RECERCA
Escoltant dofins roses a l’Amazònia
Un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya rastreja dues espècies de dofins de riu en perill d’extinció al Brasil
El so que emeten aquests cetacis per orientar-se es pot utilitzar per observar els seus moviments en zones de molt difícil accés i preveure’n mesures de conservació
Dues espècies de dofins d’aigua dolça en perill d’extinció que habiten en llocs inaccessibles de l’Amazones han estat escoltades per un equip internacional d’investigadors, liderats per científics de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb l’objectiu de desenvolupar estratègies de conservació dels seus hàbitats naturals. El boto (Inia geoffrensis) o dofí rosat de riu i el tucuxi (Sotalia fluviatilis) són dues espècies de dofins d’aigua dolça que estan considerats cetacis molt intel·ligents.
Aquestes espècies i les seves interaccions amb les persones estan amenaçades per l’activitat humana derivada de la pesca, l’agricultura, la mineria i la construcció de preses. Durant el període més humit de l’any, entre els mesos d’abril i agost, aquests dofins es desplacen als rius de les zones de boscos pluvials de l’Amazones a la recerca de peixos d’aigua dolça. La plana inundable i la vegetació fan que sigui extremament difícil observar-los amb vaixells o drons, fet que dificulta el seu seguiment per part dels científics.
Ara bé, la investigadora Florence Erbs i altres científics del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC), vinculat a l’Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú (Epsevg), han estudiat uns 800 quilòmetres quadrats de la Reserva de Desenvolupament Sostenible de Mamirauá, al Brasil, per poder fer un seguiment d’aquests animals.
Projecte internacional
En aquest programa s’han utilitzat les dades obtingudes a través de cinc hidròfons submergits en profunditats d’entre tres i cinc metres als rius Solimões i Japurá. Els resultats de l’estudi, que s’han publicat a la revista de referència Scientific Reports (Nature), revelen nous coneixements sobre els moviments dels dofins de riu que podrien contribuir a millorar la conservació d’aquestes espècies. El treball s’ha desenvolupat juntament amb científics de l’Instituto de Desenvolvimento Sustentável Mamirauá (IDSM) i de la National Marine Mammal Foundation, de San Diego, als Estats Units.
A l’estudi, s’ha analitzat la informació bioacústica captada des dels canals fluvials, les badies, els llacs i els boscos inundats d’aquesta reserva. La recerca es va dur a terme en diferents períodes durant les estacions humides i seques, del juny del 2019 al setembre del 2020.
Els dofins, tant els de riu com els de mar, fan servir el sistema d’ecolocalització, també conegut com a biosònar. És un sistema que també tenen els ratpenats, algunes balenes i fins i tot alguns ocells. En el cas dels dofins, propulsant aire pel conducte respiratori poden emetre una àmplia gamma de sons en forma de breus ràfegues d’impulsos sonors, anomenats clics o espetecs. Així, obtenen informació sobre el seu entorn quan aquests impulsos reboten en els objectes i tornen cap a ells.
Els clics de baixa freqüència tenen un alt poder de penetració i poden recórrer llargues distàncies; aquests són reflectits per estructures i l’animal pot obtenir informació de la topografia circumdant. Per contra, per localitzar preses properes emeten clics d’alta freqüència, inaudible pels humans.
Per analitzar les dades recollides als rius amazònics, els investigadors van utilitzar algoritmes d’aprenentatge profund –el que es coneix com a convolutional neural network o xarxa neuronal convolucional– i dades bioacústiques recollides manualment. D’aquesta manera van poder classificar automàticament els sons d’ecolocalització de dofins, els sorolls de vaixells i també de la pluja, amb uns nivells de precisió del 95%, el 92% i el 98%, respectivament.
Els investigadors han detectat que la presència de dofins va augmentar del 10% al 70% a la badia i al riu, a mesura que els nivells d’aigua creixien entre els mesos de novembre i gener. Els autors de l’estudi expliquen que els dofins estaven utilitzant aquestes vies fluvials per entrar a la plana inundable d’aquesta conca de l’Amazones. Els joves botos i les femelles amb cadells d’aquestes espècies de dofí van passar més temps a les planes inundables que els mascles, sigui per la rica abundància de preses, sigui per resguardar-se del comportament agressiu dels mascles.
Què hi ha sota la coberta vegetal?
Després de més de tres anys d’investigacions, els responsables de la recerca sobre els dofins fluvials de l’Amazones brasiler insten a fer servir la metodologia que han utilitzat per entendre millor i protegir les preferències i les necessitats d’hàbitat d’aquests animals, en el marc del projecte Providence. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa fa vuit anys, vol fer un exhaustiu seguiment bioacústic de la biodiversitat aquàtica i terrestre en un dels boscos tropicals més amenaçats del planeta. Els seus promotors van veure que la informació que proporcionen satèl·lits i drons ajuda a tenir moltes dades sobre la desforestació a l’Amazònia, però en canvi l’avaluació i el seguiment sota la coberta vegetal són molt més difícils i cal aprofitar les noves tecnologies, com ara sensors d’àudio, imatges i sensors ambientals.
