Medi ambient

José García

Vicepresident de Depana

“La Ricarda ha patit molt per l’ampliació de l’aeroport del 2004”

“Els canals de reg que anaven a la llacuna han desaparegut. Aena hi aporta aigua, però s’ha demostrat que és insuficient”

“L’estany del Remolar funciona més aviat com un desguàs de l’aeroport i de gran part de les zones de conreu”

L’ampliació de la tercera pista requereix elvistiplau de la Comissió Europea
En una zona humida que s’havia de protegir Aena hi va construir un pàrquing de taxis
El pla Delta va suposar per al Prat la pèrdua d’unes 1.000 hectàrees de conreu i 300 d’espais naturals
La tercera pista va tenir molta afectació sobre les dunes,la pineda i altres hàbitats

José García està impli­cat des de fa 40 anys en la defensa del medi ambi­ent, i en fa 20 que és vice­pre­si­dent de Depana. En aquesta enti­tat eco­lo­gista s’ha espe­ci­a­lit­zat en el delta del Llo­bre­gat i els seus espais natu­rals.

Com ha can­viat el delta els últims 40 anys?
Ha can­viat moltíssim, i en gene­ral, per mala­ment. Quan jo era nen era un delta antic, amb una població petita i molta gent que vivia del camp. El pri­mer canvi sig­ni­fi­ca­tiu va ser a par­tir del pla Delta, del 1994: el des­vi­a­ment del Llo­bre­gat, la cons­trucció de la zona d’acti­vi­tats logísti­ques del port, de la depu­ra­dora i la des­sa­la­dora, l’ampli­ació de l’aero­port... Tot això va supo­sar per al Prat la pèrdua d’unes 1.000 hectàrees de con­reu, i actu­al­ment en que­den 100. I de zones humi­des i d’hàbitat, es van per­dre unes 300 hectàrees.
També és cert que la depu­ra­dora ha sane­jat molt el riu i ha fet can­viar molt la platja. En el pas­sat la gent no hi anava per la con­ta­mi­nació i ara sí.
Jo no m’hi he banyat mai. Jo he tre­ba­llat en una empresa química, i he vist tot el que es llançava aquí. Una de les coses que més van fer can­viar aquesta situ­ació van ser les denúncies que va començar a posar la fis­ca­lia pels abo­ca­ments. Pri­mer con­tra l’empresa PESA, que va ser con­dem­nada per la con­ta­mi­nació del ter­reny amb cro­mi­tes. La Seda, la Pape­rera..., la majo­ria d’aques­tes empre­ses van tenir pro­ces­sos d’inves­ti­gació als anys 80 i 90. La majo­ria abo­ca­ven direc­ta­ment a les lla­cu­nes, fins i tot, les aigües fecals del poble. El riu era una cla­ve­guera sense vida. A prin­ci­pis dels 2000 va començar a fun­ci­o­nar la depu­ra­dora i el riu ha can­viat molt, la zona que van des­viar actu­al­ment és impor­tant per a les aus. Nosal­tres vam llui­tar també per sal­var la llera antiga, i això no s’ha acon­se­guit.
Es van fer lla­cu­nes arti­fi­ci­als per com­pen­sar el des­vi­a­ment dels últims quilòmetres, oi?
Sí, Cal Tet és arti­fi­cial, però no l’han fet sor­tir al mar i té pro­ble­mes d’eutròfia. També la Ricarda, que ha patit molt per l’ampli­ació de l’aero­port del 2004, no de forma directa, sinó pels camps de con­reu que s’han car­re­gat al vol­tant. Aquests camps tenien canals que ana­ven a la Ricarda, i a més, quan es rega es recar­rega l’aqüífer, que també li aporta aigua, i tot això ha des­a­pa­re­gut. Aena hi aporta una quan­ti­tat d’aigua, també el canal de la Dreta, però s’ha demos­trat que és una quan­ti­tat insu­fi­ci­ent.
El secre­tari de Tran­sició Ecològica de la Gene­ra­li­tat va plan­te­jar tras­lla­dar les aus de la Ricarda si s’amplia l’aero­port. Creu que això té sen­tit?
Cap ni un. Ell pensa que la qüestió és fer un forat i omplir-ho d’aigua. Sar­ga­tal és ornitòleg, pensa molt en els ocells, però la Ricarda no és només això. Té molts hàbitats d’interès pri­o­ri­tari que hem de con­ser­var i els hàbitats no es poden tras­lla­dar.
Quins hàbitats són aquests?
La pineda lito­ral és d’interès pri­o­ri­tari segons la direc­tiva d’hàbitats i a Europa és molt escassa. A Cata­lu­nya només hi ha una superfície una mica sig­ni­fi­ca­tiva a Pals i aquí. La Ricarda és un hàbitat d’interès pri­o­ri­tari i s’ha de pre­ser­var. La majo­ria de la maresma té molta con­cen­tració d’orquídies, i plan­tes com la man­sega i la tren­ca­de­lla, que a Cata­lu­nya és escassíssima. No és qüestió de fer un forat que s’ompli d’aigua i que hi vagin o no les aus. Això és no conèixer el delta. La Ricarda és l’última lla­cuna autèntica que queda, perquè és un braç del Llo­bre­gat. Les altres ja són arti­fi­ci­als o no són direc­ta­ment del Llo­bre­gat. Una part molt impor­tant del Remo­lar-Fili­pi­nes se la va car­re­gar l’aero­port. L’estany del Remo­lar fun­ci­ona més aviat com un desguàs de l’aero­port i de gran part de les zones de con­reu.
L’impacte de l’aero­port ha estat impor­tant, doncs.
Molt bèstia. Pot­ser el més bèstia de tot va ser la T1. De les 300 hectàrees de zona natu­ral que es van per­dre, la ter­mi­nal se’n va car­re­gar 200. Pràcti­ca­ment tota la zona era el Pas de les Vaques, que eren les mares­mes del Remo­lar. La ter­cera pista va tenir molta afec­tació sobre les dunes, la pineda i altres hàbitats. Després de l’ampli­ació de l’aero­port va haver-hi una dis­mi­nució d’ocells, fona­men­tal­ment d’anàtids, molt gran.
Quina dis­mi­nució va haver-hi?
En el cens hiver­nal del 2004 hi havia 5.000 anàtids i el 2010 n’hi havia 1.000. D’ànecs coll­verd n’hi havia uns 3.000 i el 2012 la xifra va caure a 300.
L’ampli­ació de l’aero­port tenia la seva decla­ració d’impacte ambi­en­tal i les cor­res­po­nents mesu­res cor­rec­to­res. No va ser sufi­ci­ent? No es va com­plir?
Va ser insu­fi­ci­ent. A la Ricarda es va dir que se sub­mi­nis­tra­rien 300 hm³ d’aigua a l’any i ara s’ha vist que en calen 1.000 com a mínim. No es van pre­veure actu­a­ci­ons com la del Pas de les Vaques, que la Gene­ra­li­tat no havia inclòs a la zona d’espe­cial pro­tecció d’aus (ZEPA), i es van car­re­gar 200 hectàrees de zones humi­des. En una altra zona humida, Can Saba­dell, Aena va cons­truir un pàrquing de taxis que una sentència judi­cial ha obli­gat a des­man­te­llar. Aquests han estat els punts forts de la queixa que vam pre­sen­tar a la Comissió Euro­pea, i que vaig por­tar per­so­nal­ment: la pèrdua d’aus i l’afec­tació del pàrquing. El pàrquing el van treure, però la rena­tu­ra­lit­zació de la zona està cos­tant. Mol­tes pro­pos­tes de recu­pe­ració ambi­en­tal no s’han dut a terme, i la carta de reque­ri­ment de la Comissió Euro­pea ho afirma. Fins i tot diu que el pla Delta va ser una plètora de pro­jec­tes que van fer malbé el delta.
La carta de reque­ri­ment és del 2021, ja han pas­sat qua­tre anys. Quin impacte ha tin­gut?
La carta va arri­bar el febrer del 2021 i dos mesos més tard van començar a par­lar que s’ha d’ampliar la ter­cera pista.
Quin sen­tit té això?
Doncs que tenen clar que si això evo­lu­ci­ona tin­dran molts pro­ble­mes per poder ampliar. La qüestió bàsica és dema­nar l’apli­cació del 6.4 de la direc­tiva d’hàbitats. Si després d’haver fet els estu­dis s’arriba a la con­clusió que l’ampli­ació és nega­tiva per al medi ambi­ent, es pot recórrer al 6.4, que diu que per interès pri­o­ri­tari o de pri­mer ordre l’actu­ació es pot fer amb el vis­ti­plau de la Comissió Euro­pea i amb l’apli­cació de les mesu­res cor­rec­to­res. Això ho van fer amb l’ampli­ació del 2004. Les mesu­res cor­rec­to­res van ser insu­fi­ci­ents o nul·les.
Però la Comissió Euro­pea va per­me­tre fer l’ampli­ació.
En aquell moment sí, però nosal­tres el 2012 ja teníem tota la infor­mació reco­pi­lada que va fer con­cloure que això havia sigut un nyap. Un informe d’una con­sul­to­ria asse­gu­rava que hi hau­ria una evo­lució posi­tiva del nom­bre d’espècies d’aus cinc anys després d’apli­car les mesu­res cor­rec­to­res, i aquesta evo­lució va ser nega­tiva. En una zona que s’havia de pro­te­gir hi van cons­truir un pàrquing de taxis. Tot això ho vam posar sobre la taula, i ara passa que per fer l’ampli­ació de la ter­cera pista s’ha de tor­nar a apli­car l’arti­cle 6.4 de la direc­tiva d’hàbitats. L’ampli­ació de la ter­cera pista reque­reix el vis­ti­plau de la Comissió Euro­pea. I vist el pre­ce­dent, la Comissió Euro­pea té la mosca dar­rere l’ore­lla.
L’advertència d’Europa ha com­por­tat millo­res al delta?
S’han fet molt poques coses, però sí que s’estan tre­ba­llant les que dema­nava la Comissió de forma més explícita, com ara l’ampli­ació de la ZEPA que nosal­tres con­si­de­rem insu­fi­ci­ent, però que s’ha ampliat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment. També s’ha des­man­te­llat el pàrquing de taxis i s’han fet apor­ta­ci­ons d’aigua a la Ricarda. Però la base de la queixa és la pèrdua de bio­di­ver­si­tat i en con­cret d’espècies d’ocells, i aquí no s’ha fet res. Per pro­te­gir com diu Europa cal­dria res­tau­rar i adqui­rir ter­renys, com a mínim les 300 hectàrees que es van per­dre. I millo­rar la gestió, que ara és molt defi­ci­ent o nul·la.
M’ima­gino que també inci­dir en la qua­li­tat de l’aigua.
Evi­dent­ment. I també en la vigilància dels espais natu­rals. A la reserva de Ca l’Arana, a l’estiu la gent salta la tanca i entra a pes­car o a fer el que sigui. No hi ha cap con­trol sobre una zona pro­te­gida. Fona­men­tal­ment el que cal és inversió de diners.
Com es pot com­pa­gi­nar l’ampli­ació de la capa­ci­tat de l’aero­port amb els espais natu­rals?
Aquí ja no es pot ampliar més, l’aero­port està encai­xo­nat en el ter­reny. Fins i tot la nova ter­mi­nal satèl·lit seria molt greu, tot i que esta­ria din­tre del recinte actual. Volen fer un sis­tema de con­ne­xi­ons sota terra i aca­ba­rien de car­re­gar-se l’aqüífer que ali­menta les lla­cu­nes. L’afec­tació d’ampliar la pista no seria només sobre la Ricarda, ja que la zona de Cal Tet i del riu esta­rien molt més a prop. L’ampli­ació pràcti­ca­ment inu­ti­lit­za­ria la zona que queda per als ocells fins a la zona d’acti­vi­tats logísti­ques. El més lògic seria poten­ciar altres aero­ports. La majo­ria de grans ciu­tats tenen més d’un aero­port. Pot­ser te n’has d’anar a Madrid amb l’AVE per aga­far un avió. El que és impos­si­ble és voler tenir un hub inter­na­ci­o­nal cada 500 quilòmetres.
Què creu que pas­sarà amb aquesta nova ampli­ació?
La Gene­ra­li­tat i Aena tenen clar que si passa molt de temps no ho faran. Jo pro­poso millo­rar els altres aero­ports i des­fer aquí la ter­cera pista. Començar pel decrei­xe­ment i anar pre­pa­rant un altre lloc per fer, si fa falta, un aero­port més gran. El delta del Llo­bre­gat ha pagat la seva quota de soli­da­ri­tat sobra­da­ment.
Com inter­preta la com­pra de la Casa Gomis per part de l’Estat en aquest con­text?
[El minis­tre] Urta­sun va estar vuit anys al Par­la­ment Euro­peu i amb ell hem tin­gut molt con­tacte pel tre­ball que hem fet amb la Comissió Euro­pea. El Par­la­ment Euro­peu pot fis­ca­lit­zar l’actu­ació de la Comissió i Urta­sun, d’alguna manera, donava suport a les peti­ci­ons rela­ti­ves al delta. Estic con­vençut que és una per­sona sen­si­ble en aquest tema. També l’alcalde del Prat, Lluís Mijo­ler. No crec que la com­pra de la casa sigui una pos­si­bi­li­tat de tenir més fàcil l’ampli­ació, com diu algú.
També es pot inter­pre­tar com un intent de blin­dar la zona con­tra l’ampli­ació.
La Casa Gomis no queda física­ment afec­tada pel pro­jecte d’ampli­ació, no que­da­ria dins de l’aero­port. Tin­dria afec­tació pot­ser als acces­sos, que s’hau­rien de rees­truc­tu­rar. Jo crec que la com­pra de la casa i l’ampli­ació són actu­a­ci­ons que ara mateix no estan lli­ga­des. Pot­ser els Comuns volen donar una notícia posi­tiva fora de la Gene­ra­li­tat per mar­car ter­ri­tori davant dels que volen l’ampli­ació.

