Parasiten figueres de moro per eradicar-les del Cap de Creus

Una plaga de caparreta vermella, un insecte paràsit, afecta des de fa temps les figueres de moro del Parc Natural del Cap de Creus, una de les zones on aquesta espècie invasora procedent de l’Amèrica Central és molt present. Els efectes de la caparreta vermella a les figueres de blat de moro deixa moltes d’aquestes plantes seques i mortes.

El projecte europeu LIFE medCLIFFS, en marxa des del 2002, pretén minimitzar les conseqüències nocives que te per l’ecosistema la presència de plantes invasores. Emmarcat en aquest pla europeu , hi ha una acció que vol reduir la figuera de moro, molt problemàtica i que es troba en expansió. La iniciativa consisteix en la inoculació de la caparreta del carmí que el que fa és parasitar-la. D’aquesta manera la figuera de moro mor o queda tan debilitada que no es pot reproduir i així no escampar-se en els ecosistemes litorals.

En declaracions a l’agència ACN, el director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu assenyala que en algunes zones del parc l’afectació d’espècies invasores és de més de 80%. “Hi ha alguns hàbitats, rocallosos, amb penya-segats més agraïts per aquestes espècies mentre que en cotes altes no són tan presents”.

La flora exòtica invasora és un mal històric de la costa catalana. Entre les espècies invasores a eradicar, hi ha la gazània, la ungla de gat o la figuera de moro. En els primers casos, s’estan fent tasques per evitar que proliferin amb treballs en superfície i també fent tasques de conscienciació en finques particulars per convèncer els seus propietaris per tal que canviïn els seus jardins en pro d’espècies autòctones i adaptades al clima mediterrani.

En el cas de les figueres de moro, el projecte ha coincidit en el temps amb l’expansió d’un insecte que parasita aquesta espècie. Es tracta de la caparreta silvestre del carmí o caparreta vermella, que afecta exclusivament la figuera de moro i que des de fa temps està variant el paisatge on fins fa poc proliferava aquesta espècie originària de l’Amèrica Central. L’insecte deixa un tel blanc i n’asseca les branques, debilitant-les. Aprofitant l’avinentesa, s’està fent un seguiment per conèixer millor la dispersió d’aquest insecte i també s’estan “infectant” figueres de moro en zones de penya-segats aïllades de l’expansió natural del paràsit per avaluar-ne l’ús com a mètode de “control biològic”. “La intenció és augmentar el ritme d’infecció per intentar que es vagin debilitant i reduir-la en aquests ecosistemes tant singulars i fràgils que tenim al cap de Creus”, explica el director del parc, Ponç Feliu.