MEDI AMBIENT
La població de cabra salvatge del massís del Port , recuperada
La plaga de sarna del 2015 va acabar amb el 85% dels exemplars
Els experts ho atribueixen a que l’espècie ha assolit la resistència de grup i que el grau epidemiològic de la malaltia és baix
La plaga de sarna que va començar fa nou anys i va acabar amb el 85% dels exemplars de cabra salvatge del massís del Port, a la Terra Alta, és un episodi passat. És el primer any que en el cens de població no s’ha detectat cap exemplar amb símptomes d’haver patit la malaltia i l’any passat només se’n va albirar una, segons recull ACN. Atenent criteris veterinaris, l’espècie ha assolit la resistència de grup i el grau epidemiològic de la malaltia és baix. Encara que es produís algun “rebrot puntual”, es descarta una mortalitat com la causada pel paràsit de la sarna fins al 2021, quan al Port es va passar de 3.600 exemplars a 500. En el cens d’enguany s’han comptat 844 exemplars de cabra hispànica, un creixement que confirma la recuperació i regeneració de l’espècie. La reproducció s’ha disparat des de 2022.
Des des de la Reserva Nacional de Caça es mostren “optimistes” i estan “més tranquils”, tot i que no “abaixen la guàrdia” i recorden que la plaga no es pot donar per acabada, perquè és un paràsit present al medi i sempre hi ha animals que la pateixen. Que “hi hagi molt pocs animals o cap amb símptomes - visibles - indica que està molt controlada”, com ha destacat Josep Jovaní, cap de la secció d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de Terres de l’Ebre i director tècnic de la Reserva Nacional de Caça del Port. Jovaní ha remarcat que la “situació” de la població de cabra salvatge del Port ja és “totalment diferent”. Amb una densitat baixa, la transmissió de la sarna es frena i a la vegada hi ha animals que es fan “resistents”. No li passa a l’individu afectat pel paràsit, sinó que són els seus descendents que assoleixen la resistència. Des de 2015 hi ha hagut nou generacions noves de cabra salvatge al Port i es pot començar a parlar de “resistència de grup”, com apunta Jovaní.
A partir de 2021, la població s’ha anat recuperant molt a poc a poc. L’any 2022 es van registrar 540 exemplars, l’any passat 619, i enguany el cens creix fins a les 844 cabres salvatges. S’han vist 290 mascles i 405 femelles i 149 cries – el triple que el 2021 -. Aquest cens el fa el personal de la Reserva de manera visual, que anota els exemplars albirats en els diferents transsectes que fan cada dia. Els animals es classifiquen en funció de l’edat i del sexe.
Nou hàbitat
L’evolució de la població de cabra hispànica els últims dos anys al Port és “molt bona”, amb “un increment important”, però preocupa “el medi empobrit” que trobarà la nova generació de cabres salvatges. El director de la Reserva recorda que la majoria d’herbívors “necessiten característiques alimentàries determinades i variades” i que la baixa densitat de cabra ha provocat que moltes zones aptes per al pasturatge ja no ho siguin. S’han cobert d’espècies com arbustos i pins, de baixa aportació alimentària per a l’espècie.
També la sequera actual i l’impacte del canvi climàtic afecta aquest hàbitat, que és cada vegada més arbrat. “Caldrà veure quina capacitat té el medi per sustentar aquestes cabres i fins a quin nombre pot ser viable, quantes n’admet”, ha alertat Jovaní. Si en una zona s’hi alimentaven deu exemplars, ara potser només hi haurà aliment per a tres o quatre i caldrà “gestionar l’hàbitat i millorar-lo i adequar-lo” al nombre de cabres, una feina que també ha d’implicar ajuntaments i propietaris privats, així com una millor “dotació pressupostària” per a la Reserva.
