

L’alcal­dessa alt-empor­da­nesa de Santa Llo­gaia, Mireia Pimen­tel, cons­tata l’estadística, però l’afe­geix a la llarga llista de com­pli­ca­ci­ons burocràtiques que han d’assu­mir els muni­ci­pis petits, que en aquest cas també poden agreu­jar hor­to­lans o explo­ta­ci­ons rama­de­res que han de recórrer a la xarxa pública d’abas­ta­ment si els falta aigua als pous. Un altre esce­nari és el de Tor­rent, llo­gar­ret del Baix Empordà amb 166 habi­tants empa­dro­nats tot l’any, però amb nom­bro­ses sego­nes residències d’alt nivell i un esta­bli­ment turístic refe­rent inter­na­ci­o­nal. L’alcalde, Josep Maria Ros, defensa que durant el seu man­dat han pas­sat d’un 50% de pèrdues d’aigua a la xarxa “a una eficiència del 90%”.

Tot i que­dar segons per la cua de con­sum, és des­ta­ca­ble que al poble s’havien con­su­mit 1.598 litres dia­ris per habi­tant el juny de l’any pas­sat, i que s’han reduït en un 60% al maig. Ros diu que, comp­tant la capa­ci­tat total del parc d’habi­tat­ges, la mit­jana ja bai­xa­ria dels 700 als 400 litres dia­ris, però admet que ja han començat a tra­me­tre car­tes als pro­pi­e­ta­ris amb con­sums més ele­vats per dis­su­a­dir-los de regar. “Si en fan cas omís, pre­pa­rem una orde­nança”, però coin­ci­deix que fal­ten recur­sos humans, ja que ell mateix s’encar­rega de revi­sar con­sums per des­triar-ne alguns que ultra­pas­sa­rien els 2.500 litres dia­ris per cap. Sosté que cal supri­mir espla­na­des pri­va­des de gespa, no pas pis­ci­nes, però també defensa que l’estadística hau­ria de comp­tar el parc real de resi­dents poten­ci­als, i no només els cen­sats, cosa que vol deba­tre amb l’ACA.

Riu­de­llots i les càrnies

Riu­de­llots, amb poc més de 2.000 habi­tants cen­sats, és el muni­cipi més poblat dels cinc grans con­su­mi­dors, però aquí, l’alcalde, Josep San­ta­ma­ria, asse­nyala la influència de les indústries càrnies, amb tres grans escor­xa­dors que poden reque­rir més aigua diària que la resta de la població. Han pre­sen­tat al·lega­ci­ons davant l’ACA i s’han com­promès a segre­gar els grans con­sums indus­tri­als, que juguen a una altra escala en matèria de res­tric­ci­ons, i estan pen­dents de res­posta.

Els que més reta­llen

Des de l’ens hídric des­ta­quen que estan en con­tacte amb cen­te­nars d’ajun­ta­ments. Els muni­ci­pis més poblats, amb Girona al cap­da­vant, pre­o­cu­pen poc. La capi­tal superava fa un any la ràtio (242), però al maig ja se situ­ava en 218. Figue­res també ha fet bai­xar la xifra de 200 a 177 litres. Entre els més poblats amb menys con­sum, des­taca Salt, que també estal­via dels 130 litres dia­ris per veí a 126. Els pobles que menys con­su­mei­xen són Sant Miquel de Camp­ma­jor i Albanyà, amb 44 litres dia­ris per cap –al març, al segon muni­cipi– però són un casos excep­ci­o­nals perquè allà la majo­ria de veïns dis­po­sen de pous pro­pis.

De les capi­tals comar­cals giro­ni­nes, Ripoll és l’única que sobre­pas­sava al maig la ràtio (265). I hi ha pobla­ci­ons del lito­ral que han fet esforços, com ara Begur, que amb l’orde­nança apro­vada recent­ment, un ban i car­tes, ha pogut bai­xar dels 502 litres de fa un any a 324, i on l’alcal­dessa, Maite Selva, diu que la majo­ria de grans con­su­mi­dors han res­post, tot i que han san­ci­o­nat alguna empresa de cami­ons cuba que garan­tia aigua per al reg o omplir pis­ci­nes. A Sant Feliu de Guíxols sí que han posat a rat­lla con­sums, dels 404 litres del juny de 2022 als 192 per cap i dia al maig, gràcies a la dis­ci­plina de comu­ni­tats i pri­vats en el reg, a banda de l’estalvi muni­ci­pal, i fonts del con­sis­tori anun­cien que con­ti­nu­a­ran ama­tents que les fac­tu­res par­ti­cu­lars no crei­xin aquest estiu.A Lla­gos­tera, els sur­ten els números, amb una reducció de 181 litres dia­ris per habi­tant a 152 aquest maig, però el nou alcalde, Narcís Llinàs, admet que “pre­o­cu­pen espe­ci­al­ment les pèrdues d’aigua degu­des a l’estat pre­cari de les cana­lit­za­ci­ons que por­ten l’aigua a les urba­nit­za­ci­ons, en espe­cial a Selva Brava i Font Bona”. I s’ha apro­vat una actu­ació per gai­rebé 1,59 mili­ons d’euros que l’ACA sub­ven­ci­o­narà en un terç. L’ens hídric de la Gene­ra­li­tat va con­vo­car la set­mana pas­sada una línia d’ajuts als muni­ci­pis per resol­dre fui­tes, i espe­ren veure qui s’adhe­reix i pro­jec­tes abans de començar a san­ci­o­nar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia