Un nou sisme de magnitud 5 sacseja les Cíclades

Un nou sisme de mag­ni­tud 5 ha sac­se­jat aquest dimarts l’arxipèlag grec de les Cícla­des, que con­ti­nua tre­mo­lant per quarta set­mana con­se­cu­tiva per cen­te­nars de ter­ratrèmols que es regis­tren diària­ment entre les illes de San­torí i Amargós.

A les 04.46 GMT d’aquest dimarts es va regis­trar un tre­mo­lor de mag­ni­tud 5 a uns 17 quilòmetres al sud-est d’Amorgós, i una hora i mitja després es va pro­duir un segon de mag­ni­tud 4,9 uns quilòmetres més a l’oest de l’epi­cen­tre del pri­mer, segons l’Ins­ti­tut Geo­dinàmic d’Ate­nes.

Aquests ter­ratrèmols es pro­du­ei­xen tan sols un dia després que es registrés en la mateixa zona un sisme de mag­ni­tud 5,1, amb una pro­fun­di­tat focal de tot just 5 quilòmetres, que es va sen­tir també en la capi­tal grega.

Mal­grat que des de dijous pas­sat va començar a obser­var-se una dis­mi­nució de la inten­si­tat dels sis­mes que es regis­tra­ven diària­ment en la zona –la majo­ria ja no supera­ven la mag­ni­tud 3– els experts asse­nya­len que encara no es pot par­lar d’una “deses­ca­lada” del feno­men.

El govern grec ha decla­rat l’estat d’emergència a les illes de San­torí, Amorgós, Íos i Anafi, on les esco­les roman­dran tan­ca­des fins a almenys diven­dres que ve per ter­cera set­mana con­se­cu­tiva.

El minis­tre de Pro­tecció Civil, Vasi­lis Kiki­lias, ha asse­nya­lat aquest dilluns en l’emis­sora ‘Antenna’ que el govern, amb la coo­pe­ració de les For­ces Arma­des, crearà “un port de fugida” en un lloc segur de San­torí, on els vai­xells de pas­sat­gers puguin atra­car en cas d’emergència.

Entre el 26 de gener i el 14 de febrer es van regis­trar més de 16.900 ter­ratrèmols de mag­ni­tud supe­rior a 1 en la zona.

El com­plex volcànic de San­torí és el sec­tor més actiu de l’arc volcànic del sud de l’Egeu, que inclou vol­cans en Met­hana i les illes de Milos, San­torí i Nisi­ros.

“El meca­nisme (de l’actual acti­vi­tat sísmica) s’assem­bla a un feno­men cone­gut com a ‘diking’, que es carac­te­ritza per una sis­mi­ci­tat simi­lar al llarg de diver­sos quilòmetres i està rela­ci­o­nat amb l’ascens de mate­rial magmàtic, sense que això sig­ni­fi­qui necessària­ment una explosió volcànica”, ha asse­nya­lat aquest dimarts al diari ‘Kat­hi­me­rini’ Mar­ga­rita Segu, direc­tora de recerca del Ser­vei Geològic Britànic.

A més de les dese­nes de cons volcànics sub­ma­rins en la zona, entre San­torí i Amargós hi ha també diver­ses falles sub­ma­ri­nes, l’acti­vació d’una de les quals va gene­rar en 1956 un ter­ratrèmol de mag­ni­tud 7,3 que va pro­vo­car un tsu­nami de 30 metres que va matar a 53 per­so­nes.

La majo­ria d’experts coin­ci­deix que la pos­si­bi­li­tat que es pro­du­eixi ara un ter­ratrèmol tan fort és “escassa”, si bé asse­nya­len que l’acti­vi­tat sísmica podria durar set­ma­nes, fins i tot mesos.

Des que van començar a inten­si­fi­car-se els tre­mo­lors, equips científics grecs i inter­na­ci­o­nals estan esforçant-se per a millo­rar la xarxa d’ins­tru­ments de mesura en la zona. Durant les últi­mes set­ma­nes s’han col·locat sismògrafs sub­ma­rins en la cal­dera volcànica de San­torí i en cons volcànics del volcà Columbo, situat uns quilòmetres a l’est de l’illa.