El perfil

Banys a la Ricarda

Rosa M. Bravo

José García va néixer en un poble d’Albacete el 1958. Va arribar al Prat als cinc anys, ja que el seu pare era guàrdia civil i va ser destinat a la caserna de Carrabiners, a la platja del Prat. García hi va viure entre els cinc i els nou anys, en un espai allunyat de la ciutat, fascinant per als petits i molt dur per als adults. “Els nens vivíem a l’estil de Tom Sawyer”, recorda. Tant, que no va anar a l’escola fins als nou anys. Recorda que es banyava a la llacuna de la Ricarda, i la vida en un entorn envoltat de camps de conreu i aiguamolls li va generar un profund amor per aquell territori. Va entrar en contacte amb les entitats de defensa del medi ambient fa 40 anys a través de l’ornitologia. Va participar en el primer cens d’aus hivernals del delta del Llobregat i aviat es va implicar en lluites de defensa del medi ambient. De motius no n’hi han faltat en una zona rica en espais naturals que conviuen amb grans infraestructures com el port i l’aeroport. García ha liderat les denúncies a la Comissió Europea respecte de l’impacte que l’ampliació de l’aeroport del 2004 ha tingut sobre el delta, i que va motivar l’advertència d’Europa per la manca d’una adequada conservació dels espais naturals. Depana continua en alerta davant de l’eventual nova ampliació de l’aeroport.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.