Gallecs fa via cap al cultiu ecològic
La regularització de les terres, per adjudicar-les amb nous criteris, ha encès alguns agricultors convencionals
L’espai natural propietat de l’Incasòl té ara 210 hectàrees de producció ecològica i l’objectiu és que siguin les 535 ha existents
-
A la primera imatge, Jeroni Girbau als camps d’agricultura convencional que hi ha a Gallecs, i a la segona, un camp d’espelta ecològica JUANMA RAMOS / CONSORCI GALLECS. -
A la primera imatge, Jeroni Girbau als camps d’agricultura convencional que hi ha a Gallecs, i a la segona, un camp d’espelta ecològica JUANMA RAMOS / CONSORCI GALLECS.
Gallecs és un espai d’interès natural (EIN) que comparteixen dues comarques, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental; un pulmó verd a prop de Barcelona que es va salvar de la urbanització a finals dels 70 i 80 gràcies a la pressió veïnal. Són 734 hectàrees de superfície, 535 ha de cultius que ha de gestionar el Consorci de Gallecs un cop aprovat el pla especial urbanístic. L’ens el formen sis municipis –Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, i Montcada i Reixac–, el Departament de Territori i Sostenibilitat, i l’Incasòl.
El 2005 es va iniciar la transició agroecològica de Gallecs, i ara el 2024, per completar el procés, posa velocitat de creuer per aconseguir ser “totalment ecològic a mitjà termini”, segons detalla el secretari de Territori, Francesc Sutrias. Els terrenys agraris i totes les cases que es troben a l’EIN són propietat de l’Incasòl, i ara han anunciat l’inici de la regularització, un pas necessari per tornar a adjudicar les terres, d’acord amb un nou concurs que s’està treballant. Un anunci, el de lliurar les terres abans del 31 de juliol d’enguany, que va encendre els ànims de determinats pagesos que hi treballen amb l’agricultura convencional. A finals d’abril, sota el paraigua d’Unió de Pagesos, van fer una tractorada davant del Consorci per reclamar més diàleg en el procés. Marcel Brau i Jeroni Girbau són pagesos i membres de la cooperativa La Perpetuenca, on emmagatzemen i venen el gra que cultiven. Brau té unes 20 hectàrees de cereals a Gallecs i detalla que si no hagués estat per la tractorada i la pressió que han fet no haurien aconseguit un any més de coll, fins al juliol del 2025, per deixar les terres. Afegeix que en aquests 40 anys l’administració “ha tingut molta desídia; hi ha pagesos que han cultivat les terres i han fet inversió amb màquines, una part de la vida. S’ha de regularitzar però de les bases se n’hauria de parlar”, afegeix Brau. I detalla: “En el concurs ens diuen que és pràcticament obligatori fer agricultura ecològica. Nosaltres no en fem, i voldríem arribar a algun acord, per exemple fer agricultura integrada, que només fa servir productes fitosanitaris si tens una plaga i és imminent que es perdi la collita.” “Sembla que estigui en contra de l’ecologia, i no, jo soc pagès i m’és igual fer una cosa que l’altra, però ha de ser rendible”, afegeix. També està molest que se’ls hagi acusat “injustament de contaminar amb purins els pous, quan no és cert”, afirma. “Ves a saber d’on venen les aigües; de purins, aquí se n’han tirat molt pocs. S’han fet estralls, ho reconeixem, però nosaltres no, està molt regulat”, afirma Brau.
Xoc entre agricultures
L’arrel del problema ha estat la coexistència durant gairebé els darrers 20 anys de dos models antagònics, l’agricultura convencional i l’ecològica, que és la que es vol acabar d’implantar a Gallecs i que forma part ja del seu ADN. Ara fa 40 anys la Generalitat va donar unes llicències d’ús agrícola, i avui en dia només vuit de les 38 que hi ha actualment censades amb la DUN (declaració agrària anual) la conserven, segons el Departament de Territori. La resta o s’han jubilat o les han traspassat, malgrat ser intransferibles, i per això cal regularitzar-ho.
El secretari de Territori, Francesc Sutrias, explica que gairebé el 85% dels terrenys s’estan conreant sense cap tipus de llicència d’explotació ni cap contraprestació. “I hi ha problemes de contaminació d’aqüífers. No és una finca agrària de la plana de Lleida, és un EIN de l’entorn metropolità en què hi ha coses que no es poden fer; és el model que hem decidit Generalitat i ajuntaments”, assenyala. Segons Sutrias el nombre de lots que hi haurà serà inferior als 38 que hi ha ara, “per garantir la seva viabilitat econòmica”, i “mai per un termini superior als 25 anys”. Sutrias detalla que un terç de l’activitat és l’agricultura ecològica i s’està treballant amb càtedres de la UB en relació amb nous cultius, el model econòmic d’aquests cultius, etc.
Un dels 12 productors ecològics que hi ha actualment a Gallecs és Santi Olivé, de Can Jornet. Ara fa 20 anys va començar la reconversió de la finca, primer amb l’espelta ecològica, i ara ja treballa amb deu varietats de blats antics, fent rotacions de cultius amb lleguminoses, i hi ha afegit l’alfals i la mostassa per controlar les males herbes. A més, ha incorporat un molí de pedra i transforma el gra en farina, també el de la resta de productors de l’associació ecològica, uns productes que es venen a l’agrobotiga amb el segell de Producte de Gallecs. Olivé defensa que el sistema ecològic funciona i és rendible; “en fer una manipulació hi tens el marge per anar fent tot l’any”. Ara a Gallecs són 210 les hectàrees d’agricultura ecològica, i l’objectiu del Consorci és arribar a les 535 existents.
