Els criteris econòmics, per sobre dels d’impacte en la subhasta dels parcs eòlics marins

El projecte de Reial Decret aprovat per l’Estat per establir el marc general que regirà les subhastes als espais previstos als plans d’ordenació de l’eòlica marina (POEM), entre els quals hi ha el golf de Roses, prioritza els criteris econòmics per sobre de l’impacte. En concret, estableix un sistema de ponderació on els aspectes econòmics pesaran un 70% i un 30%, els criteris no econòmics. Entre aquests darrers, es tindran en compte mesures per minimitzar impactes mediambientals i paisatgístics, la utilització de materials reciclats, l’encaix amb les activitats pesqueres o fins i tot el pla de desmantellament quan s’acabi la vida útil de la instal·lació. I avui finalitzava el període d’al·legacions, en què tant la Plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí com el col·lectiu Renovem-nos, a més de la Generalitat i moltes altres veus, han volgut intervenir-hi.

El document té con a objectiu regular la producció de l’energia a les instal·lacions ubicades al mar. Es tracta, en realitat, del pas previ a les subhastes que el Ministeri per a la Transició Ecològica ha de fer per a cadascuna de les zones previstes als POEM. I es vol articular un procediment de concurrència competitiva a través del qual es faran les adjudicacions. A més, el decret estableix que amb posterioritat a l’aprovació de l’ordre, es podrà fer un “diàleg público-privat” on participin els sectors afectats per “completar la definició de les característiques i els requisits que hauran de complir les instal·lacions, així com els detalls del procediment de concurrència competitiva”. El decret, però, ja avança que els criteris econòmics hi tindran més pes.

Entre les al·legacions, els opositors de Stop Macroparc Eòlic Marí demanen que en l’articulat s’explicitin les normatives ambientals a complir, les lleis d’avaluació d’impacte ambiental (AIA) i de protecció del medi marí, perquè “fa la impressió que les qüestions ambientals són secundàries”, i també demanen que qualsevol dret atorgat sigui previ a l’assoliment d’una AIA favorable. Per l’entitat, a més, els criteris no econòmics hi haurien de tenir més pes, amb la proposta d’un 40% respecte al 30% que el projecte de RD planteja, i no obliden que tot el planejament del POEM resta pendent que es resolgui el contenciós interposat l’any passat.

 A banda, la plataforma demana que el procediment de diàleg publicoprivat esmentat quedi ben definit (amb la identificació de parts actores i terminis) i sigui obligatori. La Generalitat, per la seva banda, ha al·legat que la plataforma de recerca pública del PLEMCAT quedi exempta dels tràmits futurs de subhasta i pugui començar a caminar abans, segons explicava a aquest diari la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Marta Morera, tot i admetre que es podrien autoritzar projectes privats paral·lels. No queda clar si el seu ritme d’execució aniria pel darrere o avançaria la iniciativa de recerca i anàlisi d’impactes. Morera confia que qualsevol parc comercial no estaria instal·lat i en marxa fins d’aquí a 7 o 10 anys, però la concreció dependria ara mateix del Ministeri de Transició Ecològica i la velocitat, de potencials empreses o aliances comercials adjudicatàries en la subhasta.

El col·lectiu Renovem-nos hi ha presentat al·legacions i demana que dins els criteris no econòmics no només es valori la minimització de l’impacte local, si no “l’aprofitament de les infraestructures per tal que esdevinguin biòtops marins que afavoreixin una millora de la diversitat marina”. També plantegen que es “qualifiqui la concepció dels parcs com a estacions de monitoratge de l’estat del medi marí” i s’hi incloguin sensors i programes de seguiment per avaluar els efectes del canvi ambiental. Finalment, demanen que l’ordre dels concursos “atengui” als criteris de necessitat i oportunitat. En aquest sentit, plantegen que “entre els principals candidats després de les Canàries” hi hagi el golf de Roses, tenint en compte que la demarcació de Girona “presenta un elevat dèficit energètic que cal proveir de l’exterior” i que la implantació d’energies renovables “és mínima a l’Empordà”. “Aquesta casuística, que no es dona en cap dels altres POEM previstos, demostra la gran necessitat de que la zona de l’Empordà compti de manera urgent amb el recurs de l’eòlica marina”, insisteix el col·lectiu a través d’un comunicat.