Medi ambient

Medi ambient

Gespa natural, angúnia per la sequera i el futur

Particulars i comunitats amb jardí es debaten entre ressembrar gespa natural arrasada pel sol i restriccions de reg, o posar-ne d’artificial, un cost afegit però més sostenible

Les sancions a Palafrugell o Begur acceleren el procés, i l’escarni als veïns que mantenen l’herba verda

La catifa de gespa natu­ral al jardí s’havia con­so­li­dat com un símbol de benes­tar inte­rior –per als pro­pi­e­ta­ris– i exte­rior –per a les visi­tes–, però el mite ha cai­gut aquest estiu arran de les res­tric­ci­ons al reg impo­sa­des pels decrets d’excep­ci­o­na­li­tat per sequera. Les mesu­res, que veten explícita­ment el reg de gespa, són vigents en 473 muni­ci­pis cata­lans i s’accen­tuen en els 24 de l’Alt Empordà que van entrar en fase d’emergència a començament d’agost: només arbres i plan­tes, dos dies per set­mana i a la nit, amb l’única excepció dels ter­renys de joc espor­tius. Els jar­dins dels par­ti­cu­lars que han com­plert pre­sen­ten un aspecte esgro­gueït aquests dies, pot­ser miti­gat només per la treva de les plu­ges del cap de set­mana pas­sat. Però ara toca començar a pen­sar a refer-los, i el debat sobre un nou model de jardí ocupa pai­sat­gis­tes, jar­di­ners, admi­nis­tra­dors i pro­pi­e­ta­ris. Aquests dar­rers són els més reti­cents a afron­tar la rea­li­tat de la crisi climàtica i pagar per avançat uns diners que, d’altra banda, s’esco­la­ran metre cúbic a metre cúbic o arri­ba­ran en forma de multa, tot i que només dues pobla­ci­ons giro­ni­nes –Pala­fru­gell i Begur– han començat a san­ci­o­nar efec­ti­va­ment. Les fac­tu­res més altes que ha cone­gut aquest diari arri­ben als pics de 10.000 euros anu­als, a Pala­fru­gell, i 15.000 en una altra comu­ni­tat de Sant Cugat del Vallès, totes dues amb pis­cina. En aquesta dar­rera ja han ins­tal·lat gespa arti­fi­cial.

Les mul­tes eren un altre mite que comença a caure. Pocs pro­pi­e­ta­ris espe­ra­ven tro­bar-se-la a la bústia, però entre els dos muni­ci­pis n’han impo­sat dese­nes per ompli­ment de pis­ci­nes des de zero –cosa que havien pro­hi­bit a través de les orde­nan­ces– i mol­tes altres, per reg amb asper­sors, immor­ta­lit­zats en vídeos pels poli­cies locals. Algu­nes són per a pro­pi­e­ta­ris indi­vi­du­als, però també n’hi ha per a comu­ni­tats on havien arri­bat ordres d’atu­rar el reg. En algun cas, o bé la pre­sidència o bé el con­junt de la pressió veïnal va forçar els jar­di­ners a obrir aixe­tes, expli­quen fonts de l’admi­nis­tració de comu­ni­tats. I ara, en paral·lel a l’atzu­cac de depu­rar res­pon­sa­bi­li­tats, han ence­tat el debat sobre el futur de milers de metres qua­drats de gespa natu­ral, que en alguna comu­ni­tat afec­tada arri­bava a con­su­mir, en ple estiu i sumant-hi la pis­cina, entre 10 i 15 metres cúbics d’aigua al dia, el con­sum mitjà d’una família de tres o qua­tre per­so­nes en un mes.

Cap al canvi de model

La com­bi­nació entre ges­pes mor­tes i mul­tes –o l’amenaça en altres pobla­ci­ons que anun­cien eines com ara endu­rir orde­nan­ces o ins­tal·lar comp­ta­dors d’aigua intel·ligents– ha empès molts pro­pi­e­ta­ris a replan­te­jar-se can­vis. La gespa arti­fi­cial és l’alter­na­tiva fàcil, com con­fir­men des d’Ecoi­nox, a Platja d’Aro, sobre­tot per part de petits “jar­dins indi­vi­du­als entre Begur i Llo­ret”, i fins al Maresme, que ha fet que tin­guin feina garan­tida per a un ter­cer equip addi­ci­o­nal de mun­tatge fins l’any vinent. A Girona, Josep Ser­rat, de Ges­part, con­firma que cada cop hi ha més demanda. Aquest any no han parat, i se’ls acu­mu­len les coman­des i pres­su­pos­tos, però ells, defensa, apos­ten només per mate­ri­als ela­bo­rats a Europa, “més cars però més dura­dors, i els equips de con­fiança, que la saben ins­tal·lar bé”. És una inversió que per a superfícies grans pot supo­sar entre 30.000 i 40.000 euros, però que veient la inversió en con­sums d’aigua, s’amor­titza ràpid i amb una dura­bi­li­tat que pot anar més enllà dels deu anys, si no se’n fa mal ús i es manté. En ple estiu reco­ma­nen regar-la, però amb una demanda mínima. I és reci­cla­ble, entre un 90 i fins a vore­jar el 100%.

El mate­rial, però, con­venç més els par­ti­cu­lars –cada cop més per la sim­ple con­vicció ambi­en­tal de no mal­gas­tar aigua– que no pas comu­ni­tats que no volen renun­ciar a l’estampa d’un jardí idíl·lic, amb una fac­tura repar­tida entre dese­nes de pro­pi­e­ta­ris. Tot i que si enguany l’han dis­fru­tat, ha estat a costa de des­a­fiar l’amenaça de san­ci­ons. Ho con­fir­men dos admi­nis­tra­dors més de la Costa Brava, el gui­xo­lenc Pol Gir­bal, d’Helena Jor­net, i el begu­renc Joan Neras, que han rebut adver­ti­ments muni­ci­pals per con­sums ele­vats en algu­nes comu­ni­tats, jus­ti­fi­cats per la neces­si­tat de man­te­nir els nivells de les pis­ci­nes, però coin­ci­dei­xen que mol­tes zones de gespa han que­dat toca­des de mort, i ara arriba l’hora de deci­dir què en fan.

L’alter­na­tiva sobre la taula és cons­truir dipòsits per a aigua plu­vial –inútils si con­ti­nua sense ploure, i que poden satis­fer només un parell o tres de rega­des en el millor dels casos–, o bé abas­tir-los amb aigua rege­ne­rada, amb una tarifa d’uns 300 euros per cada 30 metres cúbics, igual­ment insos­te­ni­ble per a les but­xa­ques si es tracta de regar ges­pes, i només vàlida per a l’arbrat. Un debat a banda és reno­var sis­te­mes de reg, amb tubs que evi­tin fui­tes i asper­sors més sos­te­ni­bles.

10.000
euros
anuals d’aigua és l’import de la factura d’aigua d’algunes comunitats de Calella amb jardí de gespa i piscina.
1.500
euros
de sanció ha imposat el municipi a alguns veïns enxampats regant jardins amb aspersors tot i la prohibició.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia