Medi ambient

Medi Ambient

La sequera no ha acabat on l’aigua arriba en camions

L’Espluga de Francolí contracta des del 2021 camions cisterna que l’any passat li van costar 1 milió, “una cosa molt bèstia”

Sant Romà de Sau, a tocar de l’embassament, va recórrer als camions quan l’aigua del pantà va perdre potabilitat

L’alcalde de Vilanova de Sau sosté que la massificació forestal ha reduït l’aigua disponible

El focus mediàtic i la pressió política i econòmica per la sequera han cai­gut des del moment que les reser­ves d’aigua als embas­sa­ments que abas­ten l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i la Costa Brava sud han recu­pe­rat uns nivells que allu­nyen l’emergència. Però la sequera per­sis­teix, perquè al país hi ha cen­te­nars de muni­ci­pis que no estan con­nec­tats a grans xar­xes d’abas­ta­ment sinó que viuen d’aqüífers i pous pro­pis, en molts casos encara en situ­ació precària. Hem aga­fat dos casos ale­a­to­ris on s’ha hagut de recórrer a cami­ons cis­terna per por­tar-hi l’aigua. Ale­a­to­ris però repre­sen­ta­tius d’una pro­blemàtica que no exis­ti­ria perquè ja s’hau­ria resolt d’urgència si fos­sin grans ciu­tats o muni­ci­pis turístics del país. I, curi­o­sa­ment, en ambdós casos, sense que el peri­o­dista demani res­pon­sa­bi­li­tats als alcal­des, tots dos fan autocrítica col·lec­tiva per una con­cepció equi­vo­cada de la dis­po­ni­bi­li­tat de l’aigua com si fos un recurs i un dret il·limi­tat sense cap deure asso­ciat a la seva gestió.

L’Espluga de Fran­colí és un muni­cipi de 3.900 habi­tants on neix el riu del mateix nom però que ha tin­gut un pro­blema històric de dèficit de sub­mi­nis­tra­ment. “Men­tre els esti­ue­jants ana­ven a pren­dre aigües de ferro al nucli de les Masies, la gent del poble feia cua a les fonts”, explica l’alcalde Josep Maria Vidal. El Fran­colí és un riu medi­ter­rani, irre­gu­lar, amb un cabal escàs d’un m³ per segon. El muni­cipi s’abasta de pous al peu de les mun­ta­nyes de Pra­des i, sobre­tot, del pou de la Biela, que es nodreix de l’aqüífer de la pre­històrica cova de la Font Major, el lloc on de fet neix el riu.

Dos dies abans dels catastròfics aiguats del 2019, l’Espluga pla­ni­fi­cava res­tric­ci­ons pel baix nivell dels pous. Entre els nom­bro­sos danys, la riuada va reben­tar con­ne­xi­ons d’aigua, però la tromba cai­guda a cavall de les mun­ta­nyes i la comarca veïna de les Gar­ri­gues va omplir els pous. “La riuada ens va sal­var”, diu irònica­ment Vidal per expli­car la para­doxa d’un muni­cipi que, com molts a l’inte­rior i sobre­tot al sud, depèn d’aiguats per recar­re­gar els aqüífers. El tem­po­ral Glòria d’aquell hivern del 2020 va posar fi a l’emergència. Però l’estiu del 2021 la situ­ació s’havia agreu­jat nova­ment. Van començar els avi­sos d’estalvi i els talls d’aigua cone­guts dels veïns. A l’octu­bre, amb talls de sub­mi­nis­tra­ment des de les onze de la nit fins a les sis del matí, es va recórrer als pri­mers cami­ons cis­terna. Dos anys i mig després, la set­mana pas­sada, tot i man­te­nir talls noc­turns de catorze hores –de les 8 del ves­pre a les 10 del matí– a l’Espluga hi van arri­bar 88 cami­ons cis­terna, dotze al dia. Evi­dent­ment aquesta és una situ­ació “insos­te­ni­ble”, diu Vidal, tot i que imme­di­a­ta­ment fa autocrítica col·lec­tiva: “L’epi­sodi de sequera el que fa és posar en qüestió el model.” De fa anys el ren­di­ment de la xarxa de dis­tri­bució és del 50%, amb fui­tes i comp­ta­dors obso­lets dels anys sei­xanta i setanta. “Tenim una xarxa d’aigua molt poc resi­li­ent.” Final­ment aquest any l’Espluga es con­nec­tarà al Con­sorci d’Aigües de Tar­ra­gona (CAT), el mini­trans­va­sa­ment de l’Ebre. Però Vidal adver­teix: “El CAT és una de les solu­ci­ons, però hi ha d’haver altres obres i actu­a­ci­ons.” Quan va arri­bar al govern muni­ci­pal, recorda, la tarifa de l’aigua era de 40 cèntims el m³ i no es dife­ren­ci­ava entre con­sum indus­trial i domèstic. Han apro­vat una orde­nança que obliga els nous habi­tat­ges a tenir ins­tal·laci­ons de cap­tació d’aigua de pluja i d’aigües gri­ses. Se subs­ti­tu­ei­xen 4 quilòmetres de les anti­gues cano­na­des de fibro­ci­ment en una urba­nit­zació on hi havia les majors fui­tes i es pro­jecta fer el mateix en 2 quilòmetres d’una altra urba­nit­zació. Amb sub­venció de la Gene­ra­li­tat se subs­ti­tui­ran la mei­tat de comp­ta­dors i es pro­jec­ten nous pous. El 2023 va ser el pri­mer any sen­cer que el muni­cipi va haver de recórrer al sub­mi­nis­tra­ment con­ti­nuat de cami­ons cis­terna. “Una situ­ació molt bèstia”, explica Vidal, que recorda que a l’Espluga li va cos­tar 1 milió d’euros, dels quals l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) en va finançar 200.000 en dos ajuts semes­trals de 100.000 i la Dipu­tació de Tar­ra­gona, 50.000.

Quan la pre­si­denta de la Dipu­tació va visi­tar l’Espluga pels aiguats catastròfics del 2019, para­do­xal­ment Vidal li va recla­mar ajuda urgent per fer els 4 km de cano­nada del CAT des de Mont­blanc. Es va fer el pla espe­cial, el pro­jecte, les expro­pi­a­ci­ons que duren un any i mig, es va bus­car finançament i la pri­mera lici­tació es va fer a l’inici del 2021, però va que­dar deserta perquè la guerra d’Ucraïna havia enca­rit de cop els preus. Es van per­dre les sub­ven­ci­ons, es va haver de refer el pro­jecte adap­tant-lo a cos­tos supe­ri­ors i ajus­tar les noves sub­ven­ci­ons. Ara l’Ajun­ta­ment intenta que s’avanci a finals d’agost la con­nexió del CAT: que ja porti l’aigua encara que falti aca­bar alguna obra com­ple­mentària i exte­rior.

“Amb l’aigua ens hem passat tots”

Vilanova de Sau té 320 habitants. S’abasta de la riera Major del Montseny, que desguassa a l’embassament, però la zona de Sant Romà s’abasta del pantà. Quan l’aigua va deixar de ser potable pel baix nivell de reserves, el 4 de maig del 2023 van començar a portar-la en camions cisterna des del dipòsit de la riera Major. Aquesta setmana encara funcionaven camions perquè, tot i la recuperació del nivell de l’embassament, la bomba que agafa l’aigua estava espatllada. Van arreglar-la fa dos dijous però, a falta dels resultats de totes les analítiques sobre potabilitat, es mantenien els camions cisterna. “Els municipis que ens hem d’abastar per si sols és un drama. Cada dia hi ha més controls químics i més exigents”, afirma l’alcalde Jaume Orra. Amb 70 anys i experiència d’alcalde en dues ocasions anteriors –la primera del 1979 al 1983–, Orra fa una reflexió sobre la sequera: “L’any passat va estar a punt de quedar seca la riera Major. A l’agost hi baixaven 3 o 4 litres. Ja teníem els permisos per anar a buscar aigua a Vic. Al setembre, sense que hagués plogut enlloc, la riera va revenir amb el descens de les temperatures.” La raó d’aquesta revifada, apunta, és que l’espessa massa forestal ja no necessitava tanta aigua. “Un arbre a dins de ribera es pot beure molts litres. Hi ha zones amb tres i quatre arbres per m². Antigament hi havia entre 2.000 i 3.000 arbres per hectàrea. Avui n’hi ha entre 15.000 i 20.000.” A la reforestació natural massiva de zones antigament cultivades o explotades forestalment, Orra hi afegeix una autocrítica: “El 1979 teníem un dipòsit de 60.000 litres. Ara, per a la mateixa gent, el tenim d’1 milió. Amb l’aigua ens hem passat de frenada tots. Com que no teníem res a fer ens hem dedicat a fer piscines i jardins. Grans ciutats amb parcs ornamentals, grans edificis, rentadora, rentavaixelles i dutxa diària.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.