Infraestructures i serveis

Mobilitat

La Generalitat contempla ampliar amb un carril addicional quatre eixos gironins

Un carril més, quotidià

Territori descarta noves autovies fins al 2030 i limita les millores al model de carreteres 2+1, amb un tercer carril delimitat per facilitar avançaments i evitar xocs frontals

La programació preveu desplegar-lo en quatre vies gironines, entre les quals una anella de les Gavarres sense desdoblar (C-65 i C-66), el tram de Lloret a Vidreres (C-63) i l’eix litoral (C-31)

El tercer carril ha permès reduir la sinistralitat en un 90% en els primers trams on s’ha posat a prova

El mapa d’auto­pis­tes i auto­vies a les comar­ques giro­ni­nes, amb l’AP-7 de peatge durant dècades en la pri­mera cate­go­ria, i limi­tat –en la segona– a la C-66 entre Sarrià i Banyo­les fins que es van inau­gu­rar l’A-26, els trams des­do­blats de l’N-II, l’auto­via de la Costa Brava Cen­tre i l’eix trans­ver­sal, ja fa més d’una dècada, no crei­xerà a mitjà ter­mini. Però el govern de la Gene­ra­li­tat vol impul­sar el nou sis­tema 2+1, amb un car­ril addi­ci­o­nal altern i con­ve­ni­ent­ment deli­mi­tat entre els dos sen­tits, amb una inversió pro­gra­mada de 664 mili­ons per al con­junt de Cata­lu­nya fins al 2030. Entre els 418 quilòmetres que s’hi pre­ve­uen, hi ha qua­tre car­re­te­res giro­ni­nes: la C-63; C-65; C-66, entre la Costa Brava i l’inte­rior, i la C-31, paral·lela al lito­ral, des de Pala­fru­gell fins a Figue­res.

El model del ter­cer car­ril ha donat bons resul­tats en forma de reducció de sinis­tra­li­tat en diver­sos trams on ja s’ha posat en pràctica, com ara al Ber­guedà (C-16) i a la con­flic­tiva C-55 –l’eix del Llo­bre­gat lliure de peatge entre Bar­ce­lona i Man­resa. La sinis­tra­li­tat en forma de col·lisi­ons fron­tals ha cai­gut en tots els trams refor­mats al vol­tant del 90%, com va des­ta­car ahir el con­se­ller de Ter­ri­tori, Juli Fernàndez, i és una fórmula que, més enllà de l’ampli­ació de la vari­ant de la C-66 al vol­tant de Banyo­les sobre aquest esquema, faran ser­vir per miti­gar con­ges­ti­ons i mirar d’evi­tar acci­dents greus en altres car­re­te­res de la demar­cació.

La nova ane­lla de les Gavar­res

Els calen­da­ris i pri­o­rit­zació d’actu­a­ci­ons del pla, per a un període de set anys, s’ani­ran acla­rint en els pròxims mesos. Ahir, tant el con­se­ller com la resta de res­pon­sa­bles del Depar­ta­ment no van entrar a pre­ci­sar encara quins seran els pri­mers trams a exe­cu­tar. Però queda clar que la rei­vin­di­cació de l’empre­sa­riat i els avant­pro­jec­tes d’una auto­via que tanqués l’ane­lla de les Gavar­res, pel sud, entre Lla­gos­tera i la capi­tal, i des de Pala­fru­gell cap a la Bis­bal i el nus de Sarrià de Ter amb la C-66, a Girona Nord, es des­car­ten. Serà un car­ril més per avançar amb més segu­re­tat en deter­mi­nats trams, en el dia a dia.

L’eixam­pla­ment i reor­de­nació d’una calçada única genera menys cos­tos, men­tre s’aca­ben de pagar la resta d’hipo­te­ques viàries dels peat­ges a l’ombra –com ara el de l’eix d’Aro entre Maçanet i la Costa Brava Cen­tre i el res­cat mili­o­nari de l’eix trans­ver­sal–, i alhora menys impacte sobre el ter­ri­tori, tot pre­ve­nint el rebuig veïnal als muni­ci­pis afec­tats. Men­tres­tant, també, s’apor­ten solu­ci­ons men­tre es rede­fi­neix un model de mobi­li­tat on avui la pre­e­minència del vehi­cle pri­vat sem­bla dis­cu­tida, i es pot com­pa­gi­nar el sis­tema del 2+1 inter­mi­tent en alguns trams aïllats, men­tre no s’acla­rei­xin altres pro­jec­tes pen­dents de vari­ants a Llam­bi­lles (C-65), Tor­ro­e­lla de Montgrí i Ver­ges (C-31) o les diver­ses que s’acu­mu­la­rien a la C-66 entre Llo­friu, la Bis­bal, Corçà, Bor­dils o Celrà.

Fonts de la Cam­bra de Girona, tot i la rei­vin­di­cació de tan­car l’ane­lla de les Gavar­res i pri­o­rit­zar el des­do­bla­ment de la C-65 entre la capi­tal i la Costa Brava Cen­tre, ahir van ajor­nar qual­se­vol pro­nun­ci­a­ment fins que Ter­ri­tori pre­cisi avant­pro­jec­tes i dates i puguin ana­lit­zar docu­ments i plànols.

Els cri­te­ris de càlcul

En l’anàlisi d’inten­si­tats mit­ja­nes diàries de trànsit (IMD) –a par­tir de 5.000 vehi­cles dia­ris–, sinis­tra­li­tat o la importància estratègica de trams que enlla­cen amb la xarxa viària d’altes pres­ta­ci­ons –auto­pis­tes i auto­vies. Si es tenen en compte els cri­te­ris de sinis­tra­li­tat i flu­xos de trànsit, la C-65 entre Lla­gos­tera i Girona com­pli­ria els dos requi­sits com a car­re­tera més estratègica on actuar a la demar­cació, amb una IMD mit­jana de 22.266 vehi­cles dia­ris entre el 2015 i el 2019. La xifra puja per la pressió dels dies fes­tius, o esti­vals, en què sovint aca­ben for­mant-s’hi reten­ci­ons. En el mateix període d’estudi, s’hi van regis­trar 49 acci­dents mor­tals o greus, majo­ritària­ment per xocs fron­tals.

Pel dar­rere, es dis­pu­ten el rànquing de trànsit tant la C-63 –entre Llo­ret i Vidre­res– com la C-66 –entre la Bis­bal i Sarrià– i la C-31 en el tram d’accés sud a Figue­res, totes per sota, però, dels 15.000 vehi­cles de mit­jana, i amb sinis­tra­li­tats menors, però també nota­bles.

664
milions
programa invertir la Generalitat per habilitar un tercer carril en una vintena de carreteres catalanes fins al 2030.
4
carreteres
gironines entren en la planificació: C-63, C-65, C-66 i C-31.
22.266
vehicles
diaris de mitjana va suportar la C-65 entre Girona i Llagostera entre el 2015 i el 2019, amb 49 accidents mortals o greus, la carretera amb més pressió, sobretot en períodes de vacances o caps de setmana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